Fainé: "Cal anticipar-se al mercat sense perdre el sentit social de l'empresa"

BarcelonaEl president de la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE), Isidre Fainé, ha instat avui els representants patronals a anticipar-se al mercat "sense perdre el sentit social de l'empresa". Durant la clausura de la 24a edició del congrés d'aquesta organització a Saragossa, el president de la Fundació La Caixa i Criteria ha reclamat un lideratge marcat pels "valors humanistes i socials" per contribuir a un model de creixement més inclusiu. "El canvi és constant, i la velocitat amb què es produeix ens obliga a estar en adaptació permanent", ha dit.

Ha recordat que "vivim una època de grans transformacions tecnològiques, econòmiques i socials" i en aquest entorn "la planificació estratègica és imprescindible, però només serà eficaç si va acompanyada de flexibilitat, rapidesa de resposta i visió integral". Al llarg de la seva intervenció, Fainé ha explicat molts reptes que poden portar oportunitats i que sorgeixen a partir de "grans forces globals, com el procés de la integració europea, les creixents desigualtats socials i la polarització política, els conflictes geopolítics internacionals, el canvi climàtic, la transició demogràfica i, per descomptat, la revolució tecnològica". Fainé ha afirmat que "avui s'espera dels líders empresarials no només eficiència, sinó també exemplaritat i compromís social". I ha afegit: "La legitimitat empresarial es construeix cada cop més des de la seva utilitat social".

Fainé ha convidat els directius a actuar perquè les empreses siguin "motors de progrés i vectors de cohesió social" i contribueixin a "un model de societat més just, inclusiu i sostenible". A parer seu, els líders han de "tractar les persones amb respecte, pensar a llarg termini sense deixar de banda el curt i anticipar-se". Un dels elements clau, ha afegit, és la innovació. I s'ha mostrat convençut que la prosperitat de la societat "no el determinarà ni les màquines, ni els mercats, ni les regulacions, ni la intel·ligència artificial, sinó que dependrà de la nostra capacitat humana per pensar i obrar amb sentit, amb saviesa, amb propòsit, i posant-hi l'ànima".

Per la seva banda, el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, que també ha participat en la jornada, ha assegurat que s'ha aconseguit aturar la desindustrialització. Ha dit que el sector secundari suposa actualment el 15% del producte interior brut (PIB), però que "ara, en valor absolut, estem en un màxim de valor afegit industrial en una sèrie de 30 anys". Després de dècades de pèrdua de pes, aquest procés s'ha aturat per iniciar una nova fase de reindustrialització "per enfortir Europa".

Indústria i model europeu

Durant la seva intervenció, Hereu ha vinculat la indústria amb la defensa del model europeu. En un moment que ha qualificat de "globalització regionalitzada", el ministre ha destacat que la indústria significa més productivitat, un dels reptes de l'economia espanyola. També permet innovar i exportar més i, per tant, tenir més qualitat social.

Una de les prioritats del govern espanyol, ha dit, és "treballar per a la reindustrialització d'Espanya per acabar amb dècades de deslocalització de l'activitat productiva i començar una senda de reindustrialització". En el camp del turisme ha dit que "l'objectiu és transformar-nos per mantenir el clar lideratge que té el país". Ha afirmat que fins al setembre hi ha hagut 76 milions de visitants, un augment del 3%, i una despesa de 105.000 milions d'euros, amb una pujada del 7%.

Tant en un sector com en l'altre ha destacat la importància dels fons europeus Next Generation i el desplegament a través dels PERTE (projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica). Es tracta, a parer seu, de "reindustrialitzar-nos per enfortir Europa, perquè és el model de més llibertat i benestar". Hereu ha advertit que serà molt difícil defensar la manera de fer europea "si no reforcem la base productiva econòmica d'Europa", que contribuirà també a finançar l'estat del benestar, un dels trets definitoris del model.

El ministre ha alertat que el model europeu "té enemics" i per això "cal relocalitzar activitat productiva a Europa". "Defenso la globalització perquè ha reduït la pobresa, però ara ve l'etapa de l'autonomia estratègica d'Europa, i enfortir-la és el primer element", ha dit.

Al llarg de la seva intervenció ha destacat que l'Estat es troba "en una fase de política industrial activa com mai". Ha admès que hi ha reptes com la simplificació administrativa i també avantatges competitius als quals ha contribuït l'aposta per les energies renovables. "Per això venen operadors internacionals", ha afegit.

Risc a la borsa, la despesa pública i el "no bancs"

A la mateixa jornada, el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE) ha afirmat que la situació econòmica europea "és millor del que s'esperava fa uns trimestres", i ha recordat l'impacte de l'acord aranzelari amb els EUA, que a parer seu ha estat "agredolç", ja que s'ha evitat una escalada de la guerra comercia, però els productes industrials europeus han passat d'un aranzel mitjà del 3% a un pròxim al 15%.

També ha alertat d'una possible "correcció" de les borses, però sense ser igual a la crisi de les puntcom a principis dels 2000. Un altre risc és el fiscal, ja que a dir que a més s'haurà de "gastar més i millor en defensa". I un tercer risc són els anomenats "no bancs", que van des dels fons fins als mercats privats, formats pels fons d'alt risciels private equity, que cada cop tenen més interrelació amb la banca. I es dona la circumstància, ha afegit, que estan molt endeutats i no tenen tanta supervisió ni regulació com les entitats financeres tradicionals.