Àngel Simón, de l'aigua i La Caixa a la defensa

BarcelonaÀngel Simón (Manresa, 1957) va protagonitzar l'abril de l'any passat un dels divorcis més sonats al panorama empresarial català i espanyol, quan va ser destituït com a conseller delegat de Criteria, el braç inversor de La Caixa. S'havia trencat una llarga relació amb el president de La Caixa i de Criteria, Isidre Fainé. I una de les espurnes per posar fi a un mandat que va durar uns 15 mesos va ser el cessament de José María Ávarez-Pallete al capdavant de Telefónica –participada per Criteria–, d'acord amb la Moncloa per part de Simón i d'esquena a Fainé, segons diverses fonts. Des de fa un any, Simón, un directiu acostumat a relacionar-se amb els governs socialistes espanyol i català, havia desaparegut de l'escena pública. I ara reapareix en plena batalla pel poder a Indra, una companyia cridada a liderar el negoci de la defensa, amb l'Estat, a través de la SEPI com a principal accionista (28%).

Abans de fer-li deixar el càrrec a Criteria, aquesta societat, en un fet poc habitual en el discret univers de l'estrella de Miró, va contradir un comunicat sobre la inversió a la siderúrgica Celsa, que uns dies abans havia difós donant-la pràcticament per feta. Va ser un dels indicis del divorci entre Fainé i Simón, que després es va concretar. El president de La Caixa considerava el de la siderúrgica un negoci que encaixava molt poc en la seva estratègia inversora. D'aquí el seu enuig quan es va donar per feta la inversió i també el comunicat "d'aclariment" posterior. I la destitució del president de Telefónica, un directiu molt apreciat per Fainé, i rellevat per una altra persona vinculada a l'òrbita socialista, Marc Murtra, va ser un altre element de discòrdia.

Simón acumula una dilatada carrera al capdavant d'Aigües de Barcelona (Agbar), de la qual va ser president i va situar com a referent mundial en la gestió de la innovació. També va ser vicepresident de Suez, la propietària d'Agbar després que La Caixa li vengués la seva participació. Ara aquest negoci és de la també francesa Veolia, de la qual Criteria té el 5%. I va liderar i guanyar la batalla judicial contra la concessió de la gestió de l'antiga Aigües Ter Llobregat (ATLL) a Acciona, que va desembocar després d'anys en el retorn d'aquesta societat a l'òrbita de la Generalitat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, i rebatejada ara com ATL (amb una sola L).

Canvi de pla estratègic

Enginyer de camins, i manresà com Fainé, que l'havia tingut entre els seus directius de referència, durant la seva etapa a Criteria va fer moltes inversions. Entre elles destaca elevar la participació a Telefónica fins al 9,9%, en connivència amb el govern espanyol, que volia contrarestar l'entrada al capital de la saudita STC. En una compareixença pública a Barcelona va plantejar la possibilitat d'entrar en el negoci de tecnologies de la defensa. Però el fet és que la relació amb Fainé es va anar refredant i ho demostra que un cop cessat Simón, es va situar Francisco Reynés, president de Naturgy, com a vicepresident de Criteria –un altre dels directius de referència del president de La Caixa– i, recentment, acaba de reforçar José María Méndez com a conseller delegat.

A més de tirar enrere inversions anunciades durant el seu mandat, com per exemple la d'Europastry, La Caixa ha remodelat el full de ruta. Fa uns mesos es va reescriure el pla estratègic 2025-2030, que havia presentat Simón, i es va alinear més amb el de la Fundació La Caixa, la seva propietària, que té des del gener del 2025 Josep Maria Coronas com a director general, una altra de les persones de confiança de Fainé. Criteria compta amb la cartera de participacions empresarials més important d'Espanya, amb un valor d'uns 40.000 milions d'euros, amb els dividends de la qual alimenta l'obra social de la fundació, una de les més importants d'Europa.

Profund coneixedor del sector públic i privat, Simón va ser gerent de l'Àrea Metropolitana (AMB) sota la presidència Pasqual Maragall. A mitjan anys 90 es va incorporar al grup Agbar, on es va encarregar, entre altres tasques, de l'expansió a Llatinoamèrica. El setembre del 2004 va ser nomenat director general del grup. El 2006 va protagonitzar la primera gran operació europea d'Agbar al Regne Unit, amb la compra de Bristol Water. El 2008 va sumar a càrrec seu la responsabilitat de conseller-director general d'Agbar, que va ostentar fins al seu nomenament com a president. Del seu pas per Llatinoamèrica va quedar Aguas Andinas a Xile, una de les empreses de gestió de l'aigua de més dimensió de la zona. Després de prendre Suez Environnement el control d'Agbar, el 2010 va assumir la presidència d'Agbar i des del 2013 ocupava la vicepresidència executiva del que avui és la multinacional també francesa Veolia, a càrrec d'Europa del Sud i Llatinoamèrica. El gener del 2024 va ser nomenat conseller delegat de Criteria, fins al 29 d'abril de l'any passat.