Mor José Felipe Bertran de Caralt, l'emblemàtic representant de la burgesia industrial catalana

BarcelonaBesnet del primer comte Güell i el més emblemàtic representant de l'alta burgesia industrial catalana, José Felipe Bertran de Caralt ha mort a Barcelona, als 98 anys. L'empresari va saltar a la llum pública a la dècada dels 90 del segle passat, quan va ser condemnat per un frau fiscal, però alhora, va ser víctima de la xarxa de corrupció del jutge Lluís Pasqual Estevill, que també va acabar condemnat per extorsionar els empresaris que investigava, entre els quals el mateix Bertran de Caralt.

L'empresari va ser un dels impulsors de la refundació de la patronal catalana Foment del Treball l'any 1976, en els primers mesos de la Transició espanyola i, després, de la patronal espanyola CEOE, juntament amb Carles Ferrer Salat. També va ser president de la cimentera Asland (ara del grup Holcim-Lafarge), vicepresident d'Aigües de Barcelona, i es va convertir en un dels principals empresaris avícoles espanyols amb l'empresa Material Agropecuario. A la premsa dels anys noranta se'l presentava com una de les principals fortunes de l'Estat.

De tracte agradable i de gran cultura, va ser, per exemple, patró de la Fundació d'Amics del Museu del Prado. Entre molts altres càrrecs lligats al món cultural i social, Bertran de Caralt també va protagonitzar algunes anècdotes durant el xoc amb la justícia. Per exemple, el dia que el jutge Estevill, que l'investigava per frau fiscal, el va citar a declarar a l'antic jutjat de guàrdia de Barcelona, al Palau de Justícia del passeig Lluís Companys, l'empresari, sempre vestit i encorbatat, anava gairebé d'esport. I a més mostrava a un grup de periodistes el que duia a la seva bossa: una muda, el necesser i un raspall de dents.

L'empresari tenia clar que la seva destinació seria la presó, com així va ser. Anys després, el jutge que l'havia investigat i empresonat, i que ja era en aquell moment vocal del Consell General del Poder Judicial (a proposta de CiU), també seria condemnat per extorsionar els empresaris que investigava. De fet, Bertran de Caralt sabia quina seria la seva destinació després de declarar perquè s'havia negat a doblegar-se a les exigències d'Estevill.

Tot i això, José Felipe Bertran de Caralt acabaria condemnat també a la causa pel frau fiscal. El Suprem li va imposar una pena de quatre anys de presó menor i 491 milions de pessetes de multa. El govern espanyol, amb Justícia Margarita Mariscal de Gante (PP) com a ministra, li va concedir l'indult l'estiu del 1997. Durant la instrucció de la causa, Bertran de Caralt va protagonitzar una altra anècdota. La comissió judicial es va presentar a la seva mansió del Putxet, on vivia, per embargar béns, i es va trobar que l'empresari era llogater i tant la casa com tot el contingut estaven a nom d'una societat, a la qual pagava una renda de 8.000 pessetes al mes.