Endesa invertirà 10.600 M€ fins al 2028 i la meitat aniran a les xarxes de distribució
Els guanys de la companyia energètica pugen un 18% el 2025
BarcelonaEndesa invertirà un total de 10.600 milions d'euros entre el 2026 i el 2028, segons ha comunicat aquest dimarts la companyia, que ha presentat el seu pla estratègic per als pròxims dos anys. D'aquesta inversió, 5.500 milions d'euros aniran a la xarxa de distribució (un 52% del total), segons ha indicat la companyia. Aquest pla inversor és el més gran de la companyia dels últims dotze anys (des que opera només a l'àmbit de la península Ibèrica), i supera en un 10% l'anterior pla estratègic, el del 2024-2026, que era de 9.600 milions d'euros.
Alhora, la companyia ha presentat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) els resultats del 2025, que han superat la part alta de les previsions tant en benefici brut (ebitda) –de 5.756 milions, un 9% més– com en resultat ordinari net –que creix un 18%, fins a 2.351 milions, un 18% més–. La companyia proposarà elevar un 20% més del que estava previst (1,3 euros) el dividend a distribuir als seus accionistes, fins a 1,58 euros per títol. Una xifra que també és un 20% superior al dividend repartit l'any anterior i representa una rendibilitat per dividend de més del 5% a l'exercici.
La companyia ha informat que més de la meitat dels recursos del nou pla d'inversions, 5.500 milions (un 40% més que en el pla anterior), es destinaran a reforçar la xarxa elèctrica. Ara bé, matisa que serà així sempre que s'aprovi el reial decret per permetre invertir per sobre de l'actual límit regulador i es reconegui el 100% de les inversions fetes. Aquest fort desemborsament obrirà la porta a més connexions de nous clients en un context de saturació generalitzada d'aquesta infraestructura a tot Espanya i a les zones de distribució d'Endesa: 88% i 94%, respectivament.
Endesa recorrerà davant dels tribunals les circulars que va aprovar a finals de l'any passat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sobre la metodologia i la taxa de retribució financera (TRF) per a la distribució elèctrica per al període regulador 2026-2031, segons ha anunciat el conseller delegat del grup, José Bogas.
En roda de premsa per presentar els resultats del 2025, Bogas ha dit que el Consell d'Estat ha fet unes recomanacions "molt clares" a la proposta de la CNMC, en què segons la seva opinió s'hauria d'haver donat audiència a les elèctriques, de manera que Endesa recorrerà als tribunals i "ja es veurà si és capaç en un determinat moment de canviar la situació". En aquest sentit, el directiu ha dit que la taxa de retribució financera del 6,58% que finalment va establir el regulador (CNMC) per a l'activitat de distribució elèctrica –enfront del 5,58% per al període anterior, molt lluny de les peticions del sector elèctric, de més d'un 7%– "és de les més baixes" d'Europa.
Les inversions en renovables que preveu el pla sumaran 3.000 milions d'euros més, el 28% del total, i es guiaran per criteris selectius i amb focus en l'energia eòlica i les infraestructures d'emmagatzematge, que sumaran conjuntament 1.500 MW dels 1.900 MW que es preveu afegir a la base de generació renovable al tancament del 2028. En aquest sentit, Endesa ha configurat una plataforma formada per 3.000 MW de projectes renovables híbrids a la península Ibèrica, que compten amb sòl disponible amb connexió a la xarxa, disponibles per signar contractes de subministrament a llarg termini (PPA), com seria el cas dels centres de dades.
El negoci de comercialització d'electricitat i gas absorbirà 900 milions d'euros més del pla. El reforç de l'atenció presencial, les aliances com la que s'ha fet amb MasOrange per fer ofertes creuades, i la consecució d'eficiències per mantenir la competitivitat en un mercat molt desafiador seran els eixos clau d'aquesta activitat, ha indicat la companyia.
10 anys més de nuclears i apagada
La companyia energètica ha reiterat al mercat la necessitat d'adaptar el pla de tancament de centrals nuclears acordat el 2019 a l'evolució real del pla energètic espanyol (PNIEC), per reforçar la seguretat de subministrament davant del retard significatiu en el compliment dels objectius de potència eòlica i d'emmagatzematge de cara al 2030. Per a l'empresa, si no es donen les condicions establertes al PNIEC, se n’hauria d'augmentar el funcionament per continuar aportant fermesa al sistema i reduint costos i emissions del sistema elèctric. De fet, Bogas considera que el tancament de les centrals nuclears s'hauria d'ajornar 10 anys, tot i que de moment només s'ha sol·licitat la pròrroga de la central extremenya d'Almaraz fins al 2030.
"Creiem que la nuclear hauria d'allargar-se en un termini d'uns 10 anys més, tota la nuclear. Però també és cert que la política energètica espanyola és una, que estem defensant un cert pragmatisme, tant per les dificultats tècniques com per les dificultats econòmiques que poden presentar-se", ha dit Bogas
Bogas ha dit que confien que s'aprovarà la petició de pròrroga de la central nuclear extremenya d'Almaraz, quan li han plantejat aquesta qüestió i altres a la conferència amb analistes posterior a la presentació de resultats.
La companyia ha indicat que els resultats del 2025 s'han produït amb un creixement de la demanda elèctrica ajustada d'un 2% més a escala peninsular, i amb uns preus del pool ibèric (el mercat majorista) molt competitius a escala europea, de 65 euros/MWh, que es van veure incrementats no obstant en 16 euros/MWh més pel sobrecost dels serveis complementaris, 5 €/MWh més que l'any anterior. Aquest sobrecost és una conseqüència dels costos de l'anomenada operació reforçada desplegada per l'operador del sistema després de l'apagada massiva del 28 d’abril, que va deixar la península Ibèrica a les fosques.