BarcelonaLa gran apagada elèctrica total (blackout) registrada a Espanya i Portugal el 28 d'abril passat va ser un esdeveniment únic al món i es va deure a una "cascada de sobrevoltatge" iniciada al sud de l'Estat que en pocs minuts es va expandir per Espanya i Portugal, segons l'informe tècnic publicat avui per la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport. L'informe, però, no apunta culpables i deixa clar que "el problema aquí no és que hi hagués renovables sinó que necessitem una generació que tingui control de voltatge".
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
"La bona notícia és que es pot fer de la mateixa manera que amb la generació clàssica", ha explicat el president d'Entso-E, Damián Cortinas, preguntat per la responsabilitat de les fonts de generació verda. Aquesta apagada s'ha descrit com "la més greu a Europa els últims vint anys" i la primera sota una mena de "sobretensions en cascada", tot i que ha eludit assenyalar culpables.
El voltatge és el nivell d'energia i ha de mantenir-se en certs límits. Una causa clàssica quan hi ha una apagada és una caiguda del voltatge perquè es produeix un desequilibri entre oferta i demanda. "Un problema de voltatge s'ha de resoldre en l'àmbit local, a prop d'on ha passat. Això vol dir que necessites tenir capacitat de regular-lo al sistema. És una tecnologia molt vella, no és res nou. Hem de veure si el nivell de voltatge de control que requereixen la majoria de països és suficient avui dia", ha afegit Cortinas.
En la gran apagada van influir factors com la desconnexió sobtada de diverses instal·lacions renovables, un augment brusc de la tensió, oscil·lacions locals prèvies, talls de les interconnexions amb el Marroc i França i un augment de la tensió, així com limitacions de mecanismes de defensa automàtica.
Aquest divendres, després de cinc mesos de recopilar dades dels governs i els actors implicats després del blackout, la Xarxa Europea d'Operadors de Sistemes de Transmissió d'Electricitat (Entso-E) ha presentat el seu informe "factual", amb què l'organisme busca oferir "una explicació tècnica i objectiva del que va passar" mitjançant la recopilació dels fets. Tot i això, aquest informe no serà el definitiu, ja que l'organisme treballa en un de final que espera que vegi la llum el primer trimestre del 2026, i que serà una anàlisi detallada de les causes arrel i de recomanacions per prevenir futurs incidents similars en el sistema elèctric europeu.
"Una cosa així no havia passat mai a Europa, i ho sabem amb certesa", ha dit a la premsa Damian Cortinas respecte a aquest efecte de cascada de sobretensió que va originar el col·lapse del sistema elèctric peninsular. "Això és nou. Per això també necessitem temps per analitzar què va passar i què podria passar. Però és una novetat. Aquest efecte cascada de sobretensió que provoca una apagada total no s'havia vist mai a Europa. I, per descomptat, una apagada total en dos països té importants repercussions per als ciutadans i la societat", ha dit.
Sense assenyalar culpables
De totes maneres, Cortinas deixa clar que l'objectiu d'aquest informe, dut a terme per un panell de 45 experts d'operadors de sistemes de transport –inclòs l'operador espanyol Red Eléctrica de España (REE)– i autoritats reguladores de tot Europa, i basat en una àmplia recopilació de dades d'unitats generadores, no és assenyalar culpables, sinó "promoure la transparència, l'aprenentatge i la millora" mitjançant una explicació "tècnica i objectiva del que va passar".
"La funció d'Entso-E no és atribuir responsabilitat a cap de les parts. Aquest no és el nostre mandat. No som un organisme policial. No som un organisme judicial. Sabem que els problemes de responsabilitat són molt greus, especialment a Espanya. Aquest no és l'objectiu d'aquest informe. És una cosa que les autoritats espanyoles assignaran quan arribi el moment", ha afegit.
Manca d'informació
Pel que fa a la informació recopilada, l'organisme lamenta no haver pogut obtenir tota la necessària, ja que, malgrat que Red Eléctrica va obtenir el consentiment de 33 empreses de generació i operadors de distribució d'energia per compartir totes les dades rellevants de què disposava amb el panell d'experts, hi va haver "vuit que no van donar el consentiment".
L'operador espanyol de la xarxa de transport, Red Eléctrica, considera que l'informe presentat aquest divendres pel panell d'experts d'Entso-E confirma la seqüència de fets que recollia en la seva anàlisi del 18 de juny de l'apagada del sistema elèctric peninsular. En un comunicat, l'operador del sistema afirma que les tensions a la xarxa de transport gestionada per Red Eléctrica "estaven dins del límit operacional". A més, seguint la seqüència dels fets de l'informe, apunta que les primeres desconnexions de generació es van donar a les xarxes de distribució, "que no gestiona Red Eléctrica", i en un moment en què les tensions a la xarxa de transport "estaven dins del límit operacional".
Cronologia del col·lapse
En menys de 20 segons es van perdre 2,5 gigawatts
El matí del 28 d'abril es va caracteritzar per un augment progressiu de la generació renovable, una baixada de preus al mercat diari i un augment de les exportacions espanyoles d'electricitat (5 GW en total). A partir de les 9 h, la variabilitat de la tensió a Espanya va començar a créixer, encara que no es van detectar oscil·lacions significatives fins a les 12.03 h, quan "el sistema es va col·locar sota estrès". Durant la mitja hora prèvia a l'apagada, es van observar dos períodes principals d'oscil·lacions en el sistema elèctric europeu i, per esmorteir-les, els operadors van reduir exportacions Espanya-França, van acoblar línies internes al sud i van canviar la manera d'operació de l'enllaç francoespanyol. "Van reduir les oscil·lacions però van augmentar la tensió al sistema ibèric", apunta Entso-E.
A partir de les 12 h 32 min 0 s es van produir diversos trets importants, amb la pèrdua de 208 megawatts (MW) de generadors eòlics i solars distribuïts al nord i sud d'Espanya, més 317 MW d'augment de càrrega neta en xarxes de distribució, probablement per desconnexió de petits generadors fotovoltaics. L'impacte dels sostres solars és "molt difícil d'investigar", però els experts intentaran aprofundir-hi. A més, un transformador que alimentava infraestructures de generació fotovoltaica, termosolar i eòlica va saltar a Granada a les 12 h 32 min 57 s per protegir la xarxa de sobretensió i uns segons més tard es van perdre 725 MW més de fotovoltaica i termosolar a Badajoz, sense que les causes s'hagin aclarit encara. Altres 950 MW de generació eòlica van desaparèixer a continuació a Segòvia, Huelva, Sevilla i Càceres, en alguns casos per "sobretensió" i en d'altres "sense causa identificada", afegeixen els experts. En total, en menys de 20 segons es van perdre 2,5 gigawatts (GW) de generació renovable a Espanya.
Moltes de les unitats desconnectades consumien potència reactiva, cosa que ajudava a mantenir la tensió. Al perdre's voltatge sense compensació, la tensió va augmentar ràpidament a tota la xarxa ibèrica. Va perdre sincronia i es van activar automàticament plans de defensa i tall de càrrega, però no van aconseguir evitar el col·lapse. La connexió amb el Marroc es va tallar i les línies amb França es van obrir per protecció. Cinc segons després el sistema ibèric va col·lapsar i els enllaços amb França van deixar de funcionar. Portugal va completar la restauració de la xarxa de transport a les 00.22 h del 29 d'abril, i Espanya cap a les 4 h.
![La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, aquest dimarts en roda de premsa.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
