Què va passar abans de l'apagada elèctrica? L'Estat reparteix la culpa entre Red Eléctrica i les empreses del sector

MadridEl govern espanyol ha resolt el trencaclosques de l'origen de l'apagada elèctrica massiva que va patir la península Ibèrica el passat 28 d'abril. Quaranta-nou dies després de la incidència, el comitè tècnic que ha liderat el ministeri per a la Transició Ecològica ha conclòs l'informe en què s'indiquen les causes que van provocar que Espanya i Portugal es quedessin a les fosques durant hores.

A grans trets, les conclusions són que no es pot apuntar a un únic factor; que no hi va haver cap ciberatac; que tant l'operador del sistema, Red Eléctrica, com les empreses privades del ram tenen part de culpa i que, a diferència del que va afirmar Pedro Sánchez un dia després de l'apagada, seran els tribunals o la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) els que s'hauran d'encarregar de depurar responsabilitats, però no l'executiu espanyol, tal com ha explicat la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, en roda de premsa aquest dimarts, després del consell de ministres. A les 22:27 hores de la nit, l'informe complet encara no estava disponible.

"L'informe ha intentat identificar què va passar, però també quines mesures calen [prendre] perquè una incidència així no es repeteixi", ha indicat Aagesen, que ha estat l'encarregada de desgranar les conclusions de la investigació.

Què va fallar?

Tot deriva d'un problema de sobretensió a la xarxa que no es va poder evitar i que va acabar tombant tot el sistema elèctric: es va arribar així a l'anomenat zero elèctric o apagada. L'explicació que hi ha al darrere, però, és "multifactorial", en paraules de la ministra. És a dir, hi ha diversos elements que expliquen l'apagada i no un de sol. L'informe n'identifica tres d'importants:

Poc control de la tensió

La primera causa és que no hi va haver prou capacitat de control de la tensió dinàmica del sistema elèctric. Això és responsabilitat dels generadors tradicionals (centrals tèrmiques de gas, centrals nuclears o hidràuliques), que són els que garanteixen la inèrcia del sistema (compensar o evitar les possibles pertorbacions que pot patir la xarxa elèctrica).

I per què no hi va haver prou capacitat de control de la tensió? Segons l'informe, l'operador del sistema elèctric (Red Eléctrica) no hauria programat prou generació convencional per a aquell dia. Alhora, les centrals o generadors que sí que estaven programats per fer front a una possible pertorbació (controlar la tensió) no van ser capaços d'absorbir tota l'energia reactiva i aportar l'estabilitat que s'esperava en un context d'alta tensió. "Pot ser una cosa, o l'altra, o una combinació de totes dues", ha apuntat Aagesen. En tot cas, la ministra ha volgut deixar clar que "a Espanya hi ha prou parc de generació [elèctrica convencional] per respondre a una situació així".

Oscil·lacions prèvies

La segona gran causa són les tres oscil·lacions prèvies a l'apagada massiva, que van condicionar el sistema. Malgrat que Red Eléctrica les va intentar pal·liar a través dels protocols establerts, les mesures que es van posar en marxa i que havien de funcionar com un remei van tenir com a efecte secundari un increment de la tensió al sistema elèctric. Sense aquestes mesures, però, l'apagada s'hauria produït igualment. És com si a una persona se li recepta un medicament anticoagulant, perquè el necessita, amb el risc que si es fa una ferida pot sagnar més de l'habitual.

Ara bé, de les tres oscil·lacions identificades, n'hi va haver una primera d'atípica i dues de conegudes (les oscil·lacions es produeixen habitualment). Pel que fa a l'oscil·lació atípica, es vincula a una planta fotovoltaica ubicada al sud-oest d'Espanya.

Desconnexions de generació

Finalment, quan el sistema ja estava molt tensionat, alguns generadors (instal·lacions) es van començar a desconnectar. Normalment, són desconnexions que es fan per garantir la seguretat de la instal·lació, tot i que algunes es van produir “aparentment” de forma “indeguda”, cosa que va contribuir encara més a tensionar el sistema.

Tot plegat va donar lloc a una "situació de no retorn" que només s'hauria pogut evitar si s'hagués pogut controlar molt més la tensió. El problema dels tallafocs va ser que intentaven evitar el símptoma del problema, però no l'origen.

Per què s'apunta a Red Eléctrica?

Red Eléctrica entra en joc pel que fa a la previsió de generació que cal tenir disponible per cobrir la demanda elèctrica que es preveu per a l'endemà. Això inclou aquelles tecnologies convencionals, per exemple les centrals tèrmiques, que, tot i no aportar electricitat, han d'estar disponibles per si cal activar-les, sobretot de cara a controlar la tensió, com s'ha explicat abans. Per llei, a aquestes centrals a les quals es demana estar en aquesta situació se les remunera.

Segons el que ha explicat la ministra, el 27 d'abril, el dia abans de l'apagada, i hores després de programar la generació per al dia 28, una de les deu centrals tèrmiques a qui Red Eléctrica demana estar en aquesta situació de standby va informar que no podia estar operativa. Davant d'això, Red Eléctrica va reajustar la previsió de generació, però va decidir no substituir aquesta central tèrmica en les hores centrals del dia 28. Per tant, va deixar la planificació en nou centrals.

I a les empreses?

El rol de les empreses es posa en el punt de mira per dos motius: el primer és que, segons Red Eléctrica, les nou centrals que sí que estaven actives per controlar la tensió no ho van fer segons el que preveu la normativa. Alhora, hi ha la incògnita de per què una central fotovoltaica que se situa al sud de la península Ibèrica està al darrere de l'oscil·lació anòmala i, finalment, es posa en el punt de mira els generadors que es van desconnectar no per una qüestió de seguretat, sinó de forma "aparentment indeguda".

Què s'ha descartat?

El comitè d'experts no ha trobat incidències d'un ciberatac ni a Red Eléctrica, ni en altres nivells. En tot cas, s'han identificat "vulnerabilitats, carències o mesures de seguretat mal configurades" que exposen la xarxa elèctrica a patir un risc com aquest.

Que no se sap encara?

A l'informe s'assumeix que s'han trobat dades contradictòries, incompletes i que s'esperava tenir informació que finalment no ha arribat. "Són omissions que queden explicades", ha explicat la ministra. Alhora, el document conté informació "anonimitzada" per motius de confidencialitat i a petició dels implicats. Així, per exemple, no apareixen noms d'empreses ni la ubicació concreta de les centrals, però tampoc els noms d'aquells que van prendre decisions concretes abans o durant l'apagada. En aquest punt, Aagesen ha descartat que l'executiu estigui pensant en demanar la dimissió de la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor.

La ministra ha anunciat que compareixerà a la comissió de secrets oficials al Congrés dels Diputats, que és a porta tancada.

Quin paper hi tindran els tribunals i la CNMC?

Tot i que Pedro Sánchez va afirmar que el govern "depuraria responsabilitats", Aagesen ha deixat clar que l'anàlisi del comitè no és cap "examen judicial". "Pretén identificar les causes i fer una crida a la reflexió de tots els agents del sistema elèctric", ha dit la ministra. D'aquesta manera, el govern espanyol deixa en mans dels tribunals i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) la feina d'identificar les responsabilitats. Aquesta patata calenta és important de cara a les possibles sancions, però sobretot indemnitzacions milionàries, que es preveuen. De fet, el conseller delegat d'Endesa, José Bogas, ha anticipat aquest escenari: "Temo que, diguin el que diguin, acabarem als tribunals tots, uns i altres", ha afirmat aquest dimarts.

Mesures per reforçar el sistema elèctric

Fruit de l'apagada elèctrica, el govern espanyol aprovarà un paquet de mesures per reforçar el sistema elèctric. De fet, està previst que l'aprovi el consell de ministres de la setmana que ve. Entre les mesures hi ha l'actualització del servei de control de tensió del sistema elèctric (es permetrà que també el puguin controlar les renovables, i no només les tecnologies convencionals), un reforç del compliment de les obligacions per part dels agents implicats (empreses i operador del sistema) i impulsar les interconnexions amb el sistema europeu.

A l'espera d'Europa

Amb tot, encara queda per conèixer l'informe que està elaborant el grup independent d'experts europeu. En aquest cas, s'han donat sis mesos per arribar a unes conclusions preliminars i un any sencer des de l'apagada elèctrica per obtenir un informe final. Aquestes darreres setmanes els experts europeus s'han queixat de la dificultat per accedir a la informació de les empreses privades i fins i tot han demanat al govern espanyol que els ajudi a obtenir-la.