Espais degradats, zones industrials i entorns agrícoles: les àrees on es podran posar plantes fotovoltaiques
El Govern estableix els criteris urbanístics i paisatgístics per a les instal·lacions d'energia solar
BarcelonaLa Comissió de Territori de Catalunya –l'organisme consultiu de la Generalitat sobre urbanisme– ha unificat els criteris urbanístics i paisatgístics per a la implantació de plantes fotovoltaiques. La Comissió ha publicat un document en el qual autoritza la instal·lació de parcs solars en zones no urbanitzables, com ara entorns industrials, infraestructures, dipòsits de residus i àrees degradades.
Amb aquest nou document, que és una "orientació" per a les administracions, els ajuntaments que hagin d'acollir les instal·lacions tindran una guia per fer-ho, segons ha informat aquest dimarts el Govern en un comunicat.
La idea és que els municipis distingeixin les zones prioritàries per acollir un projecte: "espais transformats o degradats", àrees dedicades a "activitats extractives o dipòsits de residus"; els "entorns d’infraestructures" i de "zones industrials"; instal·lacions d’autoconsum; "espais compatibles amb l’agricultura i la ramaderia" i "antics espais de conreu abandonats", i sòls qualificats pels consistoris com a "serveis tècnics", segons assegura el text del Govern. Per altra banda, s'hauran d'identificar les zones no aptes per posar-hi plaques solars: terrenys amb pendent i terrenys afectats per alguna legislació sectorial concreta, per exemple zones properes a aeroports o a plantes de la indústria química.
Les implantacions que es facin en zones prioritàries no tindran límits de superfície i, per tant, podran ser tan grans com vulgui el promotor. Fora d'aquestes àrees no es podran superar les 30 hectàrees, o les 15 si l'espai té un grau d’exposició visual elevat. En el cas que es vulguin superar aquests límits, les superfícies se separaran deixant 500 metres de distància lliures entre les unes i les altres. També s'haurà de respectar la matriu biofísica de l'entorn.
Els nous criteris obliguen el promotor d'una planta solar a deixar l'entorn en l'estat original quan l'activitat s'hagi acabat, cosa que suposa haver de comptar amb una garantia econòmica per al cost del desmantellament.
Poca producció a Catalunya
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) apunta que Catalunya ha de consumir un 27% com a mínim d'energia renovable l'any 2030 i un 50% de l'electricitat total ha de procedir de fonts renovables. De fet, la Comissió ha aprovat aquests nous criteris amb la intenció que l’energia solar fotovoltaica hi contribueixi amb 6.000 MW, i el 60% d'aquesta producció sigui en sòl no urbanitzable, la qual cosa equival a 7.200 hectàrees. Les sol·licituds aprovades o tramitades actualment sumen 2.511 hectàrees i una potència de 1.465 MW.
