La Generalitat presentarà al·legacions a la nova planificació de la xarxa elèctrica del ministeri
El pla per als anys 2026-2030 preveu una inversió de 13.600 milions i dispara la demanda elèctrica
MadridEl camí perquè una part de la indústria substitueixi els combustibles fòssils que avui utilitza implica de ple l'electrificació, o com a mínim aquesta és l'aposta de l'Estat. Ara bé, això requereix que les infraestructures que fan possible el consum d'energia elèctrica estiguin preparades per a aquest canvi, però també per a l'arribada de noves activitats industrials que pressionaran a l'alça la demanda elèctrica. És per això que serà clau la proposta de planificació de la xarxa elèctrica 2026-2030, amb una inversió de 13.600 milions d'euros (encara no hi ha una distribució per territoris). Aquest dijous el ministeri per a la Transició Ecològica ha posat el document a audiència pública, i hi serà fins al 16 de desembre, i d'entrada la Generalitat hi presentarà al·legacions, segons confirmen fonts del Govern.
En concret, des de la Generalitat no veuen amb mals ulls la proposta, tot i que creuen que es pot “millorar”. De fet, abans del pas d'aquest dijous, el ministeri que pilota Sara Aagesen ha mantingut reunions amb els governs autonòmics, entre ells el català, per conèixer les seves demandes. Aquesta planificació és, bàsicament, el mapa de com hauria de millorar i créixer tota aquella infraestructura que té a veure amb la xarxa elèctrica a l'Estat per donar resposta a la demanda elèctrica futura, cosa que inclou la xarxa elèctrica de transport, la distribució i nous accessos. A més, s'estableix quants diners hi destinarà l'Estat (13.600 milions d'euros). Amb tot, el document final no es preveu que estigui llest fins a l'any que ve.
Des de la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica començaran ara a analitzar el document, de més de 60 pàgines, però una de les primeres mancances detectades té a veure amb les xarxes elèctriques de distribució. Es tracta de la xarxa o el cablejat de mitjana i baixa tensió que permet que l'energia vagi de les subestacions de transport fins al client final, és a dir, que arribi a les cases o les empreses. En aquest cas, les principals elèctriques de l'Estat (Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP), i també algunes petites distribuïdores, en són les encarregades.
Més demanda industrial
En les planificacions anteriors, el govern espanyol havia posat el focus en la integració de les energies renovables –com ara l'energia eòlica i la solar– a la xarxa elèctrica, de manera que poguessin abastir la demanda d'electricitat. Alhora, en el mix elèctric ha anat desapareixent el paper de les energies fòssils, com ara les centrals de gas. Però la transformació d'una part de la indústria, així com la proliferació de noves activitats altament demandants d'electricitat, com és el cas dels centres de dades, han obligat a dibuixar un full de ruta amb més demanda que mai: 27 gigawatts (GW) en comparació amb els 2 GW de la planificació actual.
De fet, des de la Generalitat veuen que la proposta plantejada per ara no resol els problemes de les empreses industrials que estan buscant, precisament, deixar de banda els combustibles fòssils i fer el salt a l'electrificació, cosa que les obliga a estar connectades a la xarxa. Segons dades preliminars del Govern, Catalunya ampliaria en 5,7 gigawatts (GW) la capacitat de connexió a la xarxa elèctrica (demanda nova que s'hauria d'atendre), 1,8 GW dels quals són per donar resposta a la demanda industrial.
Des del ministeri per a la Transició Ecològica diuen que la proposta de planificació fins al 2030 que s'ha posat damunt la taula "incorpora les prioritats definides per la Generalitat". Entre aquestes prioritats destaquen el reforç de l'accés a la xarxa elèctrica del polígon petroquímic de Tarragona per a nous desenvolupaments industrials; també l'accés de diferents dessaladores (Tordera i Cubelles), en consonància amb la transició hídrica que preveu la Generalitat; un reforç de la zona pròxima a la ciutat de Barcelona, on el creixement poblacional pressiona a l'alça la demanda; canvis a la xarxa elèctrica per al desenvolupament del projecte Catalunya media City, i, finalment, un reforç de les connexions als ports i de l'electrificació ferroviària.
Per a l'horitzó de després del 2030, el ministeri preveu reforçar la zona d'Olvan-Vic per incorporar la nova central de bombeig reversible. "Durant aquest procés d'audiència pública es treballarà perquè s'identifiqui la viabilitat tècnica [del projecte] i es pugui incorporar formalment en l'escenari del 2030", indiquen des del govern espanyol.
Canvi de paradigma
Cal tenir en compte que aquesta proposta de planificació fins al 2030 és important per donar resposta als objectius que el govern espanyol s'ha marcat en el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (Pniec) 2023-2030, entre els quals destaquen reduir un 55% les emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte al 2005; que les renovables suposin el 48% sobre l'ús final de l'energia (inclou l'electricitat, el gas natural i el petroli), i que la taxa d'electrificació de l'economia sigui del 35%.