Iberdrola encarrila un any de guanys històrics pel negoci al Regne Unit i als Estats Units
L'elèctrica té previst reunir-se amb Endesa i Naturgy aquest dijous per acordar la petició per allargar la vida útil d'Almaraz
MadridIberdrola tancarà l'any anotant guanys històrics, segons ha anticipat la mateixa companyia aquest dimarts, coincidint amb la presentació dels resultats dels nou primers mesos de l'any (entre gener i setembre). Tot i que la primera elèctrica a l'Estat ha anotat un benefici net de 5.307 milions d'euros entre els mesos de gener i setembre, cosa que suposa un descens d'un 3% respecte als nou primers mesos del 2024 (tenint en compte desinversions i deduccions), i preveu per al conjunt de l'any superar els 6.600 milions de benefici net ajustat, tal com ha comunicat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), mentre que el resultat net se situarà en els 6.200 milions (no es tenen en compte els 389 milions d'euros ja cobrats pels costos del passat de la xarxa elèctrica als Estats Units).
D'aquesta manera, l'empresa que presideix Ignacio Sánchez Galán millora les seves previsions per al 2025 apuntant a uns guanys rècord, cosa que li permet incrementar la remuneració als accionistes en un 8,2%, amb un dividend a compte de fins a 0,25 euros l'acció. Si s'exclouen les desinversions anotades el 2024, principalment a Mèxic, i les deduccions, el benefici net ajustat d'Iberdrola creix un 16,6% entre gener i setembre, fins als 5.116,1 milions d'euros.
El resultat brut d'explotació (ebitda), és a dir, el benefici abans d'impostos, interessos i amortitzacions, puja a 12.438,2 milions fins al setembre, un 4,4% més que el mateix període de l'any anterior per la bona marxa del negoci vinculat a la xarxa elèctrica al Regne Unit i als Estats Units, mentre que la producció d'energia renovable i l'evolució dels clients impacta negativament en els comptes per les desinversions a Mèxic pel que fa al negoci de generació d'electricitat i l'increment de costos a la península Ibèrica. En aquest sentit, l'elèctrica ha anotat un impacte negatiu de 180 milions d'euros fins al setembre per l'apagada elèctrica massiva del passat 28 d'abril i que va deixar durant hores sense subministrament Portugal i Espanya. Amb tot, l'ebitda ajustat dels nou primers mesos es va situar en 12.057 milions d'euros, un 4% menys per l'impacte, també del descens dels preus de l'energia.
El Regne Unit i els Estats Units
La companyia que presideix Ignacio Sánchez Galán ha reiterat que els resultats presentats aquest dimarts se sustenten gràcies a l'increment de les inversions, a la bona marxa del negoci de les xarxes elèctriques regulades (és la infraestructura que permet que la llum arribi a les cases), així com a la millora dels marcs regulatoris dels països on està invertint amb força en aquest negoci. De fet, dels 9.000 milions d'euros d'inversió que Iberdrola ha desemborsat els nou primers mesos de l'any, més del 60% corresponen a inversions realitzades al Regne Unit i als Estats Units, els dos mercats en el punt de mira de la companyia. La meitat de la inversió va destinada, precisament, a la xarxa elèctrica.
Amb una capitalització borsària que ronda els 115.000 milions d'euros, la companyia s'ha convertit en la primera utility (empresa que subministra un servei essencial) d'Europa, i en una de les més grans del món. Pel que fa al seu estat de salut financer, al setembre el deute net es va situar en 48.500 milions d'euros.
Pendents d'Almaraz
Amb tot, una de les carpetes pendents que Iberdrola vol resoldre a l'Estat és la pròrroga de la vida útil de la central nuclear d'Almaraz, a Càceres (Extremadura), i que es preveu que tanqui el novembre del 2027. "Les nuclears són segures i necessàries [...] per evitar problemes de subministrament i apagades", ha assegurat Sánchez Galán davant els analistes. El president d'Iberdrola ha afirmat que "hi ha una exigència social per mantenir [les centrals] en funcionament". "Ho demana la societat civil", ha assegurat Galán.
La companyia, com a propietària d'una part de la central, té previst reunir-se aquest dijous amb les altres dues empreses propietàries, Endesa i Naturgy, per tancar la petició formal al govern espanyol per canviar el calendari de tancament, segons ha pogut saber l'ARA de fonts coneixedores de la negociació. De fet, la setmana passada les tres empreses van enviar una carta al ministeri per a la Transició Ecològica en què plantejaven la seva "disposició" a sol·licitar la pròrroga del tancament fins al 2030. "[El tancament" depèn únicament" del govern espanyol", ha anticipat el directiu.