Un milió i mig de catalans pateixen pobresa energètica

BarcelonaMés de 47 milions d'europeus pateixen una manca de calefacció adequada a casa durant l'hivern, i 10 milions d'aquests són a Espanya. Els països més freds no són els més afectats per la situació: els que surten pitjor parats són Portugal (amb un 20,8% de la població afectada), Espanya i Bulgària (20,7%) i Grècia (20%). L'anàlisi elaborada per l'ARA i la xarxa de periodistes CORRECTIV.Europe confirma aquesta tendència segons les dades més recents disponibles, de l'any 2023.

La situació europea es reflecteix també a Espanya, on les regions del nord, que són més fredes, s’enfronten a una menor manca de calefacció que les regions del sud. Les xifres varien significativament entre regions: mentre que un 11,5% de les llars passen fred a la regió nord del País Basc, aquest percentatge arriba al 26,3% a Múrcia.

Catalunya, que es troba en la novena posició en les comunitats espanyoles, té un 20,1% de població que no es pot permetre una calefacció adequada, és a dir, més d'1,5 milions de ciutadans segons les dades de l'any 2023. El problema ha augmentat en 4,2 punts respecte al 2021, quan es registrava un 15,9% de catalans afectats. La manca de calefacció creix a gairebé tot Espanya, excepte a Melilla.

Al mateix temps, el nombre de llars que acumulen retards en el pagament de les factures dels subministraments bàsics (calefacció, electricitat, gas, aigua o recollida de residus) va ser del 13,6%. La regió més afectada són les Illes Canàries. A Catalunya, un 14% de ciutadans es van retardar en el pagament de les factures, segons dades d’Eurostat.

Riscos per a la salut

"A l'exposar-se al fred, el cos intenta defensar-se de les baixes temperatures, cosa que suposa un estrès per a l'organisme", explica Boris Kingma, fisiòleg tèrmic de l'Organització Holandesa per a la Investigació Científica Aplicada. Quan això passa, els vasos sanguinis es contreuen, fet que dificulta el flux sanguini i augmenta la pressió arterial. "Si l'exposició al fred és breu i ets jove i saludable, això no representa un problema, però si estàs contínuament en un entorn fred, pot convertir-se en un risc per a la salut", adverteix.

Aquest risc és especialment preocupant en persones amb problemes de salut preexistents, com malalties respiratòries o problemes cardiovasculars, i per a la gent gran. "Si el cos es refreda massa, es perd força i destresa, cosa que augmenta el risc de caigudes", exposa Kingma. Això és especialment perillós per a la gent gran, que pot no adonar-se que s'ha refredat en excés. "Els efectes negatius de no tenir calefacció representen un risc greu per a la salut", conclou.

Aravinda Guntupalli, professora de Salut Pública Global de la Universitat d'Aberdeen, destaca que la capacitat d'escalfar la casa és un dret fonamental i considera que els governs europeus han d’abordar aquesta qüestió no només com un problema econòmic, sinó també com una qüestió de drets humans, salut i política.

A més d'aplicar polítiques socials com vals de combustible o descomptes per als que no poden permetre’s escalfar casa seva adequadament, Guntupalli insisteix en la necessitat d’invertir en infraestructures. "Moltes llars a Europa no estan prou aïllades i no retenen la calor", explica. Per això, creu que millorar l’aïllament d’aquests habitatges ajudaria a conservar la calor i a reduir la càrrega econòmica. "Devem habitatges ben aïllats a les generacions futures", conclou.

Resposta oficial

El desembre del 2022, el departament de Drets Socials i el ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions van signar un conveni que per millorar la situació de pobresa energètica de col·lectius en risc d'exclusió social a Catalunya. Segons la nota de premsa, el programa d’11 milions d’euros va incloure 2.000 unitats familiars participants.

El departament de Drets socials de la Generalitat no ha atès la sol·licitud d'informació sobre les mesures que està prenent per combatre aquest problema i els resultats que ha donat l'esmentada iniciativa en el moment de la publicació.

El Parlament de Catalunya va aprovar una llei el 2015 que impedia tallar els subministraments a les persones que es consideren vulnerables. Es tracta de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.

Jordi Sánchez, director de l’àrea de drets socials del Síndic de Greuges de Catalunya, demana al Govern que desplegui amb urgència el decret que desenvolupa la llei 24/2015 per protegir les persones i els col·lectius vulnerables.

Un repte europeu

Un estudi publicat a l’International Journal of Environmental Research and Public Health afirma que la pobresa energètica a Europa és causada per una combinació de factors, com els alts preus de l'energia, els ingressos baixos, la infraestructura de l'habitatge i la baixa eficiència energètica.

La pobresa energètica és un aspecte important dins de la crisi de preus que està tenint lloc a Europa, una crisi que ha provocat protestes en molts països i que constitueix una de les principals preocupacions entre els ciutadans de la UE. Aquesta crisi s’ha vist molt influenciada per les interrupcions de les cadenes de subministrament globals durant la pandèmia de la covid i la invasió russa d'Ucraïna.

Segons l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat), el preu mitjà de l'electricitat a Europa va augmentar un 50% entre el 2021 i el 2022, i el cost mitjà del gas natural es va duplicar en aquell període.

Aquesta investigació forma part d'una cooperació entre el Diari ARA i CORRECTIV.Europe, una xarxa de periodisme local que duu a terme recerques d'investigació basades en dades juntament amb redaccions locals de tot Europa. CORRECTIV.Europe forma part de la redacció d'investigació sense ànim de lucre CORRECTIV, que es finança mitjançant donacions. Més informació a correctiv.org/en/europe/.