El preu del gas i el petroli es dispara per la guerra al golf Pèrsic
L'encariment energètic pot fer créixer la inflació si es manté en el temps
BarcelonaEl conflicte bèl·lic al golf Pèrsic ha provocat aquest dilluns l'escalada del preu del petroli i del gas natural, així com la caiguda de les borses, fruit de la incertesa i de les afectacions al trànsit de vaixells a la regió, particularment a través de l'estratègic estret d'Ormuz.
Així, el preu del barril de petroli Brent, el de referència a Europa, creixia a les 22 hores un notable 7,47%, fins als 78,31 dòlars. Igualment, el gas natural s'ha disparat un 35,96% al mercat de referència TTF Dutch, fins als 43,45 euros per megawatt hora (MWh), per la suspensió de l'exportació de gas natural liquat a Qatar.
La pujada del petroli situa encara el preu per sota del preu màxim registrat el 2022 quan va començar la guerra d'Ucraïna i va superar els 113 dòlars per barril i encara més del màxim d'aquest segle, registrat el juny del 2008, quan va passar dels 132 dòlars per barril. També durant les revoltes de la Primavera Àrab, els anys 2011 i el 2012, el cost va ser molt superior, per damunt dels 120 dòlars.
Els mercats energètics i financers, doncs, han reaccionat com s'esperava davant l'escalada bèl·lica iniciada dissabte amb els bombardejos dels Estats Units i Israel a l'Iran, i per la resposta del règim de Teheran. L'Iran ha atacat també per aire tant Israel com la majoria dels països del golf Pèrsic i part de l'Orient Mitjà que tenen vincles amb els EUA, com ara els Emirats Àrabs Units, l'Aràbia Saudita, Oman, Bahrain, Qatar, l'Iraq, Kuwait i, fins i tot, les bases militars britàniques a l'illa de Xipre. Així mateix, Israel també ha bombardejat posicions de Hezbollah —les milícies xiïtes aliades de l'Iran— al Líban.
El conflicte obliga a mantenir tancat l'espai aeri a la regió i posa en dubte que es pugui mantenir el trànsit de petroliers a través de l'estret d'Ormuz, la porta entre el golf Pèrsic i l'oceà Índic, per on circula entre un 20% i un 30% del petroli i un 20% del gas natural liquat consumit al món cada any. "És un punt molt estratègic i un coll d'ampolla de manual", assegura el professor d'economia de la UPF-BSM Oriol Montanyà.
Un dels problemes més destacats és que, amb l'esclat de la guerra a la zona, la majoria de les companyies asseguradores dels vaixells que transiten per l'estret han començat a retirar la cobertura, cosa que no permet continuar el transport de petroli i productes derivats. De fet, el govern iranià ha anunciat accions militars contra les embarcacions que travessin l'estret.
Tant l'Iran com bona part dels països immersos en el conflicte es troben entre els principals productors de cru del planeta. Dos dels altres grans productors són Rússia, on el petroli està sancionat internacionalment des que el president del país, Vladímir Putin, va ordenar la invasió d'Ucraïna, i Veneçuela, on el mes de gener passat una intervenció militar nord-americana va detenir i traslladar als EUA el president Nicolás Maduro.
Caigudes als parquets
Pel que fa a les borses, la majoria dels parquets europeus han tancat dilluns amb números vermells, tot i que les caigudes han sigut moderades. L'Íbex-35, l'indicador principal de la borsa espanyola, ha caigut un 2,62%. El Dax de Frankfurt ha baixat un 2,56% i, a Londres, l'FTSE-100 perdia un 1,2%. A París, el CAC-40 retrocedia un 2,17%, i a Milà, l'FTSEMIB, un 1,97%.
A Espanya, les empreses més afectades han sigut IAG, matriu d'aerolínies com Iberia, Vueling, Level o British Airways, i la tecnològica Amadeus, que té una part destacada del seu negoci dedicada al software de reserves de vols. La primera ha tancat el dia amb una caiguda del 4,95% i la segona, del 2,58%. Per contra, la petroliera Repsol i la gasista Naturgy han liderat les pujades, amb un destacable 5,39% en el primer cas i un més modest 1,59% en el segon.
Pel que fa als EUA, les borses han tancat la jornada quasi planes: l'S&P500 ha registrat un augment del 0,01%, el Dow Jones ha disminuït un 0,18% i el Nasdaq, que agrupa les grans tecnològiques nord-americanes, ha crescut un 0,32%.
Perill d'inflació
La ministra de Transició Ecològica del govern espanyol, Sara Aagesen, ha assegurat que Espanya només rep un 5% del petroli i un 2% del gas natural liquat dels països del golf Pèrsic. "El que es demostra és la vulnerabilitat que suposa la dependència energètica exterior per a la nostra economia i que l'aposta espanyola i europea és la més encertada", ha dit Aagesen en declaracions als mitjans, en les quals també ha reclamat mantenir "la reducció" de la dependència dels combustibles fòssils i incrementar el pes de les renovables.
Malgrat això, la guerra a l'Orient Mitjà i l'impacte que té sobre el preu del petroli pot afectar els preus de béns de consum, com ja va passar arreu d'Europa el 2022, fruit de la crisi energètica derivada de la invasió russa d'Ucraïna. "El petroli és una font d'energia molt transversal, un increment del preu suposa un increment dels costos a les cadenes de distribució", recorda Montanyà, que considera possible "un escenari d'inflació".
Aquesta possible inflació dependrà del temps que s'allargui el conflicte i de com evolucioni el preu de l'energia, en especial el cru. Tot i que Europa consumeix sobretot petroli Brent (el que s'extreu al mar del Nord), l'encariment del petroli del golf Pèrsic arrossegarà els preus a escala global. A més, la Xina és "el principal client" dels països productors de petroli de l'Orient Mitjà, per la qual cosa una pujada del cost d'aquest petroli i una escassetat més gran pot encarir els productes fabricats al gegant asiàtic, que alhora s'exporten arreu del món, explica Montanyà.