Quan Red Eléctrica també va formar part de l'eufòria de les liberalitzacions a l'Estat

MadridMés enllà del paper que hagi pogut tenir Red Eléctrica de España (REE) en l’origen –encara per desxifrar– de l’apagada elèctrica del 28 d'abril passat, el focus sobre l’operador del sistema elèctric espanyol també ha esquitxat la seva estructura: avui és una empresa privada en la qual un 20% del capital està en mans de l’Estat a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), però anys enrere va estar sota control públic i l’esquerra al Congrés dels Diputats –des de Sumar, soci minoritari a l’executiu espanyol, fins a ERC, EH Bildu i el BNG– no només no ha trigat a recordar-ho, sinó que ja ha plantejat que es recuperi aquell model.

D'entrada, cal tenir en compte que Red Eléctrica de España assumeix les funcions d’operador del sistema elèctric (OS), però també és l'única propietària de les xarxes de transport d'alta tensió (línies, transformadors, estacions de transformació...) i, per tant, de la seva gestió. Així doncs, és un TSO (per les seves sigles en anglès): transportista i operador del sistema elèctric. Des de l'estiu del 2022, Red Eléctrica és una filial de Redeia, una marca creada per aglutinar altres activitats, per exemple, del sector de les telecomunicacions (Reintel) o l'espacial (Redeia controlava el 89% d’Hispasat, l’operador espanyol de satèl·lits, fins que al gener s’ho va vendre a Indra).

Què diu per ara el govern espanyol?

"Red Eléctrica és jurídicament privada", defensava la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, la setmana passada al Congrés dels Diputats, quan era interpel·lada, precisament, sobre el paper del govern espanyol en l'empresa. Dies abans, Pedro Sánchez havia parlat directament "d'operador privat". Però a Aagesen no li passava per alt el paper estratègic que té, i també es referiria a la "protecció" de la qual gaudeix la companyia. "[Red Eléctrica] Es protegeix amb la protecció de la seva independència al ser un servei especial, fent que cap empresa pugui tenir més d'un 5% [del capital social] i que els drets polítics de l’accionariat només puguin votar fins a un 3%", explicava la ministra. En canvi, l'Estat té el que s'anomena "acció d'or" o poder de veto, a més del 20% del capital, cosa que li va permetre designar l'actual presidenta, l'exministra socialista Beatriz Corredor.

Amb tot, la portaveu de l’executiu espanyol, Pilar Alegría, esquivava contestar en l’últim consell de ministres si, arran de l'apagada elèctrica i les exigències dels socis de l'esquerra, hi havia sobre la taula un replantejament de l’estructura actual de Red Eléctrica: "Ara hem de posar els esforços en saber què va passar", es limitava a dir Alegría. En tot cas, fonts de l’executiu espanyol reconeixen que el debat és "interessant".

Època de privatitzacions 

Red Eléctrica de España no es va escapar de l’eufòria privatitzadora de l’Estat de finals de segle XX. El procés de sortida del capital públic va començar el 1999. La SEPI, sota la presidència de Pedro Ferreras, designat pel govern de José María Aznar (PP), tenia aleshores més del 60% de Red Eléctrica i va començar a desfer-se'n amb comptagotes fins a treure's del damunt més d'un 35% del capital. El hòlding públic hi havia entrat el 1997, moment en què va agafar embranzida la liberalització d'Endesa (que era qui en tenia el gruix del capital a través de filials). El 2005 el Tribunal de Comptes va denunciar en un informe sobre les operacions de la SEPI entre el 1996 i el 2002 que aquella operació s'havia fet "amb una falta de claredat i transparència" i en "benefici" de les companyies del sector elèctric.

Avui, més enllà de l'Estat, Red Eléctrica compta amb un 70,22% de capital flotant (free float), un 5% està en mans de Pontegadea Inversiones (el fons d'inversió d'Amancio Ortega, fundador d'Inditex) i un 4,64% està en mans de Blackrock. El capital social de la companyia és de 270.540.000 euros, mentre que la capitalització és de 9.699 milions d'euros.

Divisió del negoci

Amb tot, la pota de Red Eléctrica que està en el punt de mira pel que fa a un possible control per part de l'Estat és la que es dedica a operar el sistema elèctric, és a dir, la que es dedica a vetllar pel normal funcionament diari del sistema elèctric (la seguretat del subministrament i la coordinació entre producció i transport d'electricitat) però també planifica les inversions que necessita el sistema a mitjà i llarg termini, i no la pota com a transportista.

La unió de les dues funcions (operador i transportista) vol dir, bàsicament, que l'organisme (en aquest cas Red Eléctrica) que estudia i prioritza les inversions que calen al sistema elèctric és també el titular dels actius o les infraestructures (la xarxa de transport d'alta tensió) sobre els quals impacten les inversions. De fet, Sumar, el soci minoritari a l'executiu espanyol, no només posava el focus en el fet que la SEPI "tingui més participació pública", sinó en la separació del negoci: "[Gestionar el sistema i fer de transportista] Són funcions que generen necessitats contradictòries", afirmava el portaveu del partit, Ernest Urtasun.

Es tracta d'un debat gens resolt, tot i que fonts del sector elèctric indiquen que separar aquestes funcions podria "reduir el risc" que es prioritzin interessos d'altres actors, com ara les empreses generadores i distribuïdores, o del mateix TSO. En canvi, es podria "afavorir" una visió més neutral, indiquen les mateixes fonts. L'estiu de l'any passat, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va recomanar a Red Eléctrica reforçar la separació de les seves funcions com a transportista i operador del sistema per evitar "sobreinversions". L'ens que presideix Cani Fernández indicava que la unió de les dues tasques podia ser un risc en un moment d'increment de les inversions per l'entrada de renovables i l'adaptació del sistema elèctric a aquestes tecnologies.

En tot cas, a la resta d'Europa el model que regna és el de TSOs, és a dir, el mateix que Red Eléctrica: alguns exemples són RTE a França, Elia a Bélgica, Amprion a Alemanya, TenneT als Països Baixos, TransnetBW també a Alemanya, TERNA a Itàlia i Swissgrid a Suïssa. En canvi, als Estats Units, al Canadà, a Irlanda i, més recentment, al Regne Unit el model és separat. Amb tot, un model separat de les funcions en què la gestió o l'operació del sistema estigués sota control públic –un plantejament que l'expresident espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va posar sobre la taula però no va prosperar– no resoldria en mans de qui han d'estar les infraestructures.