Energia

Les rendes baixes redueixen la despesa en benzina i les altes gasten més

Un estudi de CaixaBank Research demostra el diferent comportament davant la crisi segons la renda

3 min
Benzinera fotos de la benzinera del carrer Arago pujada dels preus dels carburants benzina i gasoil

BarcelonaEl fort encariment dels carburants, especialment des de l’inici de la guerra a Ucraïna al febrer, no afecta igual totes les famílies de l'Estat. Així ho constata un estudi de CaixaBank Research, que ha comparat la despesa en benzina o gasoil dels mateixos usuaris el 2019 –el darrer exercici abans de la pandèmia– i el 2022. “Una variació de preus no afecta igual a tothom”, conclou l’autor de l’estudi, l’economista Josep Mestres Domènech.

Consum en gasolineres per decils de despesa mensual
Variació 2019-2022 en percentatge per grups de consumidors segons la despesa que van fer el 2019

L’estudi, basat en la despesa en carburants feta amb targetes bancàries de CaixaBank –que és l’entitat espanyola amb més targetes en circulació– demostra clarament que els que l’any 2019 tenien una despesa més baixa en carburants ara són els que l’han retallat. A la banda contrària, els consumidors que dos anys enrere tenien una despesa superior en carburants, ara gasten molt més.

L’estudi compara només la despesa en carburants i el seu autor reconeix que aquest comportament està "molt correlacionat amb la renda”, és a dir, que els que tenen una despesa menor i ara l’han rebaixat coincideixen en gran part amb els que tenen ingressos més baixos, mentre que els que s’han permès augmentar la seva despesa en carburants són els que tenen rendes més altes.

L’estudi divideix els compradors de carburants, en funció de la seva despesa, en decils (és a dir, en grups que suposen el 10% del total). Doncs bé, el decil de més al mig –estadísticament anomenat medià– al juliol va augmentar un 13,2% la despesa en carburants en comparació amb el mateix mes del 2019. Durant tot el primer trimestre del 2022 la seva despesa va ser un 12,8% superior a la del mateix trimestre del 2019.

L’augment de la despesa va créixer encara més en els decils més alts (un 17,1% més en el 60 i un 25,7% més en el 90 el juliol del 2022 en comparació amb el juliol del 2019. La conclusió és clara: els que van gastar més en carburant l’any 2019 van tenir més capacitat d’augmentar la despesa el 2022, quan els preus havien pujat a màxims.

A l’inrevés, qui menys va gastar el 2019 en carburants va ser qui més es va estrènyer el cinturó el 2022. El decil 10, és a dir, el 10% dels consumidors que feien menys despesa en carburants, són els que més van reduir la compra el 2022. En concret, el juliol del 2022 van gastar un 21% menys que el mateix mes de l’any 2019.

La conclusió de l’estudi és que els que van gastar més el 2019 van augmentar més la despesa el 2022 per dues raons possibles. D’una banda, perquè per la raó que sigui, en molts casos de feina, no poden deixar de fer viatges en cotxe, però també perquè per la seva situació econòmica tenen més capacitat d’absorbir les fortes pujades de preu.

En canvi, els que feien una despesa més minsa el 2019 van rebaixar-la encara més el 2022, bé reduint el nombre de desplaçaments, o bé substituint els viatges en vehicle propi per desplaçaments en transport públic.

Bonificació de 20 cèntims

Malgrat que l’autor de l’estudi no valora la subvenció d’almenys 20 cèntims per litre de carburant que va decretar el govern a finals de març davant l’encariment de la gasolina i el gasoil, l’estudi demostra que els que més gastaven abans de la crisi energètica ara encara fan una despesa més gran, mentre que els que feien menys despesa, que són en gran part els que s’haurien de beneficiar més de la mesura, són els qui més l'han reduït. “Els que tenen menys marge de despesa sembla que ajusten més el que gasten”, explica l’autor de l’estudi.

“La reacció [de cada grup] davant de la pujada de preus és molt diferent”, conclou Mestres Doménech, per a qui “qualsevol ajuda a les llars més necessitades és bona”. L’economista explica que la comparació amb el 2019 s’ha fet perquè si es fes amb els dos anys previs, amb la pandèmia del covid, “els resultats quedarien distorsionats”, tenint en compte que tant el 2020 com el 2021 hi havia restriccions a la mobilitat i que també es va produir un canvi de comportament dels ciutadans en els desplaçaments.

stats