El sistema elèctric espanyol perd potència i augmenta la saturació
En dos mesos, Espanya perd 2,8 GW de capacitat disponible
BarcelonaEl sistema elèctric ha perdut prop de 2,8 gigawatts (GW) de capacitat disponible en només dos mesos –entre l'octubre i el novembre del 2025–, i ha deixat gran part del territori de l'Estat sense marge tècnic per a nous projectes, segons l'anàlisi feta per Fòrum Indústria i Energia (FIE) i Opina 360 des de l'octubre sobre el mapa de capacitat d'accés a les subestacions elèctriques, que xifra el grau de saturació en el 85,7%.
En concret, l'estudi, amb dades de l'1 de desembre passat, ha ampliat el seu abast fins a les 6.108 subestacions pertanyents a les 29 distribuïdores més grans de l'Estat i que agrupen el 97% dels punts de subministrament. Segons les dades, l'índex estimat de saturació ha passat del 82,4% a aquest 85,7%, la qual cosa vol dir que 5.235 subestacions ja no tenen capacitat disponible.
En termes de potència, la caiguda també és destacada, ja que s'ha passat de més de 10 GW disponibles a l'octubre a 7.363,2 MW, amb aquesta pèrdua de prop de 2,8 GW de capacitat disponible en dos mesos, i es constata així que la demanda d'electrificació i els nous projectes industrials estan consumint la xarxa a una velocitat molt superior a la del seu reforç. D'aquesta manera, Fòrum Indústria i Energia i Opina 360 apunten un escenari d'estrès creixent en l'accés a la xarxa, on el marge de maniobra s'estreny i la capacitat de connexió es converteix en un factor cada vegada més determinant per a la planificació industrial.
Saturació concentrada al País Basc, Navarra i La Rioja
Per territoris, el mapa de capacitat per subestacions confirma un patró cada cop més marcat de saturació estructural en àmplies zones d'Espanya, especialment al nord i al centre peninsular. Així, el País Basc es manté com la comunitat autònoma amb més nivell de saturació, assolint el 99,8%, seguit de molt a prop per Navarra i La Rioja, totes dues amb índexs del 99,2%.
L'estudi considera que aquest mapa territorial no només reflecteix un problema de saturació, "sinó un desplaçament progressiu de l'oportunitat industrial cap a enclavaments molt concrets, on encara hi ha marge de demanda elèctrica". En termes de megawatts disponibles, Galícia lidera el rànquing autonòmic amb 1.720,8 MW, seguida de Catalunya (1.024 MW) i Andalusia (870,5 MW).
L'estudi també assenyala que la saturació avança a un ritme superior al de qualsevol reposició, fins i tot en regions que fins ara funcionaven com a vàlvules d'escapament. Així, comunitats com Astúries (que passa del 26,1% al 36,3%), les Balears (del 38,6% al 50%), les Canàries (del 32,6% al 60,9%) i Castella-la Manxa (del 85,3% al 93,4%) han registrat pujades notables al seu nivell de saturació.
Igualment, totes les comunitats han perdut capacitat disponible, excepte Extremadura i Galícia, que registren dos increments modestos. Les pèrdues absolutes més grans es concentren a Andalusia (-680,9 MW), Madrid (-455,1 MW) i el País Valencià (-326,5 MW). Entre les excepcions, Galícia manté el marge absolut més gran amb 1.720,8 MW, seguida de Catalunya (1.024 MW) i Andalusia (870,5 MW), encara que en aquests casos la disponibilitat interna no és homogènia i la seva capacitat efectiva es pot veure limitada per factors tècnics i de localització.