Entren en vigor els nous aranzels globals de Trump amb noves amenaces
Els impostos amb què el president ha estat atemorint l'economia mundial ja són una realitat i Trump vol gravar ara els xips importats
WashingtonEls aranzels recíprocs de Donald Trump que durant mesos han estat sembrant el pànic en els mercats s'han fet efectius aquest dijous a la matinada. El lliure comerç que va fomentar Washington durant dècades, i que li ha valgut la seva hegemonia econòmica, s'ha ensorrat en qüestió de segons quan el rellotge ha marcat les 12 de la nit i un minut a la Costa Est. "És mitjanit! Milers de milions de dòlars en aranzels estan fluint cap als Estats Units", ha celebrat Trump a Truth Social cinc minuts després de les dotze la nit.
"L’única cosa que podria aturar la grandesa d’Amèrica és un tribunal d’extrema esquerra que vol veure com el nostre país fracassa", ha afegit Trump, després de recalcar com "milers de milions de dòlars, en gran part provinents de països que s'han aprofitat dels Estats Units durant molts anys, rient-se'n tot aquest temps, començaran a fluir cap als EUA" a partir d'ara.
Els Estats Units s'endinsen aquest dijous de ple en el gir trumpià pel que fa a la política comercial. Els primers símptomes d'aquesta nova etapa de l'economia estatunidenca, però, sembla que no coincideixen amb el "boom" econòmic que el president tant ha predicat. En els primers sis mesos de l'experiment aranzelari del republicà, la inflació s'ha disparat fins al 2,7%, el ritme de la despesa dels consumidors s'ha refredat i les últimes dades d'ocupació han estat més fluixes del previst. Només es van crear 73.000 nous llocs de treball al mes de juliol, una xifra molt per sota dels 110.000 que esperaven els analistes. Aquesta fotografia només inclou els efectes incipients dels aranzels específics, com el del 50% a l'acer o la base universal del 10% que està en vigor des de l'abril. Per a la panoràmica completa s'espera un efecte inflacionista més gran i una pujada dels preus que repercutirà principalment en el consumidor.
Conseqüències (reals) dels aranzels
A partir d'ara, els ports comercials i les duanes dels Estats Units hauran de tenir en compte en els seus càlculs els aranzels que afecten els diversos països. D'una banda, hi ha els aranzels unilaterals per a aquells 70 països que no van aconseguir pactar un nou impost. De l'altra, hi ha els nous aranzels negociats amb 34 socis comercials, en què s'inclouen els 27 països de la Unió Europea. Fins que Trump no digui el contrari, els béns europeus seran gravats amb un 15%. De fons, ressona l'amenaça tot just aquesta setmana d'apujar-los fins al 35%.
En un tercer grup estan la Xina i Mèxic, que han aconseguit una mica més de temps per continuar negociant. La data límit de Pequín és el 12 d'agost i, mentrestant, continua patint els gravàmens del 30% i d'altres per a productes específics. Els mexicans tenen més marge de maniobra, ja que Trump els ha donat fins a l'octubre. Així doncs, els aranzels per als productes mexicans continuen igual que els últims mesos: només es gravaran aquells productes que estiguin fora del T-MEC. Per sort per al consumidor estatunidenc, la pausa farà que la cistella de la compra no es dispari en qüestió de setmanes: bona part del producte fresc que acaba a les lleixes dels supermercats nord-americans prové de Mèxic.
Malgrat que es parli d'acords comercials, la realitat és que els nous aranzels són més aviat una mena de nou marc de referència. Una mostra d'això és el fet que molts dels països continuen disposats a negociar noves excepcions per als seus productes. Sense la publicació de cap document que estipuli tots els detalls, els implicats ja han començat a fer-ne lectures divergents. En el cas europeu, Trump ja parla dels 600.000 milions de dòlars que la UE ha promès invertir als EUA com si fos un xec en blanc, mentre que la Comissió Europea té el problema que no pot dictar a les empreses i accionistes on posar els diners.
El secretari de Comerç nord-americà, Howard Lutnick, ha assegurat que els Estats Units ingressaran al voltant de 50.000 milions de dòlars (43.050 milions d'euros) mensuals per mitjà dels aranzels. "El mes passat, la mitjana va ser de poc més de 30.000 milions (de dòlars). I ahir a la nit, a mitjanit, els aranzels van pujar. Crec que ens acostarem als 50.000 milions mensuals en ingressos aranzelaris", ha indicat en una entrevista amb la cadena Fox.
Els xips, el nou objectiu
Fidel a la tradició de llançar anuncis bomba just abans que es compleixin les dates límit, Trump ha amenaçat amb aplicar un impost del 100% als xips i els semiconductors abans de l'entrada en vigor dels seus aranzels globals. L'única excepció serà per a aquelles empreses que ja fabriquin als EUA o bé que es comprometin a fer-ho. “Aplicarem un impost molt alt als xips i semiconductors. Però la bona notícia per a companyies com Apple és que, si estan fabricant als Estats Units, o tenen el compromís de fer-ho, sens dubte, no hi haurà cap càrrec”, ha assegurat el mandatari.
El CEO del fabricant d'iPhone, Tim Cook, també era al Despatx Oval, on ha anunciat el compromís d'invertir 100.000 milions de dòlars als EUA. Aquesta xifra se suma als 500.000 milions d'inversió que ja va comunicar la companyia al febrer arran de les crítiques de Trump. Com ja va sent costum en la política comercial de la nova administració, el president no ha donat més detalls. No se sap quants xips es veuran afectats per l'impost o a quins països repercutirà.
Tot plegat augmenta la pressió sobre les companyies nord-americanes que depenen de les importacions de xips des de l'Àsia perquè comencin a traslladar la seva fabricació als Estats Units. Trump està apostant per la mà dura com a principal incentiu perquè les companyies es traslladin al seu país, a costa del risc d'augmentar el preu dels mòbils, televisions i productes similars. Durant la pandèmia, l'escassetat de xips va provocar l'augment del preu dels cotxes i, a més, va contribuir a una pujada de la inflació.
El president també ha aprofitat per amenaçar amb nous aranzels l'Índia per la seva compra de petroli a Rússia. El país dirigit per Narendra Modi ja afronta fins a un 50% d'impostos a les seves importacions, després que aquest dimecres la Casa Blanca signés un 25% addicional com a mesura de pressió. Trump no ha descartat que la Xina pugui enfrontar-se a un panorama similar si també continua comprant cru a Moscou. "Podria passar; depèn de com, podria passar", ha dit. Pequín és un dels pocs països que han aconseguit una pròrroga per continuar negociant els nous aranzels. Encara que tampoc té gaire marge, ja que la data límit és el 12 d'agost. Mentrestant, se li continuaran aplicant els impostos del 30%. Per contra, Mèxic sí que ha aconseguit mantenir la pausa fins a l'octubre, moment en què hauria d'aconseguir tancar algun acord si Trump no torna a ajornar el termini.