Escac a les energies renovables

BarcelonaDe ser els primers de la classe a tenir el sector paralitzat. Aquesta és la història de les energies renovables a Espanya durant l’última dècada. S’ha passat de ser un estat punter en energia eòlica i de ser els primers a invertir en els denominats horts solars -això sí, pagant uns preus molt alts per una tecnologia que posteriorment s’ha abaratit molt-, a tenir les inversions pràcticament congelades. La inversió es va animar en part gràcies a les generoses primes que va aprovar el govern socialista durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero. Ara, en canvi, la frenada del sector és molt clara. Durant el primer semestre del 2014 només es va instal·lar un aerogenerador a tot l’Estat. Era d’un particular i no genera ni un megawatt.

A simple vista, el descens del preu del petroli -que s’ha abaratit fins a rondar els 60 dòlars el barril, un nivell que no es veia des del 2009- tindrà uns efectes positius sobre l’economia. Però aquest descens també tindrà els seus efectes negatius, tal com alerta Francesc Xavier Mena, catedràtic d’economia d’Esade. Un dels grans damnificats, de fet, serà el sector de les energies renovables perquè, segons Mena, mentre el petroli i el carbó continuïn barats seguirem cremant-ne. I, evidentment, qui segur que també hi sortirà perdent és el medi ambient.

I si el preu del petroli no afavoreix les renovables, tampoc ho ha fet la política energètica del ministre d’Indústria, José Manuel Soria, molt criticat pel sector. Amb l’objectiu d’acabar amb el dèficit de tarifa, el govern espanyol ha fet entre el 2013 i el 2014 una profunda reforma energètica que ha comportat una important retallada de les primes a les renovables. La conseqüència més immediata ha sigut que els plets contra l’Estat s’han disparat. Nombrosos fons d’inversió i companyies de la importància de l’alemanya RWE, que havien invertit en el sector, han denunciat Espanya al CIADI -el tribunal d’arbitratge del Banc Mundial-. Els denunciants consideren que s’han modificat les regles de joc a mig partit, és a dir, que se’ls han canviat les condicions retributives promeses per les seves inversions. En definitiva, protesten per falta de seguretat jurídica.

Altres companyies, sobretot espanyoles, han inundat el contenciós administratiu de recursos contra l’Estat. No només generadors; també molts afectats de subsectors, com el de tractament de purins i els cogeneradors, han presentat recursos contra el govern.

El sector ja ha fet els seus comptes. Com a conseqüència d’aquestes decisions, les energies renovables es paralitzaran a Espanya entre quatre i cinc anys, segons l’Associació de Productors d’Energies Renovables. Aquesta organització quantifica que s’han perdut 20.000 llocs de treball (directes i indirectes) per aquests canvis. L’associació fa cada any un estudi complet del sector. L’últim és del 2013, i ja s’hi veu la davallada. La potència instal·lada en renovables era de només 12.400 megawatts el 2005. El creixement va ser exponencial fins al 2012, amb quasi 32.000 megawatts instal·lats, però el 2013 només havien pujat fins a 32.600 megawatts.

El fort desenvolupament de les renovables entre el 2005 i el 2010 van posar Espanya en el camí de complir l’objectiu europeu de tenir un 20% de l’energia d’origen renovable l’any 2020. Però la frenada que s’ha produït ara posa en perill complir aquest objectiu. De fet, l’Agència Europea del Medi Ambient creu que és “molt improbable” que Espanya ho acompleixi.

Aquest organisme constata el canvi de tendència en un recent estudi, en què es diu que Espanya era líder en energies netes i que el 2011 aportaven el 15% del consum, per sobre de l’objectiu fixat en aquell moment, que era de l’11%. Però el reajustament que s’ha dut a terme li ha fet perdre el lideratge.

Objectius europeus impossibles

De fet, el govern espanyol ha quantificat el que cal per complir amb l’objectiu de l’any 2020. S’han d’instal·lar entre 4.500 i 6.500 megawatts, fet que suposa una inversió d’entre 6.500 i 8.700 milions d’euros. El sector veu molt difícil complir amb aquests objectius després de la retallada de 2.000 milions que el govern ha fet a les renovables.

EolicCat, la patronal eòlica catalana, diu que el 2014 la retallada de primes els ha suposat ingressar uns 100 milions d’euros menys. I la nova normativa ha portat a una inversió zero en generació eòlica a Catalunya el 2013, el 2014 i segurament també el 2015.