Els exàmens que Pedro Sánchez haurà de passar al Congrés per rebre els últims fons europeus

MadridDesprés de la seva posada en marxa fa més de cinc anys, els fons europeus antipandèmia arriben al seu punt final i, de retruc, els plans de recuperació que cada estat membre va haver de desenvolupar. Aquest 2026, en concret a l'agost, és la data fixada perquè les fites i els compromisos dels diferents governs amb la Comissió Europea estiguin assolits. De fet, d'això en dependrà la sol·licitud dels últims desemborsaments d'aquest mannà europeu per part del govern espanyol. Però anem a pams. De què estem parlant quan ens referim a tancar amb èxit la cursa al voltant d'aquest mecanisme excepcional aprovat amb la covid-19?

D'entrada, Espanya acaba d'aprovar amb el vistiplau de la Comissió Europea una addenda o modificació d'aquest pla amb la intenció de no deixar feina a mitges, tenint en compte que comença el compte enrere. Bàsicament el govern espanyol ha modificat una part de les reformes que s'havia compromès a assolir i les ha simplificat o, directament, descartat. Alhora, ha rebutjat demanar tots els préstecs als quals podia accedir. Després d'aquest procés de revisió queden per complir aproximadament 230 fites i objectius, dels quals dependrà l'arribada dels últims fons europeus tant en forma de subvenció o transferència com en forma de préstec. Si ho resol tot, Espanya rebrà uns 31.000 milions d'euros de fons europeus aquest 2026.

D'aquests diners, 6.200 milions formen part del primer pagament en forma de subvencions que es vol demanar el 2026, si tot va bé a l'estiu. Aquesta partida està vinculada a l'assoliment de 69 fites i objectius. La resta de fons en forma de subvencions (20.930 milions) depenen de complir 124 fites i objectius. Pel que fa als préstecs, també es demanaran en dos pagaments diferents: un pagament suposa l'arribada de 1.100 milions d'euros i l'altre, de 5.600 milions, segons dades del ministeri d'Economia.

230 fites i objectius pendents

Ara bé, alguns d'aquests 230 fites i objectius són canvis legislatius, és a dir, reformes que necessitaran el vistiplau del Congrés, cosa que complica el camí. La debilitat parlamentària actual marcada per la fràgil relació entre el govern de coalició i els partits que van permetre la investidura, i entre els quals hi ha Junts, amb qui la interlocució està per ara trencada, suposa un obstacle a l'hora de complir amb Brussel·les. De fet, part d'aquesta simplificació ha implicat, precisament, que es revisessin les normes que necessitaven passar per la cambra baixa espanyola. Així, per exemple, s'ha descartat com a compromís l'aprovació de la llei del sòl, i que el govern espanyol feia mesos que mirava de tirar endavant, fins i tot buscant el PP. Ara, l'executiu de Pedro Sánchez ha substituït aquesta reforma per l'aprovació de Casa 47, la nova empresa pública estatal d'habitatge. Però també s'ha quedat pel camí la llei de l'Autoritat de Defensa del Client Financer, tot i ser una de les mesures estrella del ministeri d'Economia.

Però, quines són les reformes que tenen rang de llei i que sí que necessitaran l'aval del Congrés?

D'entrada, el govern espanyol manté sobre la taula el compromís d'aprovar l'equiparació fiscal del dièsel amb la gasolina. De fet, Brussel·les ho exigeix des de fa temps. Això suposarà que el primer combustible deixi de pagar menys impostos que el segon. El ministeri d'Hisenda ja va intentar aprovar aquest canvi en el marc de la reforma fiscal que va tirar endavant el 2024, però va decaure pel vot en contra de Podem. Aquest 2026 ho haurà de tornar a intentar.

També es manté la llei de mobilitat sostenible, una llei que el Congrés ja ha convalidat, igual que la llei de pèrdues i malbaratament alimentari. Ara bé, també caldrà aprovar els estatuts del nou organisme públic d'avaluació; la llei de transparència i integritat de l'activitat de grups d'interès –coneguda popularment com la llei que ha de regular la funció dels lobis–; una reforma de la llei del mercat de valors, i revisar alguns dels actuals beneficis fiscals que té Espanya.

"Un element fonamental per part de la Comissió Europea era mantenir un alt nivell de pragmatisme a l'hora de garantir que aquestes reformes es puguin complir dins del termini i en la forma escaient perquè a l'estiu del 2026 puguem garantir el compliment d'aquests grans plans transformadors", ha reconegut el ministeri d'Economia, sota la batuta de Carlos Cuerpo. En total, si els plans de Pedro Sánchez tiren endavant l'Estat haurà accedit a 103.000 milions d'euros durant cinc anys, cosa que suposa més del 6% del PIB actual. D'aquesta quantitat, 80.000 milions hauran correspost a transferències i 22.000 milions a préstecs.