Fiança milionària de l’Audiència Nacional al fundador de Gowex

MadridLes disculpes “de tot cor” que va demanar Jenaro García Martín des del seu compte de Twitter poques hores després d’admetre el frau de Gowex difícilment casen amb la mirada desafiadora que va llançar ahir als mitjans de comunicació en sortir de l’Audiència Nacional. La seva declaració davant el jutge Santiago Pedraz va suposar un pas més en l’estratègia de voladura controlada amb què intenta esquivar la presó o, com a mínim, reduir-hi al màxim la seva estada.

Davant el magistrat, el fundador i president de Gowex es va ratificar en les explicacions que havia donat al seu consell d’administració: els comptes de l’empresa són falsos des del 2004, cinc anys abans que comencés a cotitzar al mercat alternatiu borsari (MAB). Principalment perquè els seus clients són diverses societats dirigides per testaferros rere dels quals hi és ell. El mannà que per al negoci suposava la proliferació de telèfons intel·ligents no era tal, contràriament al que García defensava fins fa poc.

Segons va explicar davant el jutge, ell pensava que Gowex remuntaria i els seus comptes deixarien d’estar falsejats per convertir-se en un mirall del seu creador. Després de l’interrogatori, el fiscal d’Anticorrupció Antonio Romeral va demanar al jutge que deixés marxar García si pagava una fiança de 600.000 euros. El guió que havia preparat l’acusat incloïa aquesta possibilitat i per aquesta raó havia confessat que tenia més de tres milions d’euros en un compte del Banco Popular a Luxemburg. El jutge va donar 15 dies a l’empresari per reunir els diners en metàl·lic i quan ho faci dictarà noves mesures cautelars.

Previsiblement, Pedraz retirarà el passaport al fundador de Gowex, li impedirà sortir d’Espanya i li imposarà compareixences setmanals al jutjat. Els seus advocats van qüestionar la “conveniència” d’una fiança tan alta recordant que García està col·laborant amb la justícia i que va anar voluntàriament a l’Audiència Nacional. A més, descartaven que tingui intenció de fugar-se.

Els possibles actors secundaris

Les explicacions de Jenaro García, no obstant, dibuixen un cas tan tancat que fa sospitar els investigadors. Ell va insistir ahir a atribuir-se tota la responsabilitat en la falsificació dels comptes i va repetir el seu desig, segons els fonts consultades, de no perjudicar l’empresa. García va actuar sol? Tot fa sospitar que no. La persona encarregada a l’empresa de les relacions amb els inversors és la seva dona, Florencia Maté, membre del consell d’administració de Gowex. García podria estar intentant protegir-la a ella i a altres col·laboradors. En aquests primers compassos de la investigació, les mirades es dirigeixen també a Francisco Martínez Marugán, el director comptable, de qui resulta difícil creure que desconegués el maquillatge que tenien els comptes.

Amb la seva confessió, García evita que els Estats Units o França, països on també cotitzava Gowex, reclamin la seva extradició, que seria denegada mentre tingui un procediment obert a Espanya. En cas de ser condemnat pels delictes que se li imputen -falsificació de comptes, d’informació econòmica i financera i ús d’informació rellevant- podria anar a la presó més de deu anys. Però el Codi Penal estableix que la col·laboració pot rebaixar un o dos graus la condemna, cosa que la deixaria en poc més de dos anys. I García, que no té antecedents, podria passar-hi només uns mesos.

Exdirectius de Bankia neguen opacitat a l’entitat

El que va ser la mà dreta de Miguel Blesa a Caja Madrid, Matías Amat, va negar ahir a l’Audiència Nacional que conegués les greus acusacions que el Banc d’Espanya li va fer en un informe del desembre del 2010. L’organisme responsabilitzava Amat de la “cultura” de l’ocultació del veritable estat de Bankia quan era director general del BFA, matriu de l’entitat madrilenya.

Amat va comparèixer davant el jutge Fernando Andreu en qualitat de testimoni dins de la investigació sobre la sortida a borsa, posterior fallida i rescat amb diner públic que segueix el tribunal. Segons Amat, la seva relació amb els inspectors del Banc d’Espanya va ser “cordial i col·laboradora”.

També va declarar ahir com a testimoni Antonio Román, interventor general de BFA fins al maig del 2011. El Banc d’Espanya el va qüestionar per la “preocupant” divergència del capital principal publicat i el real. Román va dir que desconeixia aquestes crítiques.

En els pròxims dies 23 persones declararan davant el jutge, entre les quals l’ex director general del FROB, Mariano Herrera, i el director general de supervisió del Banc d’Espanya, Jerónimo Martínez Tello.