Qui paga l'absentisme laboral causat per Rodalies?

BarcelonaLa Generalitat ha acordat aquest dilluns activar el decret de teletreball per minimitzar la mobilitat i reforçar totes les línies de bus interurbà durant el dia davant les incidències que registra la xarxa de Rodalies a Catalunya. Les mesures s'han acordat en una nova reunió de seguiment del Govern, coincidint amb dues noves aturades a la xarxa durant el matí a causa d'incidències informàtiques. Però molts treballadors, de nou, s'han quedat sense poder arribar a la feina o arribant-hi tard. Qui paga aquesta factura?

Els agents socials s'ha reunit al Palau de la Generalitat amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, per analitzar la situació. Dues peticions clares: que hi hagi un canal d'informació clar i fiable per informar la ciutadania de la situació. I per part dels sindicats, que la factura de les absències a la feina no l'acabin pagant els treballadors.

L'executiu català ha assegurat que segueix "amb preocupació" la situació ferroviària a Catalunya. El Govern ha expressat que "manté el contacte permanent amb els agents econòmics i socials del país per compartir i actualitzar la situació de la xarxa ferroviària de Rodalies i les conseqüències que se'n deriven".

La situació preocupa els sectors econòmics catalans. Així, la Taula Mou-te per Barcelona, que agrupa les principals patronals i sectors econòmics de la ciutat, ha alertat que la recomanació del Govern d'apostar pel teletreball per l'actual situació del servei de Rodalies "no és viable" per a molts sectors com el sanitari, l'educatiu, el comerç, la construcció, la restauració o els serveis.

Per això, ha reclamat una estratègia d'emergència que garanteixi la seguretat en tots els desplaçaments dels usuaris i la recuperació immediata de la normalitat en la productivitat empresarial. En un comunicat, la taula alerta que la crisi ferroviària "sense precedents" que viu el país està provocant que més de 400.000 usuaris al dia no puguin complir amb les seves responsabilitats laborals.

País aturat

"El Govern ha d'assumir que aturar Rodalies és aturar el país, amb la greu repercussió social, sanitària i econòmica que això comporta", han manifestat. Per això, han insistit que cal un pla d'emergència "estable i sostingut" que asseguri l'eficiència dels desplaçaments, preservi la normalitat productiva i garanteixi la seguretat dels usuaris, amb l'objectiu de recuperar la normalitat "amb la màxima celeritat possible".

En paral·lel, la Taula ha instat el Govern a prioritzar Rodalies davant d'altres projectes i destinar més inversió a la mobilitat quotidiana que a grans infraestructures simbòliques.

Per la seva banda, els representants de CCOO i UGT han reclamat "instruccions clares i precises" al Govern per evitar que els treballadors paguin la crisi de Rodalies. En una atenció als mitjans després de reunir-se amb els consellers Dalmau i Sàmper, la secretària general de CCOO, Belén López, ha reclamat un canal únic per informar de la situació de la mobilitat. El líder d'UGT, Camil Ros, ha demanat "flexibilitat" perquè els treballadors no surtin perjudicats del caos ferroviari. El president de Pimec, Antoni Cañete, ha afirmat que el Govern "no és culpable" però sí "responsable" de la crisi.

Cañete ha reclamat "tota la flexibilitat possible" per minimitzar els efectes del caos de Rodalies, a partir de teletreball o "altres solucions". Per la seva banda, el vicepresident de Foment, Lluís Moreno, no ha fet valoracions després de la reunió, però en un missatge enviat posteriorment a la premsa ha alertat que el caos a Rodalies pot afectar les previsions del PIB per al 2026 a Catalunya, i ha instat els governs a invertir perquè les infraestructures públiques funcionin de manera "correcta".

Per la seva banda, la Cambra de Comerç de Barcelona ha emès un comunicat en què  ha exigit al ministeri de Transports una solució “clara i immediata” a la “crisi sense precedents” a la xarxa de Rodalies, que és resultat dels “dèficits acumulats durant dècades”. L’ens cameral assegura que no veu “admissible” que “a l’equador” de l’execució del Pla de Rodalies “seguim amb una xarxa tan poc robusta i resilient”. Al text, l’entitat ha denunciat “l’evident manca d’inversió” a la xarxa per part de l’administració general de l’Estrat.

Dubtes legals

La qüestió que més dubtes desperta entre treballadors i empresaris és quina cobertura legal existeix en casos de col·lapse d'infraestructures. La qüestió és que la normativa que hi ha és estatal, no pas autonòmica, per la qual cosa la Generalitat té poc a dir-hi, més enllà dels casos d'alerta climàtica.

En primer lloc, la llei de teletreball aprovada pel Congrés durant la pandèmia estipula que "es posin d'acord" l'empresa i els treballadors per decidir si els segons poden o no treballar des de casa, explica Jordi Garcia, catedràtic de dret laboral de la Universitat de Barcelona. Això vol dir que el teletreball no és un dret dels empleats, però tampoc una situació que una companyia els pugui imposar.

Igualment, "no hi ha cap norma amb què una administració pugui imposar el teletreball", assenyala Garcia. Això fa que les recomanacions de la Generalitat no tinguin "cap valor" jurídic, afegeix.

Malgrat això, amb la dana que va afectar el País Valencià el 2024, la legislació es va modificar per incloure la possibilitat d'un "permís per incidències climàtiques", que permetria als treballadors no haver d'assistir presencialment a la feina en cas de situacions meteorològiques adverses. A parer de Garcia, aquesta norma permet dues interpretacions: una és que les administracions han d'avisar la població que les condicions climatològiques desaconsellen desplaçar-se a la feina, tot i que en aquest cas tampoc queda clar si es pot considerar com un avís d'un govern el fet que les agències meteorològiques com el Meteocat o l'AEMET incrementin els nivells d'alerta puntualment.

La segona interpretació de la normativa és que cada treballador es pot acollir al dret de no sortir de casa si considera que les condicions meteorològiques en un moment puntual posen en risc la seva salut o la seva vida.

En qualsevol cas, però, cap dels dos casos seria aplicable al caos de Rodalies, ja que el Govern no ha declarat cap emergència i l'àrea metropolitana de Barcelona no ha patit cap episodi inusual de pluges, neu o vent que hagi obligat a actuar les administracions de manera especial, com va ser el cas de València fa dos anys. Al contrari, les incidències al sistema ferroviari són derivades per problemes relacionats amb el mal estat de la infraestructura, opina el catedràtic.