Pedro Sánchez s'aboca a esgotar una legislatura sense cap pressupost

MadridL'últim cop que Pedro Sánchez va aconseguir aprovar uns pressupostos generals de l'Estat va ser el 2022, en la legislatura passada. Eren els comptes públics per al 2023. Des d'aleshores, malgrat arrencar una nova legislatura, el govern espanyol no ha aconseguit tirar-ne endavant cap de nous i, de fet, s'aboca a esgotar el mandat –Pedro Sánchez manté que la legislatura durarà fins al 2027–, sense aconseguir-ho.

El motiu de fons no només és el fet que el Congrés hagi tombat aquest dijous els objectius de dèficit i deute per al 2026, el pas previ per elaborar pressupostos, sinó també que Junts ha tancat la porta a negociar uns comptes per a l'any que ve. Tenint en compte que el clima electoral marcarà el 2026 i el 2027, tret que s'avancin els comicis a l'Estat, es fa difícil pensar que aleshores el context serà més favorable a una negociació pressupostària. L'única "finestra d'oportunitat" que preveuen alguns membres de l'executiu espanyol és el retorn de Carles Puigdemont, un escenari molt obert que està en mans de la justícia.

"Tothom ha vist que la supèrbia i els incompliments [del seu govern] han bloquejat la legislatura i deixaran el seu país [Espanya] sense pressupostos generals un any més", li ha deixat anar Josep Maria Cruset (Junts) a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, durant la seva intervenció al Congrés aquest dijous, i poc després de confirmar que votaven en contra dels objectius de dèficit i deute, com també han fet el PP i Vox.

En ple trencament amb el PSOE, el diputat de Junts no ha dubtat en utilitzar el to dur al qual té acostumats la portaveu dels juntaires a Madrid, Miriam Nogueras. "No sap en quina posició de bloqueig es troba el seu govern?", ha qüestionat Cruset a Montero, a qui ha recriminat viure en una "realitat paral·lela [...] on tot és bonic i de color rosa". Cal recordar que el 2024 Junts ja va votar en contra dels objectius de dèficit i deute, i que són els mateixos que ara Hisenda ha posat damunt la taula. Els juntaires exigien, també ara, més marge per a les comunitats autònomes per a qui Hisenda planteja un objectiu de dèficit d'un 0,1% del PIB el 2026, el 2027 i el 2028.

Cos a cos amb el PP

Tot i que a l'inici del debat Montero s'ha mostrat "confiada" en poder reconduir les posicions dels partits que ja havien anticipat el seu recel als objectius de dèficit i deute, dins el ministeri d'Hisenda tenien coll avall la derrota parlamentària d'aquest dijous.

En tot cas, Montero ha aprofitat per tornar a carregar contra el PP, amb qui a les portes de les eleccions a Extremadura busca el cos a cos en el terreny ideològic. Montero ha assenyalat els populars per votar en contra de "blindar l'estat del benestar". "[Votar en contra dels objectius de dèficit i deute] Suposa tirar-se terra als ulls", els ha recriminat Montero. "Han d'explicar per què reclamen més recursos per als territoris [autonòmics] i quan arriba l'hora de la veritat hi voten en contra", ha reiterat. Hisenda xifra en 1.755 milions d'euros anuals el marge de despesa que deixarien escapar de mitjana les comunitats (5.485 milions de mitjana entre el 2026 i el 2028). En el cas de Catalunya, són 1.000 milions d'euros entre el 2026 i el 2028. El cert és que en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de la setmana passada, els consellers populars ja hi van votar en contra.

En canvi, durant el debat, la ministra ha evitat fer més gran la ferida amb els de Carles Puigdemont i no els ha assenyalat directament. Qui se n'ha encarregat ha estat Salvador Illa, que per segona setmana consecutiva ha participat en un fòrum a Madrid: "No entenc que alguns partits catalans hagin votat a no donar més capacitat d'inversió al Govern d'uns 1.000 milions d'euros", ha afirmat Illa. Segons Illa, aquests eren recursos que haurien anat a finançar el sistema sanitari i l'estat de benestar. "D'alguns partits no m'esperava molt més, d'altres sí", ha afegit en referència al PP i a Vox.

Amb tot, Podem i Compromís tampoc han estat benevolents amb el govern espanyol i s'han abstingut. La formació lila ha estat especialment dura: "Aquest govern arriba desganat i sense negociar", ha criticat la portaveu de la formació lila, Ione Belarra. Aquesta absència de negociació també ha estat assenyalada per la resta de partits del bloc d'investidura, des d'ERC fins al PNB, tot i que hi han votat a favor.

Quin és el següent pas?

Ara el govern espanyol haurà d'aprovar nous objectius de dèficit i deute en un termini màxim d'un mes i els haurà de tornar a enviar al Congrés. Montero ja ha confirmat que no pretén tirar la tovallola i tornarà a presentar els mateixos objectius. Si descarrilen per segon cop s'adoptaran els objectius de dèficit i deute de l'últim pla fiscal estructural enviat a Brussel·les, i que no haurien de passar pel Congrés.

Tot i que en aquest pla no es detallen objectius concrets per subsectors, des d'Hisenda interpreten que aquest escenari suposaria per a les comunitats autònomes tenir equilibri fiscal. Això vol dir que l'objectiu de dèficit per a les comunitats seria del 0% del PIB. Per tant, menys marge de despesa. Així, es continuaria amb l'elaboració d'uns pressupostos per a l'any que ve, tal com s'ha compromès Sánchez, malgrat que neixen ferits de mort.