L'Estat rebutja una primera proposta d'Endesa i Iberdrola per allargar les nuclears
El ministeri per a la Transició Ecològica considera que el plantejament "no compleix les línies vermelles" de l'executiu
MadridEndesa i Iberdrola han mogut fitxa per allargar la vida útil de les centrals nuclears, entre elles la central d'Almaraz I, a Càceres, que és la primera que s'hauria d'apagar, al novembre del 2027. De moment, però, l'intent ha descarrilat. Les dues companyies han presentat una proposta al ministeri per a la Transició Ecològica que aquest rebutja –segons expliquen fonts d'aquesta cartera a l'ARA– perquè "no compleix les línies vermelles" que l'executiu de Pedro Sánchez ha posat damunt la taula per valorar l'allargament de la vida útil d'aquesta tecnologia. En concret, les tres línies vermelles del govern espanyol són: que es garanteixi la seguretat per a les persones i la seguretat de subministrament, i que la decisió no suposi un cost més elevat per als ciutadans.
"La missiva és una declaració d'intencions que no compleix amb les tres línies vermelles establertes pel govern espanyol per tramitar una petició formal [per modificar el calendari de tancament de les centrals nuclears]", indiquen les mateixes fonts.
El ministeri que pilota Sara Aagesen confirma que ha rebut la carta en què Endesa i Iberdrola plantegen la prolongació de la vida útil d'algunes centrals nuclears i matisa que la missiva no ha estat firmada ni per Naturgy ni per EDP, les altres dues companyies energètiques que van firmar el protocol de tancament l'any 2019 i que, per tant, també hi han d'estar d'acord. "En algunes centrals nuclears, entre elles Almaraz, hi ha una comunitat de béns que obliga a la unanimitat de tots els participants amb independència del seu percentatge de participació [a la central]", recorden des del ministeri. En el cas d'Almaraz, Iberdrola és l'accionista majoritari amb un 52,7% del capital, mentre que Endesa té una participació d'un 36% i Naturgy d'un 11,3%.
Segons explica Cinco Días, les companyies elèctriques han presentat una proposta de revisió del calendari nuclear que suposa deixar la data de tancament de les centrals el 2035, però modificar els terminis que es preveuen a mig camí. D'aquesta manera, es demana ampliar la vida de la central extremenya d'Almaraz, la primera que té previst tancar, fins al 2030, cosa que, a ulls de les companyies, implicaria una reducció de la denominada taxa Enresa, d'un 18%, ja que es divideix la recaptació entre més anys. La taxa Enresa són els pagaments per finançar el cost de gestionar en un futur els residus radioactius i desmantellar la infraestructura, i és un dels cavalls de batalla de cara al tancament de les centrals.
Porta oberta del govern espanyol
Les darreres setmanes, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, han obert la porta a estudiar una ampliació de la vida útil de les nuclears, tot i que sempre ho han vinculat a unes condicions estrictes. De fet, a principis del mes de maig, coincidint amb la compareixença de Sánchez al Congrés dels Diputats per l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril, el cap de l'executiu espanyol va afirmar que la pròrroga de l'activitat de les centrals nuclears més enllà de l'any 2035 es podia estudiar sempre que el cost no recaigués en els consumidors, sinó en els "ultrarics que presideixin les energètiques", va subratllar.