Les grans empreses catalanes aposten per Xile

BarcelonaAbertis ha sigut l’empresa catalana de l’Íbex que més guanys ha tingut el 2015. I Gas Natural Fenosa és la companyia catalana de l’Íbex més gran en capitalització borsària. Les dues companyies tenen algunes coses en comú, encara que es dediquen a sectors molt diferents: una a les infraestructures i l’altra a l’energia. Totes dues són al selectiu de la borsa espanyola, totes dues tenen com a accionista de referència La Caixa i totes dues han fet una bona part de l’expansió internacional l’últim any a Xile.

L’aposta de Gas Natural per Xile és clara. A finals del 2014 va comprar Compañía General de Electricidad (CGE), cosa que li va permetre entrar en el mercat del gas i l’electricitat al país. No va ser una operació barata, ja que a la compra hi va destinar 2.550 milions d’euros, però amb l’assumpció del deute de CGE l’operació se’n va anar als 6.000 milions. Però la companyia que presideix Salvador Gabarró ja n’ha tret partit. Els resultats del 2015 ja presenten dues aportacions importants del mercat xilè. D’una banda, Gas Natural ha aconseguit que pràcticament la meitat del seu negoci es generi a l’estranger. Però anant als números concrets, Gas Natural va obtenir el 2015 un benefici net de 1.502 milions d’euros, un 2,7% més que l’any anterior. En la millora hi ha una bona aportació del negoci a Xile. El benefici brut operatiu (ebitda) del grup el 2015 va pujar a 5.264 milions d’euros. D’aquest, pràcticament 500 milions els va aportar CGE.

L’aposta es reflecteix també en l’apartat d’inversions. El 2015 Gas Natural va invertir poc més de 2.000 milions d’euros, dels quals un 15% van anar a Xile. De fet, mentre a Espanya les inversions van baixar un 2,7%, a l’estranger van augmentar un 5,5%, bàsicament pels recursos destinats al país llatinoamericà. Al desembre Gas Natural va anunciar un pla per invertir uns 1.000 milions d’euros en deu anys a través de les filials xilenes Metrogas i GasSur, que serviran per estendre la xarxa de gas al país. El pla va ser presentat per Salvador Gabarró i el conseller delegat, Rafael Villaseca, a la presidenta del país, Michelle Bachelet. Els pròxims cinc anys s’invertiran uns 635 milions d’euros, per arribar fins als 1.000 milions d’euros en un termini de deu anys.

Inversions i incerteses

En el cas d’Abertis l’aposta xilena també és clara. L’empresa acaba de doblar el seu negoci al país, després d’adquirir el 100% de l’autopista Central per 948 milions d’euros. La companyia ja tenia en aquell país l’autopista del Sol i l’autopista de Los Libertadores. Unes vies on el 2015 el trànsit de cotxes va créixer un 9,6% i el de camions un 3,3%. En conjunt, un augment del 8,5%, el més gran dels països on Abertis és present (6,1% a Espanya, 1,8% a França, 0,8% a Puerto Rico, 0,7% a l’Argentina i -2,3% al Brasil). Per al 2016 Abertis espera un augment del trànsit del 3,5% a Xile, el segon país amb més creixement després d’Espanya. Però la consolidació total de l’autopista Central en els comptes d’Abertis serà molt més important. Segons les previsions de l’empresa, el 2016 aportarà uns 220 milions d’euros i 160 milions de resultat brut operatiu (ebitda). Així, Xile ja és el tercer mercat d’Abertis, per darrere d’Espanya i França i avançant el Brasil i l’Argentina.

Els organismes internacionals veuen Xile com un dels millors països de l’Amèrica Llatina per invertir, per la seva estabilitat econòmica, política i legal. El secretari general de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Ángel Gurría, va destacar al gener en donar les últimes previsions que el PIB xilè haurà crescut un 2,2% el 2015 i ho farà un 2,6% el 2016 i un 3,3% el 2017. Bones perspectives per invertir-hi. Però Gurría va destacar les incerteses que planen sobre l’economia del país per l’alentiment de la Xina, un soci comercial important per a Xile, sobretot per la compra de primeres matèries com el coure.