La crisi de l’habitatge

Una vintena de veïns de sis finques de Barcelona, en peu de guerra contra un fons que vol fer coallotjaments

Els llogaters reclamen al propietari, el fons Vandor, que els renovi els contractes de lloguer

BarcelonaUna vintena de veïns de sis blocs de pisos de Barcelona s'han plantat conjuntament contra el seu propietari, el fons d'inversió Vandor, perquè ha decidit deixar de renovar-los els contractes per convertir els seus pisos, on alguns veïns fa dècades que hi viuen, en lloguers d'habitacions. "Vandor ha comprat catorze finques amb un total de dos-cents pisos amb finalitats purament especulatives i n’està fent fora els inquilins", han explicat els veïns d'aquests blocs, juntament amb el Sindicat de Llogateres, en una roda de premsa aquest divendres davant una de les finques afectades, situada al carrer Avenir 62 de Barcelona.

Inscriu-te a la newsletter HabitatgeUna guia pràctica
Inscriu-t’hi

La majoria de blocs estan a l'Eixample, el districte barceloní que més operacions d'aquest tipus ha viscut en l'última dècada. El procés és similar en totes: consisteix en l'arribada d'un fons d'inversió que adquireix la propietat vertical, deixa de renovar contractes i renova els pisos per després vendre'ls més cars o bé els converteix en coallotjaments. En aquest últim cas, poden demanar gairebé el mateix preu per habitació que el que pagava el llogater pel pis sencer, i així poden sortejar el topall al lloguer de la llei d'habitatge estatal, que acaba de complir dos anys. De fet, és la situació que viuen els veïns d'aquests catorze blocs de Vandor —en alguns d'aquests blocs tots els habitatges ja són coallotjaments—, on els lloguers d'habitacions ja existents els gestiona la companyia Cotwon, amb preus que arriben fins als 900 euros, segons el Sindicat de Llogateres.

Cargando
No hay anuncios

L'última veïna del bloc

En aquests sis blocs que reclamen una negociació col·lectiva, i que aviat seran set, hi ha diferents casuístiques, com la de la Rosario, que viu en un edifici d'onze habitatges al carrer Entença 69, i que ja és l'última veïna. "El desembre de 2023 em van dir que no em renovaven el contracte i em van fer una demanda de desallotjament. En edificis com el meu hi ha molta gent jove en pisos compartits, sovint nord-americans, que fan molt soroll, i hi ha brutícia perquè no en fan un bon manteniment", ha explicat aquesta veïna en la roda de premsa.

Cargando
No hay anuncios

Hi ha veïns d'aquestes finques afectades que expliquen el mateix i que la propietat els ha arribat a oferir 20.000 euros perquè marxin, una quantitat que sovint ofereixen els fons als veïns per així poder disposar ràpidament del pis i reformar-lo. Un altre bloc afectat, amb dotze habitatges, és el del carrer Concòrdia. "Només quedem quatre llars, dues tenen contracte indefinit i als altres dos ens caduca el contracte pròximament", explica una veïna del bloc a aquest diari. Ella ha assistit a la roda de premsa en representació del seu bloc.

Cargando
No hay anuncios

Negociació col·lectiva

"Hi ha persones grans, famílies amb nens petits. La situació de les persones que es veuen en situació d'incertesa és molt diversa i demanem que facin alguna cosa", ha explicat la Martina Ges, veïna del carrer Avenir 62. El seu cas és el mateix que els altres i també han vist com Vandor els ha tancat la porta a negociar col·lectivament, que és el que ara demanen al que és el propietari de casa seva. Aquest diari ha intentat contactar amb Vandor, sense èxit.

Cargando
No hay anuncios

"Fem una crida a la resta de veïns a unir-se, volem fer créixer aquesta organització. El que no farem és que passi desapercebut. El que passa aquí no és excepcional: l’escletxa dels lloguers de temporada i habitacions permet apujar preus eludint el control", ha assenyalat el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, que ha explicat que la seva estratègia passa perquè els veïns es quedin a casa seva per després negociar tots conjuntament amb la propietat. "Exigim la renovació dels contractes i també que compleixi les seves obligacions del 30%", ha dit Aragonès, en referència a l'obligació de destinar un 30% dels pisos a habitatge protegit en cas de fer grans rehabilitacions.