Jordi Hereu: "Per assegurar l’autonomia estratègica d'Europa, he de relocalitzar l'activitat productiva"

BarcelonaJordi Hereu (Barcelona, 1965) és el ministre d'Indústria i Turisme des del 2023, en una legislatura marcada per una geopolítica inestable i variable que condiciona el dia a dia de l'activitat a les fàbriques i el turisme. Ara és el torn de la guerra al Pròxim Orient arran de l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran, que ha provocat un encariment immediat del preu del petroli i del gas. És també un exalcade de Barcelona que té molt present la ciutat i Catalunya. Especialment, en crisis recents com la de Rodalies i la de mercaderies, tot recordant la seva primera feina al Port de Barcelona, quan la Zona d'Activitat Logística (ZAL) començava a caminar.

Com creu que impactarà la guerra a l'Orient Mitjà sobre l'economia espanyola?

— Aquesta és una guerra que té moltes conseqüències d'ordre mundial. Des del punt de vista econòmic, és evident que tothom està veient que dependrà d'una variable que no controlem, com és la seva duració. Òbviament, estem seguint dia a dia l'efecte sobre el preu del petroli i del gas amb els diferents sectors. Si dura molt en el temps, canviarà els factors de competitivitat, però, en termes generals, l'economia espanyola té més diversificades algunes fonts, cosa que demostra que l'aposta per les renovables també té a veure amb la resiliència. De moment, ho estem seguint i, si es perllonga, haurem de desenvolupar amb plenitud plans de contingència i de suport als sectors que puguin tenir problemes.

Quins són aquests sectors més fràgils?

— Tota la indústria electrointensiva: els que tenen un ús intensiu de l'acer o el coure i, després, els que tenen molts processos de química. Si tot això dura, després hi haurà la reconfiguració de cadenes logístiques. Ho vam viure després de la pandèmia. Sectors com l'automoció es poden veure afectats perquè és una indústria molt globalitzada. Però, en aquests moments, aquests efectes no ens han arribat de manera dramàtica i hem de veure l'evolució. En aquest context, et dona més sobirania tenir renovables, mentre que per a altres països europeus el gas és molt més important.

Quins plans de contingència preveuen?

— Des del Dia de l'Alliberament del president Trump, l'abril de 2025, Espanya va ser el primer país que va tenir un pla on posàvem els nostres instruments, tant des del punt de vista financer com d'ajut a l'exportació. Nosaltres hem d'estar al costat dels sectors industrials i econòmics per ajudar a aquells que pitjor ho passin. Per això, tant el ministeri d'Indústria i Turisme com també el d'Economia, que pilota els instruments financers, estem fent aquest seguiment.

Detecta preocupació per la política espanyola respecte a aquesta guerra i Trump?

— El president Sánchez i el govern espanyol estan expressant una aposta molt clara pel projecte europeu i per principis que ara ens toca defensar, que són els principis de la legalitat internacional, que ens permeten tenir unes regles de joc per dirimir les diferències en el món. El president Sánchez està liderant la defensa d'un projecte que, entre altres coses, a nivell ja més econòmic, té el valor de la previsibilitat. També he de dir que hem d'esperar els fets perquè la retòrica cada dia és molt àmplia i, a vegades, és contradictòria. Per exemple, en política comercial, veure quines decisions es prenen, perquè, com Europa ha anat recordant, la política comercial la lidera la Unió Europea i no és un element només d'Espanya. Per tant, quan algú expressa que voldrà enfortir, endurir, boicotejar la relació comercial amb el nostre país, s'haurà també d'entendre amb la Unió Europea.

Tem que les represàlies siguin per inversions?

— Em permetrà que no especuli sobre el que pugui passar. He de dir, i vull reiterar, que creiem en el multilateralisme. Som un país que ens volem entendre amb tothom perquè creiem en les relacions en què tots sortim guanyant i, en aquesta estratègia general, incloc els Estats Units. Tenim una llarga relació comercial i d'inversió directa en els dos sentits. Ho volem preservar. No serà per Espanya. Aquesta relació amb els Estats Units és molt important, però també amb tot el món, amb Canadà i Mèxic, amb tot Llatinoamèrica. Estem contents quan la Unió Europea faci un acord comercial amb l'Índia i, evidentment, tenim també una relació constructiva amb la Xina.

La geopolítica està portant Europa a una entesa més gran amb la Xina?

— Una de les tesis que s'ha establert molt clarament és la de definir l'autonomia estratègica oberta d'Europa. Com a ministre d'Indústria, em porta a relocalitzar l'activitat productiva. Després de dècades en què era bastant indiferent on podies deslocalitzar, una de les grans lliçons després de la crisi del 2008, la pandèmia i la guerra d'Ucraïna és que hem de guanyar en autonomia estratègica oberta. Això inclou la Xina, amb qui tenim una relació col·laborativa, com la tenim amb altres països, perquè la presència de multinacionals en el teixit industrial espanyol ha estat important al llarg dels últims 100 anys.

Aquesta autonomia passa per un creixement de la indústria de defensa. L'estratègia espanyola és una sola empresa tractora? Seria Indra?

— No. Hem arribat al 2% del PIB de despesa en defensa i seguretat, i amb això acomplim els nostres compromisos internacionals amb la Unió Europea i l'OTAN. Després, l'èmfasi ha de ser que això és un motiu més per enfortir el nostre teixit industrial. L'objectiu és maximitzar el retorn industrial i això es basa en unes clares quatre, cinc, sis grans [empreses] tractores que tenen la responsabilitat de transferir tecnologia i generar ecosistemes nous en noves geografies. Això no es basa només en una empresa. Indra és un gran grup, que té una gran responsabilitat, però que, com totes les altres empreses grans tractores, ha de traccionar la nostra formació de gent jove i la innovació.

I a Catalunya hi haurà inversions?

— Històricament, estava al marge d'aquesta dinàmica i ara està clarament implicada. És una mica paradoxal que la principal regió industrial d'Espanya estigués tan allunyada d'aquest segment. Això està canviant radicalment perquè moltes empreses estan fent projectes a Catalunya.

En aquest context de reindustrialització, com a ministre i com a català, com se sent quan veu com funciona Rodalies i l'impacte que té en les mercaderies?

— Rodalies és un model que ha mostrat unes febleses evidents i vull dir molt clarament que les coses s'estan posant allà on han d'estar. S'està fent un procés d'inversió com mai. A més, s'ha acordat una altra cosa que no són diners, sinó que és la governança des de la proximitat, que li dono molta importància. Estan assentades les bases perquè això comenci a fer un canvi estratègic i t'ho diu un exalcalde que el 2010 ja va signar un acord per millorar les Rodalies, perquè són fonamentals per a l'equitat territorial i la mobilitat de l'àrea i la regió metropolitana.

Aleshores, s'està tornant a dir "aquest cop sí"...

— La gent té tot el dret a l'escepticisme, però el que és molt important és que entre tots siguem conscients que aquest esforç s'està fent; ha de ser continuat i ara ja portem dos o tres anys, i és consistent. Estem pagant la menor inversió de molts anys i, amb la mateixa força, hauríem de posar un cartell de "Disculpin les molèsties, estem treballant per a vostès, i ho estem fent de veritat". Això és el que ara s'està fent.

La llei d'indústria va entrar al Congrés l'any 2024. Preveu aprovar-la o la dona per perduda?

— És una llei que té la vocació de no ser només d'un govern, sinó de tot un país, i de durar dècades, i té la benedicció de la indústria. A més, atén perfectament la governança perquè respecta profundament el marc autonòmic. M'agradaria que el món polític estigués a l'altura de les necessitats i els reptes que té la indústria. Les forces polítiques catalanes, totes elles, tenim l'oportunitat de donar impuls a una llei que és un gran instrument al servei de la indústria. Espero que puguem presentar-la. El que no m'agradaria és que, per altres dinàmiques polítiques, un text que ha estat molt treballat, caigués.

N'està parlant?

— N'estem parlant. Hi va haver un dirigent empresarial català que, sobre un altre tema, em va dir que els agradava el text, però no era un tema de text, sinó de context. I aleshores hem de buscar el context, una finestra d'oportunitat per poder començar a debatre'l.

Li pregunto pel turisme. S'ha tocat sostre?

— No, sempre dic que depèn del que fem o no fem. Espanya és líder en turisme. L'any passat vam rebre 97 milions de turistes, però m'interessa molt més què va rebre l'economia fruit d'aquesta activitat, que va ser una injecció de 134.000 milions d'euros. Pot venir més gent, però depèn del que facis. Estem treballant per desconcentrar destinacions i diversificar el producte i l'experiència per generar més valor afegit. Tenim el recurs país, però sobre això has de crear producte. També cal desestacionalitzar. Crec que a l'estiu ja s'ha arribat en molts llocs a un límit tècnic i ara s'està creixent molt més en mesos com el març, l'abril, l'octubre i el novembre. Si treballes amb tot això, pots anar creixent.

La productivitat a Espanya per hora treballada és inferior que a Alemanya i a altres països europeus. No ho solucionarem?

— Estem en el camí. Hem de generar sectors productius industrials amb més valor afegit. I, a més, invertir en la digitalització dels processos productius és augmentar la productivitat; fer transicions energètiques vol dir ser més productius.

Hi ha sectors que tenen més valor que altres.

— Per què defenso tant la indústria? Perquè sé que invertir en indústria vol dir més valor afegit, millors salaris, més innovació, més exportació. Per tant, més qualitat social. Estic ara, com ho estem tots, en una ofensiva europeista. Al final de tot això, el que hi ha és Europa. Crec que Espanya, i el nostre president i el govern que encarnem, som punta de llança de la defensa d'un cert humanisme europeu. Per fer aquesta defensa, sempre dic que a alguns ens toca, a peu de fàbrica, treballar per la base material. Com que creiem en Europa, hem de reindustrialitzar per defensar aquest projecte europeista. Perquè davant tenim gent que el vol afeblir. Si volem tenir, no només soft power, sinó hard power, necessitem reindustrialitzar.