Empresaris desprotegits: les indústries no aconsegueixen una assegurança
Els sectors del reciclatge, l'alimentació i la química tenen molt difícil obtenir una cobertura per als sinistres
BarcelonaUn total de 124.631 sinistres en empreses durant l'any 2022. Són dades de la memòria de la patronal del sector de les assegurances, Unespa. El nombre d'accidents augmenta, molts són incendis. Fins i tot la passada primavera la Guàrdia Civil va donar veus d'alerta: els incendis en instal·lacions industrials han augmentat molt, sobretot en empreses de reciclatge.
Aquesta alta sinistralitat, però, té el seu revers. Moltes indústries no aconsegueixen subscriure una pòlissa d'assegurança. "Hi ha una dificultat real", explica el president del Consell de Col·legis de Mediadors d'Assegurances de Catalunya i president del col·legi de Barcelona, Francesc Santasusana. Fa uns mesos, el president del col·legi de Girona, Jordi Triola, ja va alertar d'aquest problema.
La causa és que les companyies d'assegurances "no fan cobertura de riscos" per a determinades tipologies d'empresa, apunta Santasusana. Els sectors més afectats són el del reciclatge, on obtenir una pòlissa és quasi una missió impossible, però també les indústries químiques o les del sector de l'alimentació, sobretot les càrnies. El problema l'han exposat els mediadors ja fa uns mesos al Parlament, però de moment sembla que no s'ha trobat una solució.
Un d'aquests professionals explica a l'ARA com a una empresa les companyies d'assegurances no li volen cobrir els riscos d'una de les seves naus, malgrat que compleix amb totes les mesures de seguretat i antiincendis que marca la llei. I malgrat haver buscat cobertura en totes les companyies asseguradores que hi ha a l'Estat, "no hi ha hagut manera".
El president del Consell de Col·legis de Mediadors apunta, a més, un parell de problemes afegits. D'una banda, les companyies reasseguradores no volen cobrir aquests riscos i, com a conseqüència, les asseguradores no comercialitzen aquest tipus de pòlissa. "Les reasseguradores són les que han marcat les pautes, que són duríssimes", explica Francesc Santasusana. D'altra banda, com que no són assegurances obligatòries, no se'n pot fer càrrec el Consorci de Compensació d'Assegurances, l'organisme públic que cobreix els sinistres quan hi ha una assegurança obligatòria que ningú vol fer: per exemple, si al propietari d'un vehicle ningú el volgués assegurar, el Consorci li faria la pòlissa perquè l'assegurança dels cotxes, les motos i altres vehicles és obligatòria.
Així, algunes indústries no aconsegueixen assegurar les seves instal·lacions o, si els ofereixen una pòlissa, el preu és gairebé prohibitiu o s'inclou una franquícia molt alta. La franquícia, en una assegurança, és la part de la cobertura que no cobreix l'asseguradora i que ha d'assumir el mateix assegurat.
En altres situacions similars, explica el president dels mediadors, les asseguradores havien fet un pool a través del qual tramitaven les pòlisses de sectors en què, individualment, no hi havia negoci. Però ara per a aquestes empreses el sistema no funciona. Una solució, que no sembla massa viable, és l'autoassegurança, explica Santasusana. Aquest sistema consisteix a apartar en cada exercici uns diners i mantenir-los sense tocar per fer front a qualsevol sinistre en un futur. Però això no és una solució, perquè un sinistre es pot produir demà mateix, sense tenir un coixí preparat per fer-hi front.
"Complir les mesures legals de prevenció per part de les empreses no és suficient per poder obtenir una pòlissa", lamenta Santasusana, que assenyala que si una asseguradora accedeix a fer una pòlissa, les exigències que posa, comporten una inversió que l'empresa no pot assumir.
Logística i impacte xinès
En l'augment de la sinistralitat dels últims temps destaquen dos aspectes. D'una banda, que cada cop afecten més naus logístiques. Moltes tenen teulades de panell sandvitx antic (el d'última generació és ignífug). Si aquest tipus de teulada s'incendia, el foc és pràcticament imparable, perquè les flames van per dins, i als bombers no els queda altra solució que deixar cremar i evitar que el foc acabi a naus veïnes. A aquest problema se n'hi afegeix ara un altre: a moltes d'aquestes naus s'hi han instal·lat plaques solars a la teulada i, quan l'empresari vol assegurar la seva instal·lació d'autoconsum, les asseguradores no ho fan perquè estan sobre un sostre molt perillós.
L'altre aspecte que ha influït és la decisió de la Xina de no acceptar, des del 2018, residus procedents de tercers països. Això va provocar un boom de la indústria del reciclatge a Espanya. La contrapartida, però, és que aquests residus normalment són molt combustibles i, per tant, augmenta el risc.
