Les infraestructures s’enfonsen
La pandèmia castiga les inversions i els comptes de resultats en el transport i l’obra pública
BarcelonaLa pandèmia del covid-19 ha impactat gairebé en tots els sectors econòmics. Les principals infraestructures catalanes i espanyoles també han patit un descens de l’activitat, sobretot per la forta caiguda del turisme, i això afecta la facturació d’empreses privades i organismes públics. Alhora, la inversió també se n’ha ressentit. Malgrat que encara no hi ha la liquidació dels pressupostos del 2020, hi ha alguns indicadors que mostren la caiguda: el descens de la licitació; la caiguda del consum de ciment del 9,7%, segons la patronal Oficemen, i la davallada de la construcció, del 15,5% a Catalunya, segons l’Idescat.
El problema no és tant la caiguda de viatgers i l’impacte econòmic que han patit les operadores de les infraestructures -que en gran part es tracta d’empreses públiques-, sinó el trasllat a la resta de sectors. “Les botigues de l’aeroport estan buides i fins i tot algunes tancades”, explica el professor de finances de la UPF Barcelona School of Management Andrei Boar, que destaca que la baixada de l’activitat no afecta només les infraestructures, sinó també “tota la cadena de valor”.
Inversió
Es desploma la contractació i la licitació d’obra pública
Fins a la liquidació dels pressupostos no se sabran les dades exactes de la inversió pública en infraestructures. Però la patronal de la construcció espanyola, Seopan, ja va avançar que fins al novembre la contractació d’obra pública havia caigut un 43%. El càlcul d’aquesta patronal és que el descens de la contractació serà del 42,3% en tot el 2020 i la inversió quedarà en només 6.338 milions d’euros. El descens més important és de la inversió de l’Estat (-61,9%), seguida de la de les comunitats (-35,4%) i de les corporacions locals (-9,8%).
El sector espera accedir als fons de reconstrucció europeus per capgirar la situació. Però per als mesos vinents no s’espera una recuperació. Ho demostren les dades de licitació. A Espanya la licitació d’obra pública el 2020 va ser de 14.114 milions, un 22,9% menys que l’any anterior. A Catalunya el descens va ser d’un 23%. Es van licitar 1.501 milions d’euros. El descens més elevat també va ser de l’Estat (-65%), que no va arribar als 200 milions d’obra licitada a Catalunya. La Generalitat en va licitar quasi 500 milions (-5%) i els ajuntaments en van licitar més de 800 milions (-7%), segons la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya.
Mobilitat
Les operadores públiques multipliquen les pèrdues
La caiguda del turisme i les restriccions per la pandèmia han reduït molt la mobilitat. Això s’ha traslladat directament als comptes de resultats de les empreses de transport. El transport públic de l’àrea de Barcelona va tancar el 2020 amb 559 milions de viatges, prop del 50% menys que l’any anterior. A l’àrea de Barcelona, el dèficit causat pel covid-19 arriba a 442 milions d’euros el 2020 i es preveu que sigui de 308 milions el 2021, segons l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
Un operador públic que també pateix és Renfe. Fins al novembre del 2020 va perdre 435 milions d’euros, mentre que un any abans, entre el gener i el novembre del 2019, n’havia guanyat 85. La venda de bitllets havia caigut fins al novembre el 58%, amb un impacte més gran a l’AVE que a la xarxa de Rodalies.
Unes pèrdues en els operadors públics que, com diu el professor Andrei Boar, “pagarem entre tots”. I si les empreses públiques com Renfe, Aena i TMB tenen capacitat per suportar pèrdues, “l’impacte també afecta tot el que els envolta, com empreses de serveis, proveïdors i altres”, recalca.
Trànsit
Menys viatgers es tradueix en fortes caigudes de resultats
El nombre de passatgers als aeroports d’Aena va caure el 72% —el 75% al Prat—. A l’espera dels resultats anuals, fins al tercer trimestre Aena havia perdut 107 milions, mentre que en el mateix període de l’any anterior n’havia guanyat 1.114.
El trànsit a les carreteres va baixar un 25% el 2020, segons la direcció general de Trànsit de l’Estat. Abertis, el principal operador d’autopistes, ho ha notat. Els seus resultats fins al setembre van caure quasi el 38%, fins a 477 milions.
El Port de Barcelona va tancar l’any amb un benefici abans d’impostos de 12,7 milions, mentre que l’any anterior havia superat els 44 milions. Segons Ports de l’Estat el trànsit de mercaderies a Barcelona va caure un 12% i al de Tarragona el descens va ser d’un 19%. En el cas de Barcelona, el trànsit de passatgers va caure el 86% per la paralització dels creuers. A Tarragona va ser pitjor: el descens va ser de quasi el 99%.