Josep Maria Loza justifica la gestió a Caixa Catalunya, que arrossegava una "tradicional morositat més alta"

Barcelona"Caixa Catalunya, per la seva fundació pública, sempre ha atès una clientela de classe mitjana i mitjana baixa", ha argumentat l'exdirector general de Caixa Catalunya, Josep Maria Loza. Això suposava una "tradicional morositat més alta i un negoci menys rendible" que la mitjana del sector. "Quan vaig deixar la Caixa, el 2008, el nivell d'atur estava situat al 8,5%. Des de llavors, ha augmentat en més de 20 punts. No és difícil d'entendre que per a la nostra clientela, aquesta evolució" del mercat de treball ha estat bàsica per justificar l'increment de la morositat, ha explicat Loza a l'inici de la intervenció en la comissió parlamentària sobre caixes.

Loza ha seguit en l'argumentació dient que la compra de l'asseguradora MNA va debilitar encara més la recurrent falta de capital del segment de caixes. Per compensar aquest dèficit de recursos, l'entitat va fer dues emissions de participacions preferents per valor de 480 milions d'euros entre el 1999 i el 2001 i va diversificar l'activitat de l'entitat amb inversions a borsa a empreses com Abertis i Gas Natural, que van arribar a tenir unes plusvàlues latents de 1.000 milions d'euros.

Loza ha indicat que el 2008 era impossible preveure el deteriorament de l'economia, que també han patit els bancs i que han pogut assumir "eixugant" les pèrdues via capital. Les caixes no van poder fer el mateix, i per això han desaparegut, ha afegit.

Loza no ha volgut en cap moment respondre a Adolf Todó, l'exdirector de l'entitat que el va substituir en el càrrec. Todó va assenyalar en la intervenció a la comissió que el 95% dels problemes de CatalunyaCaixa eren responsabilitat de Loza, que només s'hi ha referit indirectament quan ha dit que ell "no havia estat fitxat a cop de talonari ni per cap caçatalents".

Indemnització

Josep Maria Loza ha concretat que "només" va demanar el "rescat de la pòlissa d'assegurances". L'exdirector general ha afirmat que "vaig interpretar que en comptes d'una indemnització era una prejubilació, perquè trencava el contracte". Loza se'n va desvincular el 2008 i farà 65 anys el 2014.

A preguntes dels representants dels partits polítics, Loza ha especificat que la compensació que va sol·licitar va ser de 4,1 milions d'euros de salari fix, 950.000 euros d'aportacions al fons de pensions i 60.000 euros de conveni especial. Loza ha expressat que al final del seu mandat es va sentir "cansat", perquè el que més li interessava era la gestió de l'obra social, que va créixer dels 23 milions de pressupost als anys 90 als 75 milions el 2007.

Fernando Casado

Abans de la compareixença de Loza ha intervingut l'expresident Fernando Casado, que va ocupar el càrrec tres mesos a finals del 2010 i principis del 2011. Precisament pel seu curt mandat, Casado ha declinat qualsevol responsabilitat en la posterior crisi de l'entitat. Ha justificat la renúncia "perquè vaig veure que no podria complir el meu projecte", que consistia a fer canvis al consell d'administració. "Em vaig adonar que els problemes de l'entitat eren uns altres", referint-se als problemes de capital descoberts.

"Es van injectar 1.400 milions d'ajuts inicials i ja es va veure que no n'hi hauria prou i es van demanar 1.600 milions més", ha reblat. Sobre les peticions d'augmentar el sou, Casado ha dit que no va ser la principal raó de la renúncia. Ha indicat que va encarregar un estudi a la Consultora Hay Group per veure si s'havien d'augmentar els sous de l'alta direcció de l'entitat, "però mai es van presentar aquests informes al consell d'administració". En tot cas, Casado no ha volgut respondre a la pregunta de si va considerar que el sou de 200.000 euros a temps parcial no era suficient.