L'oposició de Badalona urgeix Albiol que activi l'operació Hivern

BarcelonaUna setantena de persones continuen malvivint al ras a Badalona sota l'autopista C-31 i sota els efectes del temporal de fred, pluja i vent des que l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, els va desallotjar de l'edifici que ocupaven des de feia anys, l'antic institut B9, a les portes de Nadal. Aquest dissabte els grups municipals de l'oposició, el PSC, ERC, En Comú Podem i Guanyem a Badalona han urgit l'alcalde a "activar immediatament l'operació Hivern", per intentar minimitzar la situació d'aquestes persones. En un comunicat conjunt, l'oposició ha acusat García Albiol de no tenir cap dispositiu d'emergència preparat i li han reclamat reobrir l'alberg municipal Can Bofí Vell i engegar solucions residencials "davant de la situació límit que viu la ciutat".

Al text, els grups asseguren que aquesta situació ja hauria quedat resolta "si Can Bofí Vell tingués obertes les 50 places i la parròquia del barri de Sant Crist hagués pogut atendre una quinzena més" de persones. L'oposició també recorda que Comuns, PSC i Guanyem, amb suport d'ERC, van registrar una moció al ple que exigia reactivar l'operació Hivern "quan encara no s'havia produït el desallotjament del B9". També critiquen que la ciutat no tingui "cap estructura municipal estable d'atenció al sensellarisme" des del tancament de Can Bofí Vell l'abril del 2024 i des que l'Ajuntament no és a la Taula Sense Llar de Badalona.

Davant la inacció del govern municipal de García Albiol, el departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat i les entitats socials han continuat fent feina i aquest dissabte han informat que ja han reallotjat un total de 147 persones des de l'ampli operatiu policial que el 17 de desembre va fer fora de les instal·lacions del B9 les 400 persones que hi vivien. Els dies anteriors a la setmana de Nadal ja s'havia ofert allotjament a 83 persones i, després, el dia 23 de desembre es van reallotjar 35 persones; el 24 es va fer el mateix amb 20 persones més; i entre els dies de Nadal i Sant Esteve es va trobar allotjament per a unes altres 9 persones. Fonts de Drets Socials, expliquen que el dispositiu continua actiu, en una nova fase de detecció de les persones inicialment identificades com a vulnerables i que encara no s'han pogut derivar.

Un desmantellament de recursos continuat

Poc després que Xavier García Albiol assumís per tercera vegada l'alcaldia de Badalona, el juny del 2023, marcava perfil amb la política social municipal amb una primera decisió que va fer alçar el crit al cel de les entitats socials: el consistori rebutjava acollir-se a les ajudes del programa ACOL per subvencionar feina a catorze persones en situació administrativa irregular. Ho va denunciar al setembre d'aquell any Càritas, que en tres anys havia regularitzat més de 80 persones a través d'aquest projecte.

Dos anys més tard d'aquell episodi, Albiol ha pres la decisió més controvertida en aquesta tema: el desallotjament dels centenars de persones que vivien a l'Institut B9 i d'altres que havien ocupat l'antic alberg municipal de Can Bufí Vell, tancat des de fa gairebé dos anys, precisament, per l'actual govern municipal. Badalona, amb més de 225.000 habitants, es va quedar el 2024 sense alberg municipal per acollir persones sense llar, deixant al carrer 45 persones que hi feien nit o hi van a menjar.

Les entitats socials que formen part de la Taula Sense Llar de Badalona van emetre un comunicat conjunt rebutjant el tancament d'aquestes instal·lacions i ja van alertar que "manquen recursos". Aleshores, les entitats disposaven a la ciutat de Badalona de 294 places en habitatges i 27 places en un centre d’acollida, totes elles ocupades.

La tardor d'aquell any, alguns grups de l'oposició van presentar un conjunt d'al·legacions al pressupost municipal de Badalona, entre elles un fons de reallotjaments d’emergència amb 500.000 euros, l’impuls d’un alberg per a emergències amb una inversió d’1,2 milions d’euros i la recuperació del servei de Can Bofí Vell, amb un pressupost d’un milió d’euros. Però el govern, amb majoria absoluta, les va rebutjar.

Execució pressupostària i superàvit

Representants de grups polítics municipals han denunciat en reiterades ocasions que el 2024 l'Ajuntament va tenir un superàvit de 78 milions, la quantitat més alta dels darrers deu anys. "A més, es destinen grans quantitats de fons públics a serveis i despeses innecessaris com «vesprejos» o desproporcionats com una campanya de Nadal amb excés de llums i un arbre metàl·lic competint amb ser el més alt d’Espanya", critica el text. Per tot això, defensen que la destinació de fons públics "a despeses que no responen als veritables problemes de la ciutat, [...] en comptes de disposar dels recursos propis obligatoris, que serien més eficients des del punt de vista econòmic i social, pot comportar un delicte de malversació".

"Aquest govern acumula superàvit any rere any, no és que faltin diners, és que són incapaços d'executar-los", deia la líder de Guanyem Badalona, Dolors Sabater, en un ple extraordinari de l'octubre que va acabar amb l'aprovació de la modificació de diverses ordenances fiscals.