L'Estat intenta que La Caixa es quedi el control de CaixaBank

BRUSSEL·LESHa començat l'estira-i-arronsa en què Madrid intenta que Brussel·les faci els ulls grossos i li permeti saltar-se alguns dels compromisos que va signar a canvi del rescat a la banca espanyola. En concret, l'Estat es comprometia que les caixes que han transferit la seva activitat financera a un banc en redueixin el pes fins a perdre'n el control. És a dir, segons el full de ruta del rescat ni les entitats que no se'n sortien i que han estat nacionalitzades, com CatalunyaCaixa, ni les sanes que no han necessitat ajudes públiques, com La Caixa, podrien controlar els bancs que han creat. Ara, però, el govern de Mariano Rajoy intenta que les poques caixes sòlides que no han necessitat diners d'Europa tinguin un tractament especial.

Per això, i complint el full de ruta del rescat, el ministeri d'Economia va enviar a la Comissió Europea (CE) l'últim dia de novembre un esborrany en què proposava seguir el model italià i crear dos grups que diferenciessin les caixes que han dut a terme una mala gestió (que s'haurien de convertir en fundacions ordinàries) i les que ho han fet bé (que passarien a ser fundacions bancàries). És a dir, que Madrid espera que la participació de les caixes en els bancs no sigui uniforme, sinó que "depengui de cada cas", segons va explicar ahir el ministre d'Economia, Luis de Guindos, sense donar-ne més detalls. Una idea que ara Brussel·les està examinant.

Si tira endavant la proposta de Madrid, el segon grup de caixes haurà d'obrir la porta a nous inversors, de manera que rebaixaran el pes que representen en els bancs que han creat, però en conservaran el control. I així La Caixa podria seguir gestionant CaixaBank. Això sí: queda oberta la incògnita de quin percentatge podria mantenir.

En canvi, el primer grup -on hi ha CaixaCatalunya i la resta d'entitats nacionalitzades- està condemnat a renunciar als seus bancs. Després que Brussel·les els exigís la setmana passada que fossin més petites: és a dir, que tanquessin oficines i acomiadessin personal, que només operessin al seu territori original i que no invertissin en el sector immobiliari sinó que se centressin en el negoci minorista.

Per fer totes aquestes reformes, la CE va donar cinc anys, fins al 2017, a les caixes nacionalitzades. Una data que fa pensar que les sanes tindran més temps per reduir el seu pes en els bancs que han creat. Amb tot, el període en què caldrà dur a terme tots aquests canvis és l'altra gran incògnita del pla. "Serà a mitjà i llarg termini", va apuntar ahir el ministre des de Brussel·les.

I és que encara està gairebé tot per definir i la proposta que De Guindos ha enviat a la CE només marca les "directrius fonamentals". Tan en l'aire estan els termes concrets de l'operació que, de fet, no hi ha ni acord en els conceptes: el text original per al rescat bancari diu que les caixes hauran de reduir la seva participació en els bancs fins a "nivells de no control", mentre que la traducció en espanyol parla de "nivells no majoritaris".

L'acord del rescat signat amb Brussel·les, a més, imposa a Espanya canvis en les normes de govern de les entitats financers. Així, l'Estat es va comprometre a crear un règim d'incompatibilitats, de manera que els consellers de les caixes d'estalvis no ho puguin ser dels seus bancs.