Lliçons sobre l’abisme i la supervivència, per José I. Goirigolzarri
“Posats a triar, prefereixo els reptes actuals, la rendibilitat i la reputació, als del 2012, que eren la supervivència i la solvència”, diu el president de Bankia en un acte de l’Associació per al Progrés de la Direcció
Barcelona“Vam veure i viure el que era l’abisme. I era profundament negre”. La frase sobta venint d’algú tan poc donat als titulars com el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri. Quan falta poc perquè compleixi quatre anys al capdavant del quart banc espanyol, el banquer va repassar aquesta etapa.
Tractant-se de Bankia, sempre cal diferenciar entre el 2012 (amb l’entitat en fallida i diversos escàndols interns pendents de saber-se) i la situació actual (l’entitat és la primera d’Espanya en rendibilitat i solvència). “Posats a triar, prefereixo els reptes actuals, la rendibilitat i la reputació, als del 2012, que eren la supervivència i la solvència”, va dir en un tot que va fer riure el centenar d’executius convocats per l’Associació per al Progrés de la Direcció (APD).
Entre els assistents hi havia els advocats Miquel Roca i Emili Cuatrecasas; els germans Rafael i Pedro Fontana; el cimenter Joan Molins; Josep Mateu, del RACC, o Antonio Zabalza, d’Ercros. Hi havia, fins i tot, Luis Herrero, cap territorial del Banco Santander a Catalunya.
Goirigolzarri ho va aprofitar per fer una defensa aferrissada dels beneficis dels bancs. “Una societat no ha de pensar que els bancs no han de guanyar diners”, va fer. I va anar més lluny: “Bancs que tenen una rendibilitat per sota del seu cost de capital són una rèmora per a la societat”. Això va ser el més dur que va dir el financer, una persona de formes tranquil·les i que tot i atrevir-se a parlar ahir de l’abisme financer i de la supervivència de l’entitat, gairebé va demanar perdó pels seus bons resultats actuals: “Aquests quatre anys han sigut exitosos. Amb tota la humilitat ho dic”.