La borsa de les pimes reviu després de l'escàndol de Gowex
Un any després de l’escàndol, cada cop més pimes opten per sortir a borsa al mercat alternatiu
BarcelonaFa tot just un any, l’empresa de telecomunicacions Gowex va fer tremolar el mercat alternatiu borsari (MAB), l’índex nascut el 2008 perquè les pimes també puguin finançar-se als mercats. El falsejament de comptes que va fer Gowex va ser un cop a la confiança d’aquest mercat, que no en va detectar les irregularitats, i diverses empreses van anunciar que deixarien el MAB. Un any després, sembla que el mercat està aconseguint girar full: s’han fet reformes per garantir més transparència de les empreses i el mercat espera un 2015 de creixement. “Des d’ara fins a finals d’aquest any s’hi incorporaran una desena de companyies”, calcula l’economista Joan Gelonch, que és director general de la consultora financera Estratelis. Aquesta mateixa setmana la catalana Tecnoquark ha anunciat que entrarà al MAB, al qual en els últims mesos també han accedit empreses catalanes com Home Meal, propietària de Nostrum.
Malgrat les amenaces d’algunes empreses d’abandonar el MAB després de la caiguda de Gowex, finalment no es va produir cap sortida, recorda Gelonch. “En un mercat jove, l’impacte d’un cas com Gowex és més gran que en un de madur com el mercat continu, on hi ha hagut escàndols com el de Pescanova i ningú es qüestiona el sentit de la borsa”, afegeix l’economista.
L’accés a la borsa com a font de finançament s’ha tornat més necessari per a les petites i mitjanes empreses, sobretot ara que el finançament bancari és més restrictiu, explica Hèctor Robelló, professor de finances de l’Institut d’Estudis Financers (IEF). “Moltes s’han vist empeses a buscar nous horitzons per complir els seus plans de creixement, com ara l’expansió internacional”, afegeix.
A part de l’augment de requisits dels bancs per concedir crèdits, les pimes també comencen a descobrir els avantatges de la borsa. “És una manera de finançar-se sense endeutar-se i una entrada àgil de recursos per accelerar projectes que són costosos, com abordar nous mercats”, diu Gelonch.
Les exigències dels bancs difícilment es relaxaran i l’estructura del teixit productiu català i espanyol, amb més d’un 99% de les empreses que són pimes, fa pensar que l’opció del MAB com a font de finançament creixerà els pròxims anys i s’acostarà als nivells d’altres països europeus que porten força avantatge. A canvi d’una solució de creixement, però, les empreses també estaran obligades a un “canvi cultural” perquè cotitzar a borsa també exigeix més transparència de la que moltes empreses catalanes estan acostumades a exhibir, afirma el director d’Estratelis. I també caldrà un canvi en la gestió, cap a aconseguir més professionalització, explica.
S’han introduït canvis per afavorir la transparència i atraure més inversors. “La clau van ser les auditories, on ara hi ha més exigència”, diu el professor Robelló. Això ha contribuït a fer que hi hagi més sensació de rigor, i amb un escenari econòmic de recuperació al mercat espanyol aquest mercat genera un interès cada cop més gran entre les empreses. “Notem que hi ha moltes més consultes”, corrobora Gelonch.
Presència creixent
Avui hi ha 26 empreses al MAB espanyol, entre les quals n’hi ha dues amb la cotització suspesa, com la productora Zinkia, la creadora de Pocoyó, que està en concurs de creditors. La xifra creixerà aviat amb noves incorporacions, com la de Tecnoquark.
L’interès inversor per comprar accions d’aquestes empreses no depèn tant del sector al qual pertany l’empresa com del creixement que acumula, explica Robelló. A més d’empreses tecnològiques, com la mateixa MasMóvil, al MAB també hi conviuen farmacèutiques com les catalanes AB Biotics o Inkemia, empreses del sector aeronàutic com Carbures i del comerç com Imaginarium.
Malgrat l’optimisme creixent, encara queda molt per igualar un ecosistema com l’anglès o el francès en aquest tipus de mercats. Els incentius fiscals, diuen els experts, podrien ser la clau per accelerar el creixement. A París, per exemple, al mercat alternatiu hi ha 250 empreses i a l’OMX (que agrupa Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Islàndia), unes 350. Al Regne Unit, país pioner en la creació d’un mercat alternatiu, el 1995, ja n’hi ha 1.300.