Brussel·les demana a Espanya acabar amb les ajudes energètiques per reduir el dèficit

Brussel·lesBrussel·les demana a Espanya que posi punt final a les mesures per pal·liar les conseqüències de la crisi energètica i redueixi la despesa pública per complir les normes fiscals de la Unió Europea, que es preveu que ja es reactivin el 2024 i que fixen el màxim del dèficit en el 3%. En aquest sentit, la Comissió Europea insta el govern espanyol a apostar per una "política pressupostària prudent" i a fer un ajust pressupostari del 0,7% del producte interior brut (PIB) l'any que ve, l'equivalent a uns 9.000 milions d'euros.

Per assolir-ho, la Comissió Europea insta Madrid a limitar l'increment de la despesa pública neta —n'exclou els interessos del deute— de l'any que ve a un màxim del 2,6%. Tot i això, tant els càlculs de Brussel·les com els de la Moncloa preveuen que aquest percentatge serà d'un 1,4% i, per tant, el govern espanyol ja compliria amb aquesta recomanació europea. De fet, fonts comunitàries asseguren a l'ARA que de moment la Moncloa fins i tot tindria marge per augmentar la despesa pública l'any que ve.

Ara bé, per complir les regles fiscals, Brussel·les remarca que caldria retirar les mesures energètiques, com la reducció de l'IVA sobre l'electricitat i el gas, la rebaixa de l'impost especial sobre l'electricitat i la suspensió de l'impost sobre el valor de la producció d'electricitat. La majoria d'aquestes iniciatives ja està previst que s'anul·lin de manera automàtica aquest juny o a finals d'any.

Brussel·les constata que les mesures energètiques han "impactat" en les balances fiscals de l'Estat i en calcula el cost el 2022 en un 1,6% del producte interior brut (PIB) d'Espanya, mentre que les relatives al covid només van representar un 0,5%. Per exemple, pel que fa a l'impacte fiscal de la reducció de l'IVA al rebut de la llum, ha estat de 16.398 milions d'euros des que es va posar en marxa el setembre del 2021.

Incompliment del dèficit

Tot i que el govern espanyol assegura al pla d'estabilitat que el 2024 mantindrà el dèficit per sota del 3%, la Comissió Europea manté en els seus càlculs que superarà aquest percentatge en tres dècimes, fins al 3,3%. Fonts comunitàries expliquen a l'ARA que les contradiccions en les estimacions es deuen al fet que Brussel·les preveu un creixement econòmic més fluix que Espanya, perquè el consum privat s'incrementarà menys que el que estima Madrid. A més, la Comissió Europea creu que la inflació es reduirà més que no pas l'executiu espanyol i, per tant, els ingressos a les arques públiques augmentaran també menys del que espera la Moncloa.

Tanmateix, l'executiu espanyol insisteix que sí que complirà amb els requisits fiscals exigits per Brussel·les l'any que ve i assegura que formarà part del grup d'estats membres, en què consta Alemanya, França o Portugal, que no presenten desequilibris macroeconòmics per primera vegada des del 2012. Fonts de la Moncloa també celebren que l'economia espanyola s'està "transformant" i aconseguint un "descens estructural de l'atur". Tot i això, Espanya continua sent l'estat que presenta una taxa més elevada d'atur —un 12,8%— i la Comissió Europea reitera que és una de les debilitats més destacades de l'economia espanyola, sobretot pel que fa a la desocupació de llarga durada i juvenil.

D'altra banda, la Comissió Europea demana a Espanya que mantingui els nivells d'inversió pública actuals per garantir l'"absorció" de les ajudes procedents dels fons de recuperació per la pandèmia del covid de la Unió Europea. En aquest sentit, Brussel·les apressa el govern espanyol perquè executi i desplegui de manera "ràpida" el seu pla de recuperació, i en presenti l'actualització perquè rebi el següent tram d'ajuts directes, que consta d'un pressupost de 10.000 milions d'euros.

Espanya, la gran economia de la UE que creix més

Tot i que la Comissió Europea insisteix que el deute i el dèficit "es mantenen alts", celebra que Espanya continuï creixent. De fet, serà l'economia dels grans estats de la Unió Europea —com Alemanya, França i Itàlia— que creix a un ritme més accelerat i que trampeja millor les conseqüències de la guerra d'Ucraïna i la crisi de preus. Les previsions econòmiques de Brussel·les estimen que el 2023 l'economia espanyola s'incrementarà en un 1,9% i el 2024 en un 2%.

Més enllà de l'Estat, la Comissió Europea constata que l'economia del bloc comunitari continua mostrant-se "resilient" en un context "ple de reptes". L'informe preveu que el bloc comunitari creixi un 1% enguany i un 1,7% l'any que ve. Pel que fa a l'encariment dels preus, tot i que la Comissió Europea confirma que de mica en mica es va reduint, apunta que ho fa a un ritme més lent del que havia estimat i es manté "elevat". Fonts comunitàries sobretot es mostren preocupades per la "consolidació" de l'alta inflació subjacent –n'exclou els preus més volàtils, com els de l'energia i els aliments–, cisa que "endureix" encara més el context i les "condicions financeres" que han d'afrontar les economies dels estats membres.