A les empreses nord-americanes se'ls acaben les maneres d'esquivar els aranzels de Trump

La màquina de fer beneficis que és l'Amèrica corporativa s'ha mantingut d'allò més robusta durant els últims anys, fins i tot en un context d'inflació invariable i d'uns tipus d'interès elevats. Ara bé, amb l'assalt de Donald Trump sobre el comerç global, està començant a fer figa. Les companyies, des del fabricant d'automòbils General Motors fins a la marca de roba esportiva Nike, han vist com se'ls enfonsaven els beneficis per culpa dels aranzels de Trump a les importacions. El banc d'inversió Goldman Sachs calcula que les empreses estan absorbint aproximadament tres cinquenes parts del cost de les tarifes comercials.

I encara els van arribar més males notícies el passat 31 de juliol, quan el president nord-americà va anunciar una nova tanda d'aranzels a molts del socis comercials dels Estats Units, juntament amb noves mesures per evitar que les empreses se saltin els gravàmens. Els directius no acaben de veure clara la idea de traspassar els costos dels aranzels a uns consumidors que ja es troben al límit, però s'estan quedant sense idees per esquivar-los.

De moment els ha ajudat augmentar els estocs. Les importacions nord-americanes d'alumini, acer i cotxes, per exemple, va apujar fins a 400.000 milions de dòlars anualitzats el primer trimestre d'aquest any, molt per sobre de la tendència anterior, ja que les empreses van córrer a comprar abans dels nous aranzels. Tanmateix, tot aquest inventari de productes s'acabarà buidant. I mantenir-lo ple té un cost. Mattel, fabricant de les nines Barbie, va veure com el flux de diners a la seva tresoreria queia el segon trimestre un 20% respecte a l'any anterior, pel fet d'incrementar l'estoc.

Les empreses també intenten canviar les seves cadenes de proveïdors. El conseller delegat de GE Healthcare, un fabricant d'equipament mèdic, va explicar recentment que la seva companyia fabrica màquines d'ecografia en quatre fàbriques diferents arreu del món i, per tant, pot triar des de quina de les quatre les importa als EUA depenent dels aranzels de cada moment. L'empresa també començarà a produir un producte ortopèdic a l'estat de Utah quan fins ara només el fabricava a la Xina. Igualment, General Motors té previst incrementar la producció de cotxes a la seva factoria de l'estat d'Indiana, que està infrautilitzada, i contractarà temporalment més treballadors per cobrir els torns. Malgrat això, segurament moltes companyies necessitaran diversos anys per augmentar la seva capacitat de producció als EUA. A més, la volàtil política de Trump també ha minat la confiança de molts directius de cara a canviar les cadenes de producció.

Creativitat per trobar alternatives

Després també hi ha estratègies més sofisticades per rebaixar el cop dels increments d'aranzels. Les empreses han estat mirant el Harmonized Tariff Schedule (HTS), un manual de 4.439 pàgines sobre impostos duaners, per intentar trobar maneres de reclassificar l'origen de productes, com estan fets i per a què s'utilitzen a fi de pagar aranzels més baixos. Les peticions de sentències de l'agència de duanes dels EUA s'han disparat enguany. Per exemple, Dermasil, una crema per a la cara que es fabrica amb ingredients de diversos països a Malàisia o al Vietnam, després s'envia a embotellar a la Xina i s'acaba venent als Estats Units. El juny passat, el fabricant de Dermasil va tenir èxit en demanar que la crema s'etiquetés com a producte de Malàisia o el Vietnam, i no pas de la Xina, cosa que li va abaixar l'aranzel que se li aplica. Wagner Spray Tech, fabricant d'esprais de pintura, també es va queixar amb èxit sobre la classificació que rebien els productes que importava als EUA.

Hi ha hagut filigranes legals realment creatives. El Protocol de Nairobi, un acord comercial dels anys 50, permet als importadors evitar els aranzels a productes que utilitzin persones amb discapacitat. Enguany ja hi ha més empreses que han reclamat exempcions aranzelàries i que s'han agafat a aquest protocol que en tot el 2024. Un importador va intentar utilitzar aquesta mesura per entrar des de Taiwan als EUA les baranes d'acer que s'utilitzen per a llits i dutxes. Un altre va demanar una exempció per a bols i culleres per a nadons. Cap de les dues peticions, però, va prosperar.

L'administració de Trump sembla tenir tota la intenció d'aturar aquest tipus de maniobres. Ha dit que modificarà algunes part de l'HTS per tal que les empreses tinguin menys marge de maniobra per trobar excepcions. També vol introduir un aranzel addicional del 40% als productes que utilitzin "estratègies d'evasió" per importar als EUA a través de tercers països amb tarifes més baixes, cosa que a més té previst controlar de prop. Per a les empreses nord-americanes, cada vegada hi ha menys llocs on amagar-se dels efectes dels aranzels punitius de Trump.