Rebuig a França i Alemanya a l'acord amb Trump: la UE "es resigna a la submissió"

BarcelonaLes primeres reaccions europees al flamant acord aranzelari que aquest diumenge van segellar la Unió Europea i els Estats Units no han estat positives. L'entusiasme de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en el moment d'anunciar l'acord –"Ho hem aconseguit i això és bo, molt bo", deia ahir des de Turnberry, a Escòcia–, no només no s'ha estès entre els estats membres, sinó que la reacció general ha estat la contrària, amb inclús dures crítiques d'algunes de les principals potències del bloc comunitari.

El màxim exponent de l'animadversió a l'acord ha estat França, un dels estats membres que més ha plantat cara a la Casa Blanca en la guerra comercial. "És un dia fosc en què una aliança de pobles lliures, reunits per afirmar els seus valors i defensar els seus interessos, decideix sotmetre's", ha declarat el seu primer ministre, François Bayrou, a través de la xarxa social X.

Bayrou ha superat així el posicionament del secretari d'estat francès d'Afers Europeus, Benjamin Haddad, que també a través de X havia dit que l'acord comercial aportaria estabilitat temporal als actors econòmics amenaçats, però que "és desequilibrat". I ha anat més enllà, demanant l'activació de l'instrument anticoacció europeu, una mesura a través de la qual la UE, de manera urgent i per la via ràpida, pot incrementar els impostos de duanes, restringir les importacions o les exportacions, excloure alguns països de participar en licitacions públiques i, entre altres accions, suspendre obligacions internacionals en matèria de propietat intel·lectual, cosa que afectaria especialment les grans tecnològiques estatunidenques. De fet, França era l'únic país que ja apostava per aplicar-lo immediatament en cas que Trump no firmés un acord.

Reacció tèbia d'Espanya

Per la seva banda, el govern espanyol també ha mostrat públicament reticències a l'acord, però sense la vehemència dels dos països més grans de la UE, informa Núria Rius Montaner. "Dono suport a l'acord comercial, però sense cap entusiasme", ha assegurat el president de l'executiu, Pedro Sánchez, en una roda de premsa a Madrid. Ara bé, malgrat la reacció tèbia, sí que ha tingut paraules d'elogi per l'actitud negociadora de Brussel·les: "Valoro l'esforç que ha fet la UE" i "l'actitud constructiva de Von der Leyen". En la mateixa línia, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit que l'acord comercial crea "un marc de certesa" que és millor que un entorn incert, però que caldrà esperar a conèixer-ne la lletra petita. També ha dit que la gran lliçó de la política aranzelària nord-americana és la diversificació.

Aquest posicionament, tanmateix, no l'ha compartit Sumar, el soci del PSOE al govern espanyol: la vicepresidenta de Treball, Yolanda Díaz, ha qualificat de "magnífic error" l'acord aranzelari i ha acusat Von der Leyen d'entregar Europa als EUA. El país nord-americà és la sisena destinació de les exportacions espanyoles, menor que en altres economies europees, motiu pel qual el Banc d'Espanya ha assenyalat aquest dimarts en un comunicat que els aranzels tindran "un cert impacte negatiu sobre l'economia", tot i que més reduït que en la zona euro.

A la primera economia del continent, Alemanya, eventualment més afectada per les conseqüències comercials de l'acord, les reaccions tampoc han estat de celebració. Tot i que el canceller alemany, Friedrich Merz, va dir que l'acord firmat ahir ha aconseguit evitar un conflicte comercial que hauria afectat durament l'economia exportadora alemanya, la Federació d'Indústries Alemanyes (BDI), la principal patronal de la indústria local, també ha carregat contra el pacte, que ha qualificat d'"inadequat". Segons l'organització, que representa un dels sectors econòmics més dependents de les exportacions als EUA de tota la UE, l'acord entre Brussel·les i Washington envia "un senyal fatal" a les economies europea i nord-americana, segons el Financial Times.

Efectes al metall i als automòbils

La patronal europea de l'acer, Eurofer, ha sigut més dura en els qualificatius sobre l'acord: ha dit que limita els danys en les circumstàncies actuals, però que l'impacte sobre l'acer europeu "segueix sent dramàtic". L'aranzel en vigor per aquest sector segueix sent del 50%, ja que els productes amb acer van quedar exclosos de l'entesa d'ahir. Tanmateix, la patronal adverteix que l'acord d'ahir "suposa una càrrega addicional" perquè moltes exportacions europees, com la maquinària per a vehicles, són intensives en acer. I, de fet, és un dels àmbits en els quals el govern alemany veu espai per seguir negociant, segons el portaveu adjunt del govern alemany, Sebastian Hille, que també ha celebrat que els aranzels als automòbils europeus es rebaixi del 27,5% actual al 15% general. Per a l'Associació Europea de Fabricants d'Automòbils (Acea), l'acord és un alleujament per al sector, davant la possible escalada aranzelària en cas de no haver-hi acord, però ha demanat eliminar totes les traves comercials que afecten la indústria.

Per a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, l'acord és positiu perquè evita una escalada comercial entre la UE i els EUA de "conseqüències imprevisibles i potencialment devastadores", i afirma que el 15% d'aranzels a productes europeus és "sostenible". Tanmateix, ha afegit, en una atenció als mitjans des d'Addis Abeba, la capital d'Etiòpia, que s'hauran d'estudiar els detalls de l'acord. El primer ministre d'Hongria, l'ultranacionalista Viktor Orbán, ha dit que Trump s'ha "menjat per esmorzar" Ursula von der Leyen per haver negociat un acord "pitjor" que el negociat per Londres.

El Parlament Europeu, en contra

El malestar general també s'ha vist dins el Parlament Europeu, amb crítiques per part del Partit Popular Europeu, els socialdemòcrates i els liberals, que veuen en aquest acord un "dur cop a la competitivitat industrial europea", en paraules del portaveu dels populars, Jörgen Warborn. També es veu com un pitjor acord que el del Regne Unit, segons el responsable de comerç dels socialistes, Brando Benifei. I en paraules de la presidenta liberal, Valérie Hayer, es paga "un preu alt" per tenir un superàvit comercial de 50.000 milions amb els Estats Units. "Delirant sembla ser un terme precís per definir l'acord comercial", ha dit el copresident dels verds, Bas Eickhout, a través de les xarxes socials, mentre que la presidenta de l'esquerra europea, Manon Aubry, ha exclamat: "Quina vergonya! La UE s'està entregant a Trump i capitulant obertament".

Per al president de la Comissió de Comerç Internacional del Parlament Europeu, Bernd Lange, en l'acord hi ha una clara asimetria. "Quin és el preu que estem pagant per aquest acord? Encara queden moltes preguntes i m'asseguraré que, pensi el que pensi, el Parlament obtingui respostes a totes les preguntes [...]. A més, si aquest acord es converteix en compromisos vinculants, el Parlament Europeu i el Consell hi tindran l'última paraula", ha dit en un comunicat.

Precisament, aquesta és una de les grans incògnites que planen sobre l'acord comercial, que de moment és només una entesa entre les dues potències: no és un tractat comercial, que seria plenament vinculant, sinó el que es coneix com un joint agreement, que és un acord marc. Aquest text es publicarà a tot tardar divendres, i permetrà saber quins seran els pròxims passos i quin paper tindran el Consell i el Parlament Europeus en la seva aprovació definitiva.