Espanya encara el tercer intent de presidir l'Eurogrup amb totes les de perdre

Brussel·lesEspanya no es rendeix i el govern espanyol intenta presidir l'Eurogrup de nou, l'organisme que reuneix mensualment els ministres dels països de la zona euro. Després dels fracassos de Luis de Guindos i Nadia Calviño, ha arribat el moment de l'actual titular d'Economia espanyol, Carlos Cuerpo, que és un dels tres candidats a presidir la institució en la votació que es durà a terme aquest dilluns en la trobada que faran els titulars de finances de l'eurozona a Brussel·les.

El ministre espanyol, però, encara ho té més complicat que els seus predecessors a la cartera d'Economia de la Moncloa. La majoria dels titulars de Finances solen votar segons el seu color polític i, a hores d'ara, Cuerpo compta amb pocs homòlegs a la zona euro del seu color polític, els socialdemòcrates. I, en canvi, hi ha una majoria clara de ministres de països de la moneda única que són conservadors, liberals o d'extrema dreta.

En concret, set cadires de l'Eurogrup estan controlades pels conservadors i només quatre pels socialistes. A més, hi ha dos països que tenen titulars de finances d'extrema dreta, com és el cas de Finlàndia i Itàlia. Davant d'aquesta aritmètica, el Partit Popular Europeu ha demanat públicament als seus partits estatals que votin el candidat conservador i actual president de l'organisme comunitari, l'irlandès Paschal Donohoe, que és el principal rival de Cuerpo.

A més, el ministre d'Economia espanyol no és l'únic representant de la família socialdemòcrata que aspira a presidir l'Eurogrup: també s'hi presenta el lituà Rimantas Sadzius. Aquesta candidatura pot provocar divisió en el vot progressista, que ja de per si és molt més reduït que el conservador, i complicar encara més la cursa de Cuerpo al capdavant de l'organisme. De fet, a hores d'ara, l'únic país que ha donat explícitament suport a la candidatura espanyola és el primer ministre eslovac, Robert Fico, que formava part del Partit Socialista Europeu (PSE), però va ser expulsat per la seva deriva populista i favorable al règim de Vladímir Putin.

Més enllà del color polític, però, pot ser clau el factor geogràfic. Els països del nord d'Europa i de l'est, amb Alemanya al capdavant, sovint són molt més dogmàtics amb el compliment de les regles fiscals i més reticents a polítiques econòmiques expansives. I, en canvi, els països del sud del continent, com Itàlia, França o Espanya, són partidaris d'un major marge fiscal. Aquestes diferències van provocar grans tensions entre els dos bàndols en la crisi econòmica del 2008, si bé ara s'han reduït de manera substancial i hi ha més consens en la voluntat d'endeutar-se per finançar el rearmament de la Unió Europea.

Sigui com sigui, el resultat de la votació no està del tot escrit i Donahoe encara tampoc no té assegurat els 11 suports necessaris per sortir reelegit com a president de l'Eurogrup. Segons fonts diplomàtiques, es preveu que la votació es faci al voltant de les 17 h de la tarda. Serà secreta i, teòricament, cap ministra sabrà què vota el del costat. En cas que cap dels candidats obtingui majoria simple, es durà a terme una segona votació.

Aleshores, els candidats que han obtingut menys suports es poden retirar. És en aquest punt que, per exemple, Cuerpo o el titular de finances lituà es podrien apartar per concentrar tots els vots progressistes en un sol candidat. De fet, segons fonts diplomàtiques, en les votacions de l'Eurogrup hi ha la tradició que l'opció que té menys suports en la primera votació es retiri per aquest mateix motiu.

Cuerpo vol fer-se un nom a Brussel·les

Cuerpo s'ha presentat a presidir l'Eurogrup tot i saber des d'un primer moment que ho té molt complicat per guanyar. Ara bé, en aquest cas és veritat que el més important és participar. Només cal mirar els casos de De Guindos i Calviño. Tot i que van perdre, el conservador és ara el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE) i la progressista és la presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI), que és el principal braç financer de la Unió Europea. Així, en els dos casos, la candidatura els va servir per propulsar-se dins de les institucions europees.

D'aquesta manera, Cuerpo també pot utilitzar aquest pas endavant a presidir l'Eurogrup per guanyar-se un nom a la UE. Fins ara passava bastant desapercebut, malgrat que és el titular d'Economia d'un dels països grans de l'eurozona que creixen més i és un ministre molt actiu a Brussel·les i que es coneix a la perfecció els passadissos de la capital belga. Així doncs, sigui quin sigui el resultat de la votació d'aquest dilluns, el ministre d'Economia espanyol pot guanyar en notorietat i propulsar-se en l'escena comunitària.