La inflació tanca l'any amb una petita moderació respecte el 2024
Frenada del preu dels carburants al desembre, però els aliments continuen encarint-se
BarcelonaEl cost de la vida a Espanya s'ha moderat aquest desembre gràcies a l'abaratiment dels carburants, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus) avançades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, la inflació al conjunt de l'Estat ha tancat l'any lleugerament per sota de la taxa de creixement del 2024.
Concretament, els preus de béns i serveis de consum han augmentat aquest mes un 2,9% a Espanya en comparació amb el mateix mes de l'any passat, una dècima menys que el creixement anual registrat al novembre. Si es comparen amb el mes passat, el cost de la vida ha crescut un 0,3% aquest desembre, una dècima per damunt de la taxa mensual del mes anterior.
Els carburants per a vehicles i, en menor mesura, els preus dels productes d'oci expliquen la lleugera caiguda de l'IPC en comparació amb un any enrere. A l'altre extrem, però, els aliments s'han encarit a un ritme més alt que fa un any. La pujada del cost del menjar és un fet habitual al desembre, quan hi ha un increment de la demanda i, per extensió, dels preus coincidint amb les festes de Nadal.
Així, la taxa anual d'inflació d'aquest 2025 ha sigut, de mitjana, del 2,7%, una petita rebaixa d'una dècima en relació amb el 2,8% del 2024. La xifra continua sent superior al 2% que el Banc Central Europeu es marca com a objectiu a mitjà i llarg termini. Malgrat això, els preus de béns i serveis de consum mantenen la tendència a la baixa dels últims anys.
La inflació subjacent –la que no inclou elements volàtils, com ara l'energia o els aliments– ha tancat el 2025 amb un augment anual del 2,3%, sis dècimes per sota de la mitjana del 2024. Al desembre, va créixer un 2,6% respecte al mateix mes de l'any anterior, la mateixa variació que al novembre.
Aquest increment anual, però, no és el que s'aplica per calcular l'actualització de les pensions, que es calcula segons la inflació de novembre a novembre. Aquest any, però, la xifra ha coincidit i les pensions contributives es revaloritzaran un 2,7% a partir de l'1 de gener del 2026.
Peticions de pujades salarials
Aquesta actualització permet mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes, però no afecta els treballadors, ja que els salaris a Espanya, malgrat haver crescut des de la pandèmia, no ho han fet al mateix ritme que els preus, per la qual cosa han perdut capacitat de compra. És per això que el sindicat UGT ha reclamat en un comunicat que a partir de l'any vinent hi hagi una "ambiciosa" pujada de sous. En aquest sentit, el govern espanyol encara no ha tancat la negociació amb els agents socials per acordar un nou augment del salari mínim professional (SMI), que l'executiu espera enllestir les setmanes posteriors a Cap d'Any.
Des del 2021, coincidint amb la reactivació de l'activitat econòmica després de l'esclat de la pandèmia, els preus de consum van créixer a un ritme molt superior a l'actual i també per sobre dels anys anteriors, quan a partir de la crisi financera del 2008 la inflació a la zona euro va ser molt baixa i algun any, fins i tot, negativa. El moment de màxim creixement de preus en el període postpandèmia va ser l'estiu del 2022, quan la invasió russa d'Ucraïna va provocar una crisi energètica a Europa que va disparar el cost de la vida.
Des d'aleshores, els preus han continuat a l'alça, però a un ritme cada vegada més pausat. Malgrat això, els pressupostos familiars han notat especialment com continuava l'encariment dels aliments i, sobretot l'habitatge, que des de fa anys és una de les principals preocupacions per a la ciutadania. Aquest darrer cas és especial, ja que el lloguer sí que s'inclou a l'IPC, però no la compra, perquè no es considera consum, sinó una inversió.
Les dades publicades aquest dimarts per l'INE són provisionals. L'ens estadístic estatal en publicarà les definitives, també desglossades per comunitats autònomes, el pròxim 15 de gener. Cal tenir en compte, a més, que al llarg de gran part d'aquest any Catalunya ha mantingut un ritme de creixement dels preus més lent que la mitjana de l'Estat, per la qual cosa cal esperar que la taxa mitjana a Catalunya sigui inferior a la del conjunt d'Espanya.