Economistes catalans: les infraestructures ja preocupen avui més que el dèficit fiscal

BarcelonaEls economistes catalans estan més preocupats actualment per les infraestructures que pel dèficit fiscal, segons l'Enquesta de Situació Econòmica d'hivern del 2026 del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Els problemes en el funcionament de Rodalies, el descarrilament que es va produir a la línia R-1 a principis d'any i l'accident mortal a la R-4 han fet que augmenti 13 punts la proporció dels professionals que alerten de la situació i que la consideren una qüestió prioritària a abordar. Així ho pensen el 45,1% dels enquestats, per damunt del 44,6% del dèficit fiscal amb l'Estat, que fins ara era la primera gran preocupació d'aquest col·lectiu professional i ara s'ha situat en el segon lloc.

Segons les dades presentades pel degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, i el director tècnic, Xavier Segura, els economistes atorguen al servei de Rodalies un gran suspens, un molt deficient, amb un 1,9 en una escala de 10. I les causes fonamentals són el material obsolet de la xarxa ferroviària i la manca d'inversió, interpreten la majoria. I atribueixen la responsabilitat al ministeri de Transports, Adif i Renfe i, en menor grau, a la Generalitat. Les solucions, segons els resultats, demanen incrementar la inversió i el manteniment i renovar la xarxa, segons responen de manera massiva, i, en menor grau, accelerar el traspàs de la gestió a la Generalitat. A l'àrea metropolitana, 8 de cada 10 economistes consideren que el mal funcionament del servei afecta molt negativament el desenvolupament econòmic i social de la zona.

També destaca l'escepticisme majoritari dels professionals consultats sobre la proposta de creació d'un consorci d'inversions Estat-Generalitat pensat per resoldre, entre altres qüestions, els problemes crònics que arrossega Rodalies. El 52,3% dels enquestats creuen que aquest instrument no contribuirà a solucionar el problema i només el 32,4% opinen que serà d'utilitat.

Divisió d'opinions

Sobre el nou model de finançament autonòmic hi ha divisió d'opinions: un 33,7% el consideren negatiu i un 30,1% el veuen de manera positiva. I, a més, un 28,5% mantenen una posició neutral. El fet que més es valora és el respecte al principi d'ordinalitat, el reconeixement de la singularitat del territori i l'increment de la cessió de l'IVA i de l'IRPF a les comunitats autònomes. Amb menys defensors figuren el recàlcul de la població ajustada i l'eliminació del sistema de bestretes que funciona en l'actualitat.

L'enquesta, feta entre el 27 de febrer i el 13 de març, recull la reducció de l'optimisme dels professionals i la previsió d'una desacceleració progressiva de l'economia per l'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà. "L'abast de la seva repercussió i l'efecte en altres sectors serà proporcional al temps que es prolongui", coincideixen la majoria dels enquestats. L'optimisme del col·lectiu cau més de 10 punts, mentre que el pessimisme augmenta més de 8 punts amb relació a l'anterior enquesta.

Altres qüestions són les accions dutes a terme per la Generalitat per fer front a la pesta porcina: un 40,7% dels enquestats aproven les mesures aplicades per l'executiu català. I l'acord Mercosur-Unió Europea (UE) és rebutjat especialment pels economistes de les demarcacions de Lleida i de Tarragona.