L’Estat encadena tres anys reduint la licitació d’obres a Catalunya: “No ho entenem”
El pes de la licitació de l'administració central passa del 24,7% al 15,5% del 2022 al 2025
BarcelonaLa manca d'inversió a Rodalies –tant per part de Renfe, l'operadora dels trens, com d'Adif, el gestor de les infraestructures ferroviàries– s'ha explicat principalment pel baix grau d'execució pressupostària de les inversions licitades, ja que l'Estat inverteix a Catalunya només un de cada dos euros pressupostats en ferrocarril. Tanmateix, aquest dèficit d'inversió també s'explica pel volum de licitació, és a dir, els diners que l'Estat pressuposta d'entrada en obres a Catalunya –s'acabin o no executant–.
Així ho constata l'informe de licitació anual del 2025 de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), presentat aquest divendres en roda de premsa. L’estudi assenyala que l'Estat encadena tres anys reduint la licitació d'obres a Catalunya, fet que ha provocat que el pes de la licitació de l'administració central hagi passat del 24,7% al 15,5% en els últims tres anys. Una xifra que es queda molt lluny de les necessitats d'inversió estatal que té Catalunya, que segons el president de la CCOC, Lluís Moreno Lasalle, és menys de la meitat del pes que "hauria de tenir".
"L'explicació? Ens ficaríem en política, ens toca ser rigorosos, els periodistes potser haurien de demanar explicacions al que no estan licitant. Hi ha coses que són raonables: és cert que va haver-hi la dana a València, i hi ha hagut diners que s'hi han hagut de derivar, però tampoc són molts diners, 4.000 o 5.000 milions d'euros. Això és assumible sense haver de deixar mancances als altres llocs. No entenem per què, és incomprensible el perquè està baixant aquesta licitació de l'Estat", ha explicat Moreno.
Els casos de Renfe i Adif
La mateixa cambra ha destacat en la roda de premsa que en l'actual context de crisi ferroviària i alta velocitat es fa palès la necessitat d'invertir i de revertir el dèficit d'inversió d'infraestructures, en noves obres i manteniment per part de totes les administracions. "Cal manteniment: de cada tres euros que s'haurien d'haver destinat els últims anys només se n'ha destinat un", ha insistit Moreno.
Les inversions d'Adif i Renfe a Catalunya "han estat històricament baixes", sobretot pel grau d’execució pressupostària d'Adif, que no arriba al 50% de mitjana pel període 2010-2023. Això equival a un dèficit acumulat de 5.071 milions d’euros des del 2010. "Però és que en els últims tres anys, aquest percentatge amb prou feines arriba al 30%", diu la Cambra. Tot i que el volum de Renfe és menor, ja que no licita obres ni ha de mantenir la infraestructura, només ha executat un 62,2% de tot el pressupostat des del 2010.
"No podem dir que els accidents passen perquè no es licita, però sí que els accidents es podrien evitar encara més –tot i que alguns no– si s'invertís més en el manteniment de les infraestructures", ha dit Moreno. Ha destacat el cas dels sistemes d'infraestructures com de Rodalies, però també el d'autosuficiència hídrica perquè la pròxima sequera no faci tant de mal: "És moment de pensar en com invertir per evitar la següent sequera".
Generalitat i ajuntaments, a l'alça
Malgrat aquesta caiguda de les dades estatals, la licitació pública d'obres a Catalunya va augmentar un 17,4% l'any passat, en comparació amb el 2024, i va assolir els 4.000 milions d'euros. Aquest augment ha estat encapçalat per la Generalitat (27%) i per l’Administració local (21,1%), que han fet de contrapès a la caiguda del ritme inversor de l'Estat, que va disminuir un 6,9%. En l'evolució trimestral, la licitació del quart trimestre creix respecte del 3r trimestre de 2025, que va passar de 1.132,5 a 1.173,9 M€ (+3,7%).
Per tipus d’obra, l’obra civil ha liderat el creixement de la licitació, amb un increment del 26,8% respecte al mateix període de l’any anterior, i ha arribat als 2.066,8 milions d’euros. Es destaca els increments en la licitació d’obres ferroviàries, amb 459,1 milions d'euros licitats (+83%), especialment per part de la Generalitat, que ha licitat 344,3 milions d'euros, i obres de carreteres i pistes amb 376,8 milions d'euros, un 52,3% més respecte del 2024. Sobretot pel Tramvia del Camp de Tarragona de la Generalitat i les obres de l'Estat en el desdoblament de la variant de Figueres de l'N-II.
"El grau de compliment de la Generalitat voreja el 80% de mitjana, tot i que falta el 20%, que no és un drama. Podria passar que un any fos el 120%. Les obres són més petites, immediates, menys invasives", ha explicat Moreno.
Licitacions desertes
Per territoris, el 75% de la inversió s'ha concentrat en la demarcació de Barcelona, mentre que Tarragona s'ha emportat el 14%, i Girona i Lleida un 5% cadascuna. El principal organisme licitador és Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, amb 674 milions d'euros, seguida de Barcelona d'Infraestructures Municipals, amb 249 milions.
La Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya ha destacat que s'ha produït un repunt de les licitacions desertes i que la concurrència s'ha reduït a quatre licitadors per obra. "El nombre d'obres desertes es manté excessiu i la concurrència encara és lluny dels estàndards europeus: la meitat de les obres tenen menys de quatre licitadors", ha dit.
