La Reserva Federal torna a abaratir el crèdit als EUA
El banc central nord-americà detecta un alentiment de l'economia del país i retalla els tipus un quart de punt
BarcelonaLa Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha tornat a retallar aquest dimecres els tipus d'interès un quart de punt percentual. Es tracta, doncs, de la tercera rebaixa consecutiva, després de les aprovades al setembre i a l'octubre, quan també va reduir el cost del crèdit 0,25 punts en totes dues ocasions.
Així el preu del diner a la primera economia del món se situarà ara en un marge entre el 3,5% i el 3,75%, segons ha informat la institució en un comunicat. La Fed ha detectat que la incertesa de la situació econòmica ha provocat un alentiment del creixement que està afectant negativament l'atur.
La decisió de pujar o baixar els tipus d'interès depèn de la situació econòmica. Concretament, la Fed té un doble mandat: afavorir la creació d'ocupació i alhora mantenir la inflació a prop del 2% anual, la xifra que la mateixa Fed es marca com a objectiu. Segons la teoria econòmica, una baixada dels tipus abarateix els préstecs, cosa que afavoreix l'activitat econòmica (famílies i empreses es poden endeutar per consumir o invertir) i, per tant, la creació de nous llocs de treball, però a costa de fer pujar els preus de béns i serveis de consum.
És per això que el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, ha descrit la situació actual de "difícil". Per una banda, el mercat laboral s'ha deteriorat els últims mesos i ha augmentat l'atur, cosa que justifica la retallada dels tipus. Però alhora la inflació també puja, cosa que apuntaria a la decisió contrària, una pujada del preu del diner. Finalment, els membres del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, en les sigles en anglès, l'òrgan intern que decideix la política de tipus) han optat per intentar estimular l'activitat econòmica amb un abaratiment del crèdit.
"L'activitat econòmica s'ha expandit a un ritme moderat", ha explicat Powell en una roda de premsa a Washington, un fet que, parcialment, es deu al fet que el govern federal va estar tancat diverses setmanes per manca d'acord de pressupostos al Congrés, però espera que es compensarà en els pròxims mesos. "La taxa d'atur ha augmentat lleugerament des del setembre", mentre que "la inflació ha anat augmentant des d'inicis d'aquest any", ha afegit el president de la Fed.
Preguntat sobre el fet que la preocupació principal dels ciutadans dels EUA és el cost de la vida, Powell ha justificat la decisió perquè part de la inflació es deu a la pujada de costos que hi va haver el 2022 i que la solució també ha de passar per crear "una economia forta on els sous pugin".
Discrepàncies internes
La decisió, però, no s'ha pres per unanimitat, ja que dos membres del FOMC creien que no calia tocar el tipus per tercera vegada seguida, mentre que un altre, Stephen Miran, ha defensat retallar-los mig punt percentual. Miran és l'economista nomenat recentment al FOMC pel president dels Estats Units, Donald Trump, amb qui havia dirigit el Consell d'Assessors Econòmics de la Casa Blanca i que és considerat un dels ideòlegs de les polítiques econòmiques de l'actual govern nord-americà.
Així doncs, com era d'esperar, la posició de Miran de reduir encara més els tipus coincideix amb la de Trump, que ja en el seu primer mandat havia criticat molt Powell per no retallar més els tipus d'interès i així potenciar el creixement de l'economia. De fet, fins fa pocs mesos, el president nord-americà havia amenaçat d'acomiadar Powell tot i no tenir, en principi, la capacitat legal per fer-ho, segons la Constitució dels EUA.
Finalment, però, Trump ho va descartar i va dir que esperarà que el president de la Fed acabi el seu mandat la primavera del 2026. No obstant això, la seva decisió podria tornar a canviar si finalment el Tribunal Suprem nord-americà decideix el mes vinent en una sentència que el president dels EUA sí que té capacitat, segons la Constitució, per fer fora els màxims responsables d'agències federals que sobre el paper haurien de ser independents, com pot ser la mateixa Fed o la Comissió Federal de Comerç (FTC en les sigles en anglès, el regulador de la competència), entre d'altres.