Von der Leyen presenta els nous pressupostos: més centralització i quintuplica la despesa en defensa
La Comissió Europea proposa retallar el finançament de la PAC i la creació de nous impostos
Brussel·lesEl clam de les regions i la pagesia sembla que no ha arribat a Brussel·les. Malgrat les protestes i la pressió d'administracions com la Generalitat de Catalunya i els agricultors i ramaders d'arreu de la Unió Europea, l'executiu d'Ursula von der Leyen ha presentat uns nous pressupostos comunitaris que quintupliquen la partida destinada al gran rearmament i redueixen les inversions al sector primari. A més, donen més capacitat de poder en el repartiment dels fons europeus a les capitals dels estats membres en detriment de les regions.
Von der Leyen pretén aplegar en un sol fons diversos plans, entre els quals es troba el de Cohesió i els de la Política Agrícola Comuna (PAC). Només aquests dos paquets suposen poc menys de la meitat del total del pressupost de la UE: uns 865.000 milions d'euros d'un total de 2 bilions. A més, s'hi inclourà les partides destinades a immigració i gestió de fronteres. A hores d'ara, aquests plans anaven per separat i, especialment dels de Cohesió, se'n podien beneficiar majoritàriament de manera directa les regions.
Brussel·les, però, pretén ara que les administracions regionals hi puguin accedir a través de plans nacionals; és a dir, Catalunya passaria a dependre més de com els reparteix el govern espanyol. Aquesta situació és exactament la que volien evitar catorze estats membres i fins a 149 regions europees, inclosa Catalunya, en una protesta que van fer arribar les setmanes prèvies que Von der Leyen presentés els pressupostos comunitaris, que es coneixen com a Marc Financer Plurianual.
La centralització dels fons permetrà a Brussel·les controlar més exhaustivament en què es gasta els diners comunitaris, i la configuració i el desemborsament serien similars al funcionament dels plans estatals per a la recuperació de la pandèmia, els Next Generation. Així, podrà posar més condicionants als governs a canvi d'entregar-los finançament europeu i, per tant, influir encara més en les seves polítiques. A més, fonts comunitàries també apunten que la centralització dels fons pretén simplificar i accelerar l'entrega del finançament europeu i reduir la burocràcia, tal com assegura Brussel·les que demanen els estats membres.
Pel que fa als fons comunitaris destinats a la pagesia (la PAC), que històricament són uns dels que tenen més pes, han patit una retallada del 20% i han passat de 378.000 milions d'euros a un mínim de 300.000 milions. Una reducció que contrasta, per exemple, amb l'increment de despesa en defensa que ha anunciat Von der Leyen en roda de premsa. "Serà cinc vegades el que tenim ara", ha dit la presidenta de la Comissió Europea. Així, en els pròxims comptes, la carpeta de seguretat, defensa i espai tindrà un pressupost de 131.000 milions d'euros.
Comencen les negociacions
La proposta de Von der Leyen suposa el tret de sortida oficial de les negociacions dels pròxims pressupostos europeus, que entraran en vigor del 2028 al 2034. Així doncs, fins que no es comencin a aplicar, es preveuen unes discussions intenses entre els diferents actors implicats, especialment entre els estats membres i la Comissió Europea.
En realitat, però, els estira-i-arronses pels comptes comunitaris entre estats membres i els intents d'influir a Brussel·les fa temps que han començat. I, com sempre, les diferents visions en matèria de polítiques econòmiques dels països s'han tornat a fer evidents. Per un costat, els governs com el francès, l'espanyol o l'italià pressionen Von der Leyen perquè incrementi els pressupostos comunitaris. Espanya, fins i tot, va demanar a Brussel·les que els dupliqués.
Per contra, els estats membres defensors de l'austeritat econòmica, com Alemanya i els Països Baixos, s'oposen de manera frontal a augmentar les seves aportacions als pressupostos comunitaris. Així doncs, finalment, Von der Leyen ha proposat que els pròxims comptes de la UE signifiquin l'1,26% de la Renda Nacional Bruta (la mesura dels ingressos de les empreses i ciutadans d'un país), mentre que actualment la taxa és de l'1,13%. En tot cas, aquest percentatge continua sent al voltant de 0,9 punts percentuals menys del que demana el govern espanyol.
Von der Leyen vol acontentar tots els estats membres sense obligar-los a incrementar la seva aportació a la UE i, a la vegada, engreixar els pressupostos comunitaris a través de nous impostos. Per un costat, vol crear un impost anual a les empreses que tinguin un valor superior als 100 milions d'euros amb els quals pretén recaptar 6.800 milions d'euros; i, per l'altre, incrementarà les taxes sobre el tabac a través del tipus mínim que han d'aplicar els estats membres, amb la qual cosa calcula que ingressarà uns altres 11.200 milions.