Oscar Pazos: "El poder madrileny s'ha configurat com un poder independent de l'Estat"

MadridOscar Pazos (Vigo, 1968) és geòleg i investigador històric. El 2013 va publicar Madrid és una illa (Los Libros del Lince), un dels primers textos a denunciar l’efecte aspirador de la capital de l’Estat.

El teu llibre és del 2013, però tot el que hi apuntaves s’ha confirmat.

— És que és una qüestió constitutiva de l’Estat i ara s’està veient més perquè s’està arribant als límits del model, on es veuen els danys enormes que causa el creixement de Madrid. 

Quin és el gran canvi ara?

— La constitució de Madrid com un centre de poder que aglutina tots els privilegis ha donat lloc a una burgesia madrilenya potentíssima que està present en els òrgans de poder i que té una cultura pròpia. 

¿Però és una burgesia com la catalana o integra també els alts funcionaris de l’Estat?

— No té res a veure amb Catalunya. Totes les capitals europees són de mitjana més progressistes que la mitjana del seu país, i a Espanya és just al contrari. Aquí estem en un procés de desnacionalització, cap a Europa i cap a baix, i aquesta pèrdua de sobirania de l’Estat fa que el poder madrileny en si mateix es comenci a configurar com un poder independent de l’estat espanyol. 

Apareix un madrilenyisme polític?

— Tant a la dreta com a l’esquerra s’estan configurant uns nuclis de poder propis. Això s’està veient al PP, on Esperanza Aguirre ja li feia oposició a Rajoy perquè a Madrid hi ha prou poder per ser un contrapoder a l’Estat. I ara està passant amb Ayuso. I a l’esquerra va passar amb Podem. Més País és Més Madrid, un partit madrileny al Congrés.

I després tenim l’Espanya buidada, les víctimes de Madrid.

— Sí, s’està començant a articular una oposició política a Madrid en llocs on sempre es va votar en clau estatal, com Terol. S’ha instaurat un cursus honorum en què si vols progressar a la vida te n’has d’anar a Madrid. I si tens una empresa la portes allà també perquè en aquest tipus de capitalisme actual les relacions són molt importants. I això fa que quan més a prop de Madrid pitjor ho passen aquests territoris.

Quin és el projecte per a Madrid d’aquestes elits que descrius?

— Hi ha la visió que el poder europeu es configurarà a través d’un seguit de megaciutats, de ciutats globals, amb pes polític i econòmic. És el que anomenen el hub Madrid.

¿La idea és teixir una relació privilegiada amb Iberoamèrica?

— Madrid vol intermediar en les relacions d’Iberoamèrica amb Europa, igual que ara fa amb la resta d’Espanya. És una estupidesa, perquè les elits llatinoamericanes són dependents dels Estats Units, i després ells van directament a Brussel·les.

¿Madrid pot ser aquesta gran ciutat global que volen construir?

— No poden entrar en aquesta competència de ciutats perquè no tenen res a oferir. La seva cultura és una altra: és la de governar, la intermediació, la d’extreure recursos del voltant i buidar-lo. Per això necessiten un territori que governar. 

Madrid sempre ha volgut emular París en aquest sentit.

— París li va tallar el cap al rei i li va donar una república i una cultura republicana als francesos. Però Madrid què ha donat? D’on ve el fracàs nacional espanyol? Doncs del fet que Madrid mai va poder donar una cultura a la resta del país. I ara han fet una ciutat burgesa i moderna, però com? Doncs traient els recursos del seu voltant. En canvi, París ja estava feta. És una altra història.

I quin model tenen?

— El model real és fer un paradís fiscal per a rics, però això no és un hub, no és una ciutat industrial ni un centre financer.

Hi ha un excepcionalisme madrileny?

— Sí. Té una acumulació de poder tan gran que competeix amb l’Estat, i més amb un estat que s’està buidant de poder. Aquestes elits madrilenyes són capaces de desafiar l’Estat. Abans Madrid es confonia amb l’Estat, però ara s’està independitzant, està jugant un paper propi. I és molt contradictori perquè alhora reclama que és Espanya.

Les elits estan colonitzant l’Estat?

— Hem de recuperar la frase d’Azaña de “les elits acampades sobre l’Estat”. L’Estat s’hereta de pares a fills. Una cosa curiosa és que els fills de les famílies amb diners continuen fent oposicions per ser alts funcionaris. I així controlen l’Estat i introdueixen la seva pròpia cultura. Hi ha uns poders instal·lats dins de l’Estat que són bàsicament madrilenys.