Els Cavallers del Treball, el sindicat que integrava treballadors negres als EUA del segle XIX

BarcelonaEl seu nom fa pensar en un equip de superherois de Marvel, però els Cavallers del Treball (The Knights of Labour en anglès) no són un producte de la ficció nord-americana. Nascuda a finals del segle XIX, va ser una de les organitzacions sindicals més importants de la història dels Estats Units, formada en la clandestinitat a partir d'un grup d'onze sastres de Filadèlfia. El professor de ciències polítiques de la Universitat de Brown Alex Gourevitch recull la memòria d'aquesta entitat en el llibre La república cooperativista (editat per Capitán Swing), en què explica com, poc després de l'abolició de l'esclavitud, els Cavallers del Treball van impulsar un sindicat que integrava els treballadors negres i les dones, i advocava per una economia controlada per les mateixes persones que llauraven els camps de canya de sucre o construïen la xarxa del ferrocarril.

"El context més important per entendre els Cavallers del Treball és que van arribar després de la Guerra de Secessió", explica a l'ARA l'acadèmic, que ha visitat Barcelona aquesta setmana per presentar l'assaig. L'esclavisme s'havia convertit en un obstacle enorme fins aleshores per al desenvolupament del moviment obrer als EUA. La major part de la força laboral estava privada de la seva llibertat i, per tant, no es podia organitzar. Així, Gourevitch recorda que aquells que van lluitar per erradicar la servitud també tenien una altra missió en ment: "Estaven arriscant les seves vides no només pels esclaus, sinó per convertir-se en un moviment per millorar les condicions laborals". Això sí, la inclusió dels afroamericans i les dones va conviure amb un altre punt de racisme: els Cavallers del Treball van ser força hostils contra els immigrants xinesos perquè els empresaris els feien servir per reintroduir l'esclavisme de manera suposadament legal.

A tot plegat, l'autor hi suma la violència per part de l'estat i les companyies privades contra els mateixos treballadors, que era el pa de cada dia. Un exemple d'aquesta brutalitat en mans de forces paramilitars és la "massacre" amb diversos morts que es va produir a Thibodaux (Louisiana) el 1887, després d'una vaga de tres setmanes a les plantacions de canya de sucre. "Quan les aturades es van fer prou grans es va començar a fer servir la policia i l'exèrcit per reprimir-les, i per això al principi moltes d'aquestes organitzacions eren secretes. Aquest és l'origen de la militarització de la policia als Estats Units, i les empreses van estar disposades a pagar impostos per finançar el seu armament", afirma Gourevitch. Els Cavallers del Treball tenien codis molt elaborats i processos exhaustius per aconseguir ser-ne membre. Alhora, però, la clandestinitat els allunyava del seu objectiu final de representar grans masses de treballadors i al final van acabar sent un sindicat ben visible a l'esfera pública.

Un dels punts clau dels Cavallers del Treball, recorda l'expert, és que en el seu projecte d'emancipació de la classe obrera el treball assalariat era una altra forma d'esclavitud: "Per als treballadors, l'única possibilitat d'assolir la independència era a través de l'organització cooperativa i l'autogovern". És a dir, que la fi de la feina forçosa els faria lliures era només una idea utòpica reservada per als burgesos. Per això el sindicat va començar a crear cooperatives obreres –en forma de fàbriques, tallers o plantacions– arreu del país perquè fossin els mateixos empleats els qui controlessin la producció. Per què no va funcionar? Més enllà de la repressió, la competència de les companyies propietat de capitalistes va ser insuportable. "Podien vendre per sota de cost durant prou temps perquè les cooperatives fessin fallida", argumenta Gourevitch. Aquests experiments eren vistos com un "perill" per a l'economia de mercat i, segons l'acadèmic, els cops que van rebre a finals del segle XIX encara expliquen per què als EUA no existeix un cooperativisme realment fort.

Republicans obrers

El títol del llibre (La república cooperativista) fa referència a una altra reflexió que l'autor nord-americà posa damunt la taula. Què pensa vostè si parlem d'un "republicà"? En un context europeu, segurament li vindrà al cap el corrent ideològic que s'oposa a la monarquia com a forma de govern. Si ens movem cap als Estats Units, suposarà que és algú que dona suport al partit de posicions conservadores. Però Gourevitch reitera que els Cavallers del Treball també es feien dir "republicans obrers" i defensa que l'esquerra ha de recuperar termes com "llibertat", ara segrestats per la dreta. "[El republicanisme] diu que ens hem d'alliberar de la dominació d'un país [en aquest cas, Anglaterra], però aquesta idea de llibertat l'agafen els treballadors que consideren que també hi ha una dominació social". Aquest tipus de llibertat demandada per la classe obrera era perillosa per a molts, perquè podia convertir-se en "una manera radical de criticar relacions econòmiques existents i imaginar alternatives". El somni dels Cavallers del Treball –que en el seu moment també van reclamar la reducció de la jornada laboral més enllà de les nostres 40 hores setmanals– no va arribar al segle XXI i van acabar sent reemplaçats per sindicats més moderats.