La majoria de peticions per cobrar l'anomenat atur dels autònoms es rebutgen

BarcelonaLa prestació per cessament d'activitat és l'equivalent a l'atur per als treballadors per compte propi. Quan un autònom es veu obligat a tancar el seu negoci, té l'opció de rebre una quantitat econòmica cada mes que es calcula en funció de la base reguladora sobre la qual ha cotitzat. A Catalunya, el 2024 es van presentar 2.557 sol·licituds per cobrar aquesta ajuda, provinents sobretot del comerç i l’hoteleria. No obstant això, el 60% de les peticions es van rebutjar, segons l'informe Situació del treball autònom a Catalunya presentat aquest dimecres pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). En canvi, en l’àmbit estatal les sol·licituds concedides superen les desfavorables. Segons aquest mateix estudi, el 2024 el nombre de persones que treballaven per compte propi a Catalunya va disminuir un 6,6% respecte a l’any anterior.

Per a aquest organisme consultiu de la Generalitat, del qual també formen part els sindicats i les patronals catalanes, aquest fet "evidencia la dificultat d’accés" al conegut com a atur dels autònoms i fa créixer la vulnerabilitat del col·lectiu. Però, per què es rebutgen la majoria de les peticions? Segons el CTESC, en el 71% dels casos el motiu és la manca d'acreditació dels requisits. Pel que fa a la resta de motius, el 21,1% de les resolucions negatives ho han estat per altres causes sense concretar, el 5,5% perquè no han complert el període de cotització complet i el 2,4% perquè els sol·licitants no estan al corrent del pagament de les quotes.

De fet, encara que a Catalunya la majoria de peticions es deneguen, aquests subsidis van augmentar un 29% respecte al 2023 i es van situar en 1.148 prestacions. Tot i que s'han ampliat els supòsits per accedir a la prestació, el CTESC considera que el nombre de resolucions desfavorables a l'ajuda encara és "molt elevat". Per això, l'organisme diu que la prestació no funciona adequadament i demana que es revisin els requisits i se simplifiqui el procediment per accedir-hi. "Aquesta és només la punta de l'iceberg de les vulnerabilitats", ha dit el seu president, Ciriaco Hidalgo, durant la presentació de l'informe. L'objectiu de les últimes reformes ha estat, precisament, que la protecció social dels treballadors per compte propi es vagi equiparant a la dels assalariats, però la realitat és que els autònoms encara queden més desprotegits quan no poden exercir la seva feina.

Què cal per cobrar la prestació per cessament d'activitat?

Segons el servei públic d'ocupació estatal (SEPE), per cobrar aquesta prestació cal estar afiliat i donat d'alta en el règim d'autònoms de la Seguretat Social, haver cotitzat per cessament d'activitat (ara ja és obligatori), estar al dia del pagament de les quotes d'autònoms, comptar amb un període de cotització per cessament d'activitat de 12 mesos continuats i immediatament anteriors, que el motiu del cessament estigui previst per la llei (pèrdues econòmiques greus, força major, pèrdua de llicència, etc.) i no haver arribat encara a l'edat de jubilació. La durada de la prestació dependrà del temps cotitzat: per exemple, entre 12 i 17 mesos donen dret a quatre mesos de prestació; mentre que si se n'aculen més de 48 es podrà cobrar l'ajuda durant dos anys.

Dins la reducció general del nombre d'autònoms a Catalunya, aquesta baixada ha estat més intensa entre les dones (-9,3%) que entre els homes (-5,1%). Elles representen gairebé el 35% dels treballadors per compte propi. Així mateix, aquest descens ha afectat més les persones d'entre 40 i 54 anys, amb una davallada del 12,3%. "El relleu generacional és un repte en aquest col·lectiu, malgrat les noves incorporacions", ha explicat el ponent de l'informe, Carles Mas Lloveras, que també és director de l'àrea d'economia i empresa de la patronal Pimec. Precisament l'augment del 7,8% entre els estrangers que s'han donat d'alta com a autònoms és el que ha compensat aquesta tendència a la baixa, sobretot entre les persones de procedència extracomunitària (+8,5%). 

Com a conclusió, l'informe del CTESC apunta a "una vulnerabilitat estructural en matèria de protecció social, estabilitat econòmica i accés als recursos" entre els autònoms i recomana, entre altres punts, simplificar els tràmits administratius que estan obligats a fer, reforçar el finançament i l'accés a ajudes o adaptar la normativa a les noves realitats del món del treball.