Laboral

Un de cada quatre homes no dedica cap hora a les tasques de la llar entre setmana

La bretxa salarial de gènere es va tornar a reduir fins al 16,75% a Catalunya el 2023

BarcelonaLa bretxa salarial de gènere és una de les evidències més clares de la desigualtat entre homes i dones en el mercat de treball. A Catalunya, aquest greuge va provocar que les dones cobressin un 16,75% menys que els homes el 2023: el guany mitjà anual masculí va ser de 32.721,58 euros, mentre que el femení va ser de 27.240,93 euros. Amb aquestes xifres, la diferència mensual és de 456,72 euros menys per a elles. Aquestes són les últimes dades disponibles que expliquen aquest fenomen estructural i que ha presentat en un informe aquest divendres la UGT de Catalunya. La distància salarial entre homes i dones és més gran a Catalunya que al conjunt d'Espanya, on la bretxa es va situar en un 15,74%.

Inscriu-te a la newsletter EconomiaInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Així i tot, el 2023 va ser el segon any consecutiu de disminució de la bretxa i es va reduir de manera significativa, amb 2,76 punts menys respecte a l'any anterior, després que el 2021 es produís un lleuger repunt durant la sortida de la crisi de la pandèmia. El pic de la diferència salarial entre homes i dones es va assolir el 2017, amb un 26%, i des d'aleshores aquest percentatge s'ha anat reduint, amb diferents ritmes segons l'any. "Podem observar que la bretxa salarial entre dones i homes ha anat disminuint al llarg dels anys, però d’una manera progressiva i de forma molt lenta, excepte quan entren en vigor les pujades més elevades de l'SMI", apunta l'informe de la UGT de Catalunya. El 2025 la diferència en les remuneracions va provocar que les dones treballessin de franc 34 dies de l'any, a partir del 28 de novembre fins al 31 de desembre.

Cargando
No hay anuncios

L'anàlisi del sindicat incideix en l'evolució de la bretxa salarial, però també recorda quina incidència hi tenen les reduccions de jornada i les excedències, que majoritàriament sol·liciten les dones, així com la distribució de les responsabilitats dins la llar. Segons l'informe Les dones a Catalunya 2024, elaborat per l'Observatori de la Igualtat de Gènere, les dones dediquen una mitjana d’1,9 hores diàries a tasques domèstiques i de cura en dies feiners, mentre que els homes hi dediquen 1,1 hores. De fet, un de cada quatre homes no dedica cap hora entre setmana a les tasques de la llar. Aquesta diferència es repeteix durant els caps de setmana, quan les dones hi destinen tres hores diàries de mitjana i els homes dues. "Aquesta diferència evidencia una manca de corresponsabilitat en l'àmbit domèstic" i també limita les possibilitats d'ascens laboral de les dones, remarca l'informe de la UGT.

L'impacte de la maternitat

Així doncs, el sindicat recorda que la bretxa salarial augmenta especialment a partir dels 35 anys, i que l'inici de l'edat reproductiva i les necessitats de conciliació –associades a les dones pels rols de gènere imposats socialment– fan que moltes d'elles agafin feines a temps parcial quan són mares. De fet, la UGT critica que tenir infants penalitza les dones en el mercat de treball i beneficia els homes. Un exemple clar és que les taxes d’ocupació de dones i homes sense filles i fills se situen en un 79,8% per a ells i en un 78,1% per a elles. En canvi, quan es tenen criatures, la taxa augmenta fins al 88,2% entre els homes i baixa fins a un 71,5% en les dones. D'altra banda, pel que fa a les excedències per tenir cura de filles i fills, a Catalunya el 2023 el 85,9% les van demanar dones, i només el 14,1%, pares o progenitors diferents de la mare biològica.

Cargando
No hay anuncios

Per a la UGT de Catalunya, l'aprovació de la reducció de jornada –que es va tombar al Congrés el setembre passat pel no de Junts– seria una bona mesura per ajudar a millorar aquestes dades i assolir un repartiment de les cures realment equitatiu. A més, el sindicat remarca la importància de la revalorització del salari mínim interprofessional (SMI), ja que és el més comú en sectors altament feminitzats i amb bretxes salarials persistents com l'hostaleria o les treballadores de la llar.