Un segle treballant per igualar un any de sou del màxim directiu
Oxfam Intermón proposa una ràtio d'1 a 20 entre el salari més alt i el medià a les grans empreses
BarcelonaEls directius amb els sous més alts de les 40 empreses espanyoles més grans van rebre 111 cops el salari mitjà dels seus empleats, que haurien de treballar durant un segle per guanyar el mateix que aquests executius en un sol any. Així ho reflecteix la darrera edició de l'informe Las brechas salariales de las grandes empresas, publicat aquest dimarts per Oxfam Intermón i que aprofundeix en les diferències salarials "abismals" que perpetuen les corporacions més rellevants de l'Estat.
Tot i el creixement de l'economia espanyola en els darrers anys –el PIB ha repuntat un 4,74% de mitjana des del 2020–, l'entitat critica que aquesta prosperitat no ha arribat a les butxaques de molts ciutadans. Gairebé un de cada tres considera que els seus ingressos actuals no li permeten portar una vida digna. De fet, la meitat de les persones assalariades cobra com a màxim 1,5 vegades el salari mínim interprofessional (SMI), que ara és de 1.184 euros bruts al mes en 14 pagues. Encara que els empleats de les grans empreses guanyen un 63% més que la mitjana estatal, l'informe remarca que és en aquestes companyies on les diferències retributives es disparen, "pels descomunals sous dels seus alts executius".
Per a l'ONG, la dada comparativa més adequada per entendre les diferències salarials dins d'aquestes multinacionals és la mediana i no la mitjana, que queda distorsionada pel pes dels sous més alts. La mediana seria la persona que queda exactament al mig quan ordenem tots els treballadors de menys a més retribució. Això no obstant, aquest càlcul només el van publicar 28 de les 40 empreses analitzades. L'empresa amb la distància més gran és el Banco Santander, on el primer executiu es va embutxacar 367 vegades el sou medià de l'entitat; seguit del proveïdor de components per a l'automoció CIE Automotive (347) i el gegant de la moda Inditex (196). En el 25% de les companyies que aporten aquesta dada, la bretxa entre el sou més alt i la mediana supera els 100 cops i només en l'11% dels casos és menor de 20.
En canvi, Prosegur és la corporació on la diferència entre la remuneració més alta i el sou mitjà de tota la plantilla va ser més gran durant el 2024, amb una ràtio de 395 vegades. Justament, el grup de seguretat privada i CIE Automotive també són les empreses amb els salaris mitjans més baixos de les incloses en l'anàlisi, mentre que alhora presenten les diferències més acusades. L'altra cara de la moneda és el gestor aeroportuari Aena, on l'Estat controla un 51% del capital i en la qual el sou més alt multiplica per cinc el mitjà; o Redeia (l'empresa matriu de Red Eléctrica) on aquesta distància és de 13 vegades. Entre les empreses privades també destaca la cadena de supermercats Dia, amb una ràtio de 12 vegades.
La persona més ben pagada d'aquestes 40 empreses analitzades per Oxfam Intermón cobra de mitjana 4,37 milions d’euros l’any, i en més d’un terç de les companyies analitzades el salari màxim supera els 5 milions d’euros. Aquestes diferències són encara més grans si les comparem amb el gruix dels treballadors: el directiu amb el millor sou d'Iberdrola va cobrar 586 vegades el salari mitjà d'un ciutadà espanyol; el del Banco Santander va multiplicar per 571 aquesta xifra; i el d'Inditex, per 465.
20 anys per tancar la bretxa de gènere
"Pensem que cal posar-hi un fre. Genera dubtes fins i tot als mateixos accionistes, ja que pot fer l'efecte que els alts executius només hi són per enriquir-se", comenta a l'ARA Miguel Alba, autor de l'informe i responsable de desigualtat i sector privat a Oxfam Intermón. Segons la seva anàlisi, aquestes diferències tan exagerades també poden afectar la cohesió dins l'empresa i la motivació dels seus treballadors: "Ells fan la feina dura, però qui es beneficia de manera més clara de la marxa de l'empresa és la cúpula empresarial. Això pot crear desafecció i menys arrelament en les plantilles". En aquest sentit, l'informe proposa establir una ràtio màxima d'1 a 20 entre el sou més alt i el medià en les grans empreses.
A més, l'informe recorda que en aquestes companyies també hi perdura una bretxa de gènere persistent, que és de dos tipus. En l'ajustada, les dones cobren un 8,16% menys que els homes per fer la mateixa feina que ells. En la no ajustada, el sou mitjà d'elles és un 18,2% inferior. Encara que aquest greuge s'ha reduït un 5% en l'últim any, Oxfam Intermón constata que al ritme actual caldrien 20 anys per arribar a la igualtat salarial. En algunes empreses la discriminació és "descomunal": a la constructora ACS el sou mitjà femení és un 64% més baix que el masculí; al Banco Santander la diferència és del 57%; i a l'asseguradora Mapfre és del 42%.