La UE aprova a última hora una 'llei rider' descafeïnada

Brussel·lesAcord a l'últim minut. Després de més de dos anys de negociacions i estira-i-arronses constants, els Vint-i-set han aprovat pocs mesos abans del final de la legislatura europea la coneguda llei rider, que pretén acabar amb els falsos autònoms en empreses com Uber, Glovo o, entre d'altres, Deliveroo. Això sí, la normativa és molt menys restrictiva del que va proposar inicialment la Comissió Europea i volia el Parlament Europeu o alguns estats membres, com Espanya, i ha quedat un text legislatiu molt més descafeïnat i favorable a les multinacionals del sector.

La polèmica directiva ja s'havia acordat fa un mes, però a l'últim moment una minoria de països, entre els quals hi havia Alemanya i França, que són els més grans i influents de la Unió Europea, es van fer enrere i la van bloquejar. Aquest dilluns, però, Grècia i Estònia han canviat d'opinió i s'han passat al sí, cosa que ha permès que la llei s'aprovi sense comptar amb el vistiplau de Berlín, que s'ha abstingut, ni el de París, que ha votat en contra. És un fet molt excepcional a les institucions europees que una normativa tiri endavant sense disposar del suport de l'eix francogermànic o, almenys, d'un dels dos grans socis del bloc.

Alemanya s'ha abstingut per la divisió interna del seu govern de coalició. Tot i que els socialdemòcrates i els verds estan a favor de regular el sector i afavorir els contractes d'assalariats en comptes dels autònoms o falsos autònoms, els liberals s'hi oposaven. Pel que fa a França, la seva condició, que ningú els ha assegurat que al final sigui així, és que els estats membres tinguessin l'última paraula sobre com i fins a quin punt aplicar aquesta directiva europea.

En canvi, la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha celebrat l'acord assolit in extremis entre els Vint-i-set. "Avui és un dia històric per als treballadors", s'ha congratulat la dirigent espanyola, que n'ha sigut una de les màximes impulsores. Ara bé, ella mateixa ha contraposat que es tracta d'un text final que "no entusiasma" el govern espanyol, i en anteriors ocasions havia assegurat que li semblava menys "ambiciosa" del que desitjaria.

Cal recordar que, segons la Comissió Europea, actualment al bloc comunitari hi ha uns cinc milions i mig de falsos autònoms que treballen per a grans plataformes digitals, i un total de 28 milions de persones que es dediquen a feines d'aquest sector. A més, preveu que el 2025 aquesta xifra arribi als 43 milions de treballadors.

Una mesura que s'ha anat diluint amb el pas del temps

Des que la Comissió Europea va plantejar aquesta proposta legislativa, ara fa més de dos anys, la mesura s'ha anat diluint a mesura que ha anat passant el temps i que ha anat avançant en la seva tramitació, especialment entre les diferents negociacions i acords fallits dels estats membres. Brussel·les pretenia reduir l'elevat nombre de falsos autònoms en aquest sector de les empreses de repartiment i obligava les empreses a contractar com a assalariats els treballadors que tenia d'autònoms i complien almenys tres d'unes set condicions.

Alguns dels requisits més destacats eren, per exemple, que se li exigeixi al treballador portar uniforme o un distintiu de l'empresa per a la qual treballa, o que tingui un sou fix o amb un topall de remuneració. També hi figura el fet que el repartidor estigui sotmès a un seguiment digital de les comandes que fa, que tingui horari, que l'empresa no el deixi treballar per a altres companyies o per a clients seus, o, entre d'altres, que sigui penalitzat amb menys o pitjors entregues si algun dia no vol o no pot prestar els seus serveis.

Finalment, però, un autònom que treballi per a aquestes multinacionals no passarà automàticament a ser assalariat si compleix amb almenys tres d'aquests criteris, sinó que el treballador senzillament tindrà dret a demanar-ho i que l'empresa hagi de verificar si realment és un fals autònom. A més, tal com s'ha queixat la mateixa ministra de Treball espanyola, no hi ha tanta seguretat jurídica en aquest aspecte com la proposta legislativa de Brussel·les i, al final, la decisió es basarà sobretot en les lleis estatals i els acords col·lectius de cada país, així com la jurisprudència determinada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.