Cada cop més nord-americans sense compte corrent

WashingtonAmb els bancs convé portar-s'hi bé. Cometre errors com ara lliurar xecs sense fons o tenir un petit descobert al compte corrent ha significat per a milions de nord-americans de pocs ingressos entrar en les llistes negres i quedar fora del sistema financer general, de vegades fins a set anys, per culpa d'algunes bases de dades privades poc conegudes que fan servir els grans bancs del país. El problema fa créixer la llista de més de 10 milions de llars als Estats Units que no tenen un compte bancari, un requisit bàsic de la vida econòmica moderna.

Institucions com Bank of America, Citibank i Wells Fargo diuen que l'accés a aquests grans dipòsits d'informació els ajuda a destriar els clients bons dels dolents i a combatre el frau -una amenaça creixent per als bancs-. Però els defensors dels consumidors i les autoritats estatals afirmen que l'ús de bases de dades perjudica de manera desproporcionada els nord-americans de pocs ingressos, que tendeixen a viure de paga en paga, cosa que els fa més propicis a les puntuacions negatives per petits errors bancaris relativament lleus.

Quan es van crear les bases de dades, ara fa més de 20 anys, la idea era que ajudessin els bancs a protegir-se dels artistes dels fraus en sèrie, a qui acusaven d'escriure xecs falsos. Però des d'aleshores les bases de dades han atrapat milions de nord-americans d'ingressos baixos, com es desprèn d'entrevistes amb assessors financers, defensors del consumidor i més de dues dotzenes de gent senzilla de Califòrnia, Illinois, Florida, Nova York i Washington.

Jonathan Mintz, el comissionat del departament de defensa del consumidor de la ciutat de Nova York, diu que aquesta creixent dependència per part dels bancs de les bases de dades de consumidors ha frustrat els intents d'ajudar uns aproximadament 825.000 novaiorquesos sense comptes bancaris a poder accedir al sistema financer general. "Centenars de milers de nord-americans són expulsats del sistema per culpa d'errors relativament lleus", afirma Mintz. El resultat és que molts no tenen cap altra alternativa que recórrer a costoses operacions al límit per cobrar xecs, pagar factures i fer transferències. Estalviar per al futur, expliquen els assessors financers, pot ser especialment complicat.

Menys oficines en zones pobres

El nombre de persones que no tenen comptes bancaris ha augmentat -ha pujat més del 10% des del 2009, segons la Federal Deposit Insurance Corporation-, i els bancs s'han adreçat al client més ric, que normalment genera el doble d'ingressos que els seus equivalents més pobres. Molts bancs tanquen oficines a les àrees més pobres i n'obren en les més riques, segons una anàlisi de dades federals.

Per a qualsevol possible nou client bancari, la denegació d'accés pot ser un autèntic trauma. Tiffany Murrell, de Brooklyn, diu que una cooperativa de crèdit li va denegar la sol·licitud d'obrir-hi un compte el setembre del 2012, tot i treballar de secretària i estar al dia en el pagament de factures. L'obstacle va resultar ser un informe negatiu de ChexSystems, una empresa d'informes de crèdit al consumidor que ofereix dades de crèdit a pràcticament tots els grans bancs i cooperatives de crèdit del país. L'origen de la puntuació negativa es remunta a un descobert d'aproximadament 30 euros el juny del 2010, segons es desprèn de la carta que Murrell, de 31 anys, va rebre un temps després de ChexSystems. Si bé en el seu moment ella va liquidar el deute, els interessos i les comissions abans de sol·licitar el nou compte, aquell incident, diu, li ha impedit obrir un compte en gairebé tots els bancs on ho ha intentat, una experiència que ella titlla d'"insultant i frustrant".

Mentre que molts nord-americans tenen almenys una idea vaga que el seu informe de crèdit és crucial a l'hora de sol·licitar un préstec, pocs s'adonen que hi ha un informe semblant per poder obrir comptes bancaris.

La base de dades més gran, fundada als anys 70, és la que opera ChexSystems, una filial de FIS, empresa de serveis financers de Florida. Un rival seu, Early Warning, propietat de Bank of America, BB&T, Capital One, JPMorgan Chase i Wells Fargo, afirma que al voltant del 80% dels 50 bancs nord-americans més grans paguen per estar subscrits al servei de seguiment dels comptes.

Però les bases de dades comencen a estar sota l'escrutini d'advocats del consumidor i de reguladors, que expliquen que no és gens fàcil retirar-ne la informació incorrecta o obtenir còpies dels informes, com dicta la llei federal. L'Oficina de Protecció Financera del Consumidor (Consumer Financial Protection Bureau) ha denunciat les bases de dades i està analitzant si compleixen amb la llei d'informes de crèdits justos, una llei federal que té per finalitat aturar el flux d'informació inexacta sobre els consumidors.