Pimec no descarta anar als tribunals si no es fa efectiva la seva entrada al CES

BarcelonaAl mes de maig, abans de les vacances d'estiu, Pimec va presentar els seus comptes i ja ho va aprofitar per reclamar la seva entrada al Consell Econòmic i Social (CES), cosa que, segons ha anat recordant el president de la patronal, Antoni Cañete, "diu la llei". De fet, ja el maig del 2024 el BOE va publicar que el govern espanyol donava tres mesos al ple del CES per modificar el reglament de funcionament intern i incloure-hi Pimec. Ara Cañete eleva el to. Els terminis no s'han complert i quan se li ha preguntat pel minut i resultat d'aquesta qüestió que fa anys que Pimec arrossega, Cañete ha detallat que "el consell de l'organisme està caducat des de principis d'any, i des del juny del 2025 que també està caducada la presidència".

Arribats a aquest punt, Cañete ha assegurat durant la presentació de l'Anuari de la pime que Pimec no descarta anar als tribunals si la situació no avança abans que acabi l'any. "No s'està complint la llei; hi ha el compromís que abans de finals d'any es faci efectiva l'entrada al CES, i si això no és així a gener del 2026, farem el que hàgim de fer", ha dit el president de la patronal. També ha anunciat que "la propera entrada efectiva serà, això sí, al CESE –el CES europeu–, del qual per primera vegada Pimec formarà part".

Endurir el control horari

Pimec va celebrar que la proposta de llei per reduir la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals no tirés endavant, ja que considera que "es pot parlar de la jornada i de reduir hores, però s'ha de fer a través del diàleg" amb els agents socials i econòmics. De fet, que fos un pacte entre el govern espanyol i els sindicats ha estat un dels motius que han enutjat les diverses patronals i associacions empresarials, que denuncien l'exclusió i la manca de diàleg en un tema que els interpel·la directament.

Davant el fracàs de la reducció de jornada, ara la ministra de Treball, Yolanda Díaz, aposta per endurir el control horari a la feina. El departament ja ha posat en marxa la llei per dur-ho a votació, però tot apunta que l'empresariat tampoc hi està d'acord. Sobre aquesta proposta, Cañete és clar: "Si això va de sancions i de fer impossible fer la feina en segons quins sectors, ens estem equivocant", ha assegurat. "Ho tornem a plantejar: quan vulguin, parlem del control horari, de la desconnexió digital, etcètera. El temps de treball és el que s'ha de discutir", ha afegit.

Pimes i productivitat

Les pimes catalanes van aportar el 66,2% de l'ocupació a Catalunya el 2023 i el 60,4% del valor afegit brut (VAB), segons l'Anuari de la pme catalana, elaborat per Pimec i que ha presentat aquest dimecres el president de l'Observatori de la Pime de Catalunya, Oriol Amat, en un acte en què també han participat el secretari general d'Empresa i Treball de la Generalitat, Pol Gibert, i el director territorial de Catalunya de Banc Sabadell, Xavier Comerma.

Amat ha lamentat que tant el percentatge d'ocupació com el VAB de les pimes s'ha reduït respecte a l'any anterior, i ha assenyalat que això també passa en altres països de l'entorn i que és perquè a mesura que les empreses creixen de mida recullen una major part de l'economia.

D'altra banda, ha explicat que la productivitat mitjana per ocupat es va situar el 2023 en 77.407 euros anuals, encara que les pimes tenen una productivitat per ocupat de 70.555 euros i les grans empreses de 90.841 euros. "A mesura que una empresa augmenta de dimensió genera més productivitat per ocupat", ha dit, i ha afegit que cal que les companyies siguin tan grans com sigui possible, ja que generen més riquesa.

En tot cas, la productivitat es va reduir un 2% el 2023, amb un impacte més gran en les empreses grans (-5,5%) que a les pimes (-0,7%), per l'increment dels ocupats en els sectors de serveis i construcció, que aporten poc valor afegit, i una reducció en la indústria. Cañete, però, ha dit que les dades "demostren que la pime continua sent un actor dominant i imprescindible en l'estructura productiva del país".