L’economia espanyola prem l'accelerador el segon trimestre

BarcelonaL'economia espanyola va accelerar el ritme de creixement durant el segon trimestre d'aquest any i, a més, va superar les xifres registrades per l'economia catalana, segons dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La inversió empresarial i el consum de les famílies van ser els dos principals motors en uns mesos marcats per la guerra comercial entre els Estats Units i la Unió Europea.

Així, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) d'Espanya va augmentar un 0,8% en comparació amb els tres mesos anteriors, dues dècimes per sobre de la variació registrada entre el primer trimestre del 2025 i el quart trimestre del 2024. Així mateix, l'economia estatal va augmentar un 3,1% l'activitat respecte al mateix període de l'any passat, una taxa de creixement anual molt superior a la de la mitjana europea. En aquest sentit, les dades espanyoles superen amb escreix un trimestre més el 0,1% d'augment trimestral i l'1,4% d'augment anual registrats al conjunt de la zona euro, un fet habitual en els dos últims anys, quan Espanya ha estat el que més creixia entre els principals països de la Unió Europea. "Això ens situa, des d'un punt de vista de la comparativa internacional, liderant de nou el creixement entre les grans economies mundials", ha assegurat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en una declaració als mitjans.

Amb aquestes xifres, a més, el PIB espanyol també accelera a un ritme més alt que el català, un fet que no es produïa des de l'estiu del 2023. Concretament, el PIB català es va incrementar un 2,7% anual en el segon trimestre, quatre dècimes menys que l'espanyol. De fet, la dada preliminar avançada al juliol per l'INE apuntava a una taxa del 2,8% per al global de l'Estat, però la bona marxa de l'economia ha fet incrementar aquesta xifra fins al 3,1%.

En aquest sentit, el govern espanyol espera que aquest 2025 serà encara més bo del que s'espera pel que fa al comportament del PIB. Ja d'entrada, tant l'executiu de Pedro Sánchez com la majoria d'institucions econòmiques espanyoles i internacionals ja auguraven uns nivells d'expansió de l'activitat econòmica a Espanya sensiblement superiors un any més als de la mitjana europea, però els últims mesos aquestes previsions han estat fins i tot millorades. Sobre això, Cuerpo ha dit que la situació de l'economia estatal és "molt confortable i optimista per complir" les previsions de creixement del govern espanyol, que la setmana passada va incrementar fins al 2,7% de mitjana aquest any.

Més inversió i més consum

La bona tirada de l'economia espanyola es deu a diversos factors i, a més, té lloc en un moment de tensions comercials causades per l'agressiva política aranzelària dels Estats Units, que ha afectat bona part de l'activitat exportadora dels països del centre d'Europa, com Alemanya, Itàlia o França, més dependents que Espanya dels mercats internacionals (no és el cas de Catalunya, que és una economia més oberta que la mitjana de l'Estat tant per l'exposició al turisme com pel pes més gran de la indústria manufacturera, més exportadora).

Malgrat això, hi ha dos elements a tenir en compte, segons les dades de l'INE, que són la inversió i el consum de les llars. En el primer cas, es tracta de la variable que més va créixer el segon trimestre, amb un increment de l'1,8% en relació al trimestre anterior i del 5,8% respecte a un any enrere. La despesa pública, en canvi, es va mantenir quasi estable.

Pel que fa al consum de les famílies, que té molt més pes en el PIB que no pas la inversió, va augmentar un 0,8% trimestral i un 3,4% anual i va tornar a ser un dels motors del creixement. Aquesta despesa familiar que sustenta el creixement es deu en bona part a la creació de llocs de feina –sobretot en el sector serveis i ocupats en la major part per treballadors estrangers– i a la millora dels salaris, que han recuperat part del poder adquisitiu perdut durant la crisi inflacionària del 2022 i el 2023 desencadenada per la invasió russa d'Ucraïna.

L'altra cara de la moneda, precisament pels aranzels, és el sector exterior. Les exportacions van continuar creixent, un 1,3% respecte al trimestre anterior, però a un ritme inferior al de les importacions, cosa que incrementa el saldo comercial negatiu que té l'Estat amb la resta del món. De fet, del 3,1% de taxa de creixement del PIB del segon trimestre, la demanda interna –és a dir, l'activitat econòmica dintre de les fronteres espanyoles– va aportar 3,5 punts percentuals de creixement, però el sector exterior hi va restar 0,4 punts, segons els càlculs de l'INE.

Per sectors, els serveis, que representen més de dos terços del PIB, van créixer un 3,4% anual, superats pel 4% de la construcció. La indústria també va créixer, en aquest cas un 2,6% –les manufactures van augmentar un 2,2%–, i el sector primari un lleuger 0,1%.