El govern espanyol insufla optimisme econòmic pel consum i la inversió estrangera

MadridEl consum privat de les famílies i la inversió estrangera són els dos principals elements que han dut el govern espanyol a millorar la previsió de creixement de l'economia per a aquest 2025. En concret, l'executiu de Pedro Sánchez preveu que el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) creixi un 2,7% de mitjana el 2025, tal com ha informat el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts, després del consell de ministres.

Això suposa una revisió a l'alça del creixement del PIB d'una dècima en comparació amb les projeccions de l'abril (2,6%). De cara al 2026, l'executiu central preveu que l'economia creixi un 2,2%, i un 2,1% tant el 2027 com el 2028. D'aquesta manera, deixa negre sobre blanc un escenari per als pròxims anys lleugerament més optimista que la mitjana dels principals organismes supervisors. "Espanya serà l'economia avançada que més creixi [aquest 2025], i les perspectives fins al 2028 són positives, amb un creixement robust tot i el context internacional", ha defensat Cuerpo en roda de premsa.

La millora per a aquest exercici arriba en un moment en què els aranzels de Donald Trump ja han entrat en vigor. De fet, el ministeri d'Economia manté que l'impacte de la nova política aranzelària de la Casa Blanca sobre l'economia es traduirà en una dècima del PIB. A això s'hi sumen les tensions geopolítiques, marcades pels conflictes a Ucraïna i Gaza.

Precisament, aquest dimarts el Banc d'Espanya ha advertit que l'actual escenari geopolític, amb la guerra comercial amb els Estats Units inclosa, suposa un risc a la baixa per al creixement de l'economia sobretot perquè dona ales a la incertesa. Tanmateix, de la mateixa manera que el govern espanyol, l'organisme supervisor també millora la previsió de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2025: ara preveu que el PIB creixi un 2,6%, és a dir, dues dècimes més en comparació amb la projecció que va presentar al mes de juny (2,4%), tal com ha informat aquest dimarts. De cara al 2026, l'ens és més prudent que l'executiu central i deixa el rebot del PIB en un 1,8%. "El creixement [econòmic] els pròxims anys es desaccelerarà gradualment", afirmen des del Banc d'Espanya.

Consum, ocupació i inversió

El creixement del segon trimestre d'aquest any (0,7%) ha estat el detonant que ha dut l'executiu central a millorar la projecció per a aquest 2025. També el Banc d'Espanya constata que el comportament de l'economia els mesos d'abril, maig i juny va ser més "vigorós" del previst. De fet, el supervisor fins i tot anticipa un "major dinamisme" de l'activitat aquest tercer trimestre (juliol, agost i setembre).

Darrere aquest escenari macroeconòmic el ministre d'Economia hi situa els actuals nivells d'ocupació i de consum privat de les famílies, així com la inversió estrangera. També el Banc d'Espanya situa el consum i la inversió com a motors de l'economia. L'ens supervisor explica que totes dues qüestions estan estretament vinculades a la baixada dels tipus d'interès decidida pel Banc Central Europeu i, per tant, a la caiguda del cost del crèdit, tot i que també ha detectat una millora de la renda disponible (ingressos) de les famílies, que els últims mesos s'ha vist impulsada per la bona marxa dels salaris i la davallada de l'atur.

L'organisme supervisor, però, adverteix que el ritme de creixement de tot plegat es moderarà. De fet, parla de "desacceleració" a mitjà termini. A més, recorda que l'evolució dels preus energètics continua pressionant a l'alça la taxa d'inflació prevista per a aquest any (2,5%, segons el Banc d'Espanya).

Finalment, el Banc d'Espanya millora la previsió de dèficit públic i el situa ara en el 2,5% del PIB per a aquest 2025, en línia amb el govern espanyol.

Nous pressupostos a l'Estat

A més de l'exercici actual, el del 2025, el nou quadre macroeconòmic també recull les previsions per als pròxims tres exercicis (2026, 2027 i 2028). Aquestes noves projeccions suposen un avenç en l'elaboració d'uns nous pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2026 –l'Estat està funcionant amb els pressupostos del 2023.

Ara bé, el govern espanyol ha de fer altres passos en matèria pressupostària, tot i que no seran imminents. D'entrada, el ministeri d'Hisenda ha d'aprovar un nou sostre de despesa i uns nous objectius d'estabilitat. Això se sol presentar juntament amb el quadre macroeconòmic, tot i que ara preveu fer-ho a final del mes de setembre o principi del mes d'octubre. En paral·lel, haurà de convocar un Consell de Política Fiscal i Financera per comunicar-ho a les comunitats autònomes.

Fa dues setmanes el govern espanyol ja va aprovar l'ordre ministerial per a l'elaboració dels PGE del 2026, i incloïa la despesa en defensa i l'impacte de la guerra aranzelària entre les prioritats. L'endarreriment en el calendari, però, fa difícil pensar que uns nous comptes públics es puguin aprovar abans que acabi l'any. Tampoc hi ajuda l'estira-i-arronsa amb els socis d'investidura. "Les negociacions, perquè siguin fructíferes, han de transcórrer amb discreció", ha defensat la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, en roda de premsa aquest dimarts.

Pla per "blindar" l'habitatge públic

En la roda de premsa d'aquest dimarts també ha comparegut la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, que ha presentat el Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030, un programa que el govern espanyol preveu aprovar a finals de desembre en el qual proposa triplicar la inversió en habitatge fins als 7.000 milions d'euros, el 60% per part de l'Estat i el 40% per part de les comunitats autònomes. El pla, que sobretot busca fer créixer el parc públic d'habitatge, inclou l'ajuda de 30.000 euros per llogar amb opció de compra habitatge públic i les ajudes a la compra en zones rurals, entre d'altres. "Estem detectant que a les zones rurals les cases buides no estan adaptades per entrar-hi a viure", ha dit Rodríguez.

"Ens juguem la dignitat de la vida de la gent i el futur de la joventut, ens juguem la democràcia, els tirarem a les mans de la ultradreta, que promet solucions màgiques a problemes complexos", ha afegit la ministra, que ha acusat el PP d'alimentar el creixement de l'extrema dreta. "Hi ha un punt d'irresponsabilitat de la dreta per no sumar-se a les solucions, està alimentant el creixement de l'extrema dreta", ha dit.